BENIMACLET T’ESTIME: LA CRÒNICA (VI)

La música, columna vertebral de Benimaclet t’estime.

La música, a Benimaclet, es viu. Això ja ho hem explicat mil voltes, encara que no deixarem de fer-ho. Per tant, en totes les nostres activitats la música ocupa un eix central vertebrador què s’expandeix en nombroses branques plenes a vessar de fruites aromàtiques i sucoses per omplir de sons un espai de comunicació, de transmissió de tradicions, d’intercanvi social -queda ben clar que no estem parlant de la música banal, prefabricada per a l’entreteniment massiu i amb l’objectiu del rendiment comercial immediat- de cohesió com a poble i de cor bategador de cultura viva. Si afegim, a  més a més, la percepció de que la música no és una cosa que ve de fora, sinó que naix de dins nostre i explica les coses què vivim i com les vivim, el seu potencial educatiu i didàctic, especialment per als més menuts però també per als més grans, és absolutament irrenunciable. Amb motiu de la primera Fira de la Música de Benimaclet, integrada dins dels actes de la Trobada d’Escoles en Valencià de la Ciutat de València del 2010, ja ho varem explicar, però per si de cas aneu una mica fluixos de memòria, podeu recordar-ho revisant el periòdic Trobada, pàgina 18 (i ja de pas, altres fulls no menys interessants).

Per tercer any consecutiu hem tornat a organitzat aquesta trobada oberta de músics què, com ja varem explicar per escrit i de viva veu, té la doble vessant de la interacció dels músics entres ells i amb el públic general, fidel o nouvingut. El format és simple: un parell de cançons amb instrumentació senzilla a mode de presentació i una breu entrevista on comentar què hi ha de nou a cada casa. Com en anterior edicions, Ernest Estornell va guiar la travessia -aquesta volta amb oratge ben incert- amb la inestimable assistència d'Àlvar Carpi a peu d’entaulat i amb el gran mestre i savi musical Josep Vicent Frechina  micròfon en mà per fer-nos conèixer tot el que es cuina a cada llar i del qual espere que tots haureu llegit ja el seu monumental La cançó en valencià: dels gèneres tradicionals als repertoris moderns. I tot això, a l’incomparable marc de la plaça de Benimaclet, on l’essència de l’antic poble de l’horta encara es respira a cada alenada.

Així, després d’haver fet desaparèixer les saboroses paelles cuinades per la gent del CS Terra, el primer a tenir el coratge de pujar a l’entaulat -cal recordar que aquest és el moment menys favorable- va ser Andreu Valor, qui ens va portar un tast del seu nou disc A l’ombra de l’obscuritat, disponible aleshores en versió digital, perquè el disc físic -joies que cal buscar, comprar, conservar, protegir, estimar i gaudir sempre- encara va tardar uns dies més en distribuir-se. El va succeir Lluís Vicent, molt engrescat als preparatius previs i que també es troba en preparació d’un nou treball què espera enregistrar aviat. Joan Villalonga va representar els TanStuPids i, en solitari, ens va fer un tast de seu pop enganxós i simpàtic què va causar molt bones sensacions entre el públic.

El veterà Rafa Xambó va ocupar l’entaulat recuperant un clàssic del seu repertori i acompanyat per Albert Ortega, qui va restar per oferir-nos també una mostra del seu treball propi com a Bertomeu, el primer amb nou disc en preparació i el segon amb nou disc quasi acabat d’estrenar. Francesc Burgos, d’Amanida Peiot i de la productora LaCasaCalba, va venir amb la seua vessant més infantil, és a dir, com a representant de la Petita Amanida Peiotaire. El va seguir el mallorquí Pep Toni Ferrer, en representació d’Oliva Trencada i amb el seu recent Perleta negra. A continuació, altre veterà, Xavier Morant, va ocupar l’entaulat junt a Abraham Rivas i la seua flauta màgica per deixar-nos escoltar un bocí d’eixa delicatessen què és el seu Revolutum. Immediatament després vam presenciar altra formació inusual, perquè Carles Pastor (que ja va estar amb nosaltres l’any passat) venia acompanyat de violí elèctric per oferir-nos unes versions alternatives del seu últim disc Els ulls de Bob. I a continuació va arribar el torn del grup local Poetes Anònims, sorgit de l’institut Ferrer i Guàrdia de Benimaclet i què, malgrat la joventut dels seus components, va saber mostrar tot el seu potencial de cara a un futur que potser no estiga massa llunyà. I només apujant un poc la mitjana d’edat, els locals varen ser seguits de Tardor, guanyadors de l’Amplifica’t d’ACPV d’enguany, què s’atreviren a presentar-nos el seu rock alternatiu en versió totalment acústica com a aperitiu de l’actuació que farien divendres següent al mateix institut Ferrer i Guàrdia en el concert de La Gira 2012 d’Escola Valenciana.

El simpàtic Hugo Mas, què també va atrafegat amb noves cançons entre les mans, ens va mostrar altra volta el seu magnetisme sobre l’entaulat encantant al personal que envoltava la plaça. Finalment, el tancament va ser a càrrec de VerdCel, en la figura d’Alfons Olmo, què arribaven amb el nou disc-llibre farcit dels impagables dibuixos de Dani Olmo, Els dies del saurí, una barreja estilística i un vessament de creativitat que només es pot explicar escoltant-lo i veient-lo. Menció especial també es mereixen els tècnics de SIMES Àudio, què varen acomplir amb escreix els seu treball, malgrat la constant amenaça de pluja i la intensa dinàmica que el muntatge de la Fira de la Música porta. I mentres tot açò passava a l’entaulat, a les vores de la plaça -on també es congregaven més músics que, sense actuar en directe, no van voler perdre-s’ho- les productores discogràfiques Mésdemil, LaCasaCalba i Comboi Records estenien el seu ampli ventall de productes, per a que tothom fora conscient de que hi ha més, molt més, i de que, malgrat el bandejament i la marginalització, la música pròpia creix imparablement en quantitat i, sobre tot, en qualitat, com ho demostra la incessant i incommensurable feina de l’aixopluc que ens cobria a tots plegats: El COM (Col·lectiu Ovidi Montllor de Musics i Cantants en Valencià).