BENIMACLET VIU

BENIMACLET T'ESTIME, finalment, dissabte 1 de juny.

noreply@blogger.com (Ernest) — Sat, 11 May 2013 18:38:00 +0000

BENIMACLET T’ESTIME 2013 - PROGRAMACIÓ

DIVENDRES 24 de maig:

Lloc: Assemblea Veïnal a les 20:00 h.

Projecció del documental ENXANETA sobre el món de les muixerangues i castells,

Direcció: Paulí Subirà. Música: Borja Penalba.

DIVENDRES 31 de maig:

Lloc: Musical de Benimaclet.

20:30 h Cloenda de la II SETMANA DE LA BICICLETA A BENIMACLET:

Sopar de pa i porta al carrer Baró de San Petrillo (reserves al CS Terra).

22:00 h JAM SESSION oberta de música popular i tradicional amb Xavi Folch, Pep “Mama” i Amadeu Vidal, TALLER DE BALL amb Anna Codonyer i Vicent Marín i tot qui vulga venir a tocar o a ballar.

DISSABTE 1 de juny:

Lloc: Plaça de Benimaclet

11:00 h MUNTATGE de la mostra d’entitats, associacions i col·lectius participants: Assemblea de Veïns, colla de tabals i dolçaines Estrela Roja, Colla de Dimonis, Associació de Veïns i Veïnes, Escola de Música del Centre Instructiu Musical (CIM), El Musical, televisió MagaCIM TV, Centre Social Terra, Arran, Horts Urbans, Colla Excursionista, Benimaclet Entra, llibreria La Traca, Pobles contra la Troika, Ca Revolta, Racó de la Corbella, Grup d’Actors de Teatre en Valencià “Un déu salvatge” de Pep Ricart (de ”L’Alqueria Blanca”), Col·lectiu Ovidi Montllor (COM) i Muixeranga de València.

12:00 h PASSACARRER pels antic carrers del poble amb la colla de dolçaines i tabals Estrela Roja de Benimaclet, els gegants Moro Maclet, Tirant Lo Blanch i Arrancapins. Presentació i bateig de la NOVA GEGANTA DE BENIMACLET.

12:30 h FIRA D’ENTITATS, ASSOCIACIONS I COL·LECTIUS amb tallers musicals, de manualitats, artístics, de danses del món, muixerangues, maquillatge, teatre invisible, jocs diversos i ball popular i tradicional, amb la col·laboració del CIM Benimaclet, El Musical, Muixeranga de València, Arran, Grup de Teatre de l'Oprimit de la Universitat Lliure de Benimaclet, l’IES Patacona i el grup de danses L'Esvaraeta.

14:00 h DINAR POPULAR a la plaça, a càrrec del Centre Social Terra (reserveu amb suficient antelació).

16:00 h IV FIRA DE LA MÚSICA DE BENIMACLET, presentada per Josep Vicent Frechina i Amàlia Garrigós, amb les actuacions en directe de Jesús Barranco (Gent del Desert), Tomàs de los Santos, Carles Enguix, Rafa Xambó, Rodamóns, Mugroman, Indefinits, Poetes Anònims, Becaires, Hugo Mas, Pellikana, Xavier Morant i Lluís Vicent (provisionalment) i mostra de produccions discogràfiques amb el Col·lectiu Ovidi Montllor (COM), Mésdemil, Comboi Records i La Casa Calba.

19:30 h GRAN BALL A LA PLAÇA amb TRES FAN BALL: cal reservar energia per ballar sense parar i demostrar el que s’ha aprés als tallers.

21:00 h SOPAR DE PA I PORTA, per relaxar-se i xerrar assossegadament.

23:00 h DANSÀ A LA PLAÇA amb el grup L'ESVARAETA i FI DE FESTA.

3 de maig. Presentació del projecte "Dues flors per un cavallet"

noreply@blogger.com (Carles Monclús) — Tue, 16 Apr 2013 17:04:00 +0000

LA UNIVERSITAT LLIURE DE BENIMACLET ACULL LA PRESENTACIÓ DE
"DUES FLORS PER A UN CAVALLET"
UN PROJECTE AUDIOVISUAL DE SUSANA REY

Dues flors per a un cavallet serà un nou film de Susana Rey si aquesta polifacètica i premiadíssima autora gallega establerta a València aconsegueix el finançament necessari per a dur a terme aquest projecte audiovisual a través del micromecenatge.

Es tracta d’un llargmetratge que documenta les jornades de treball d'alguns dels membres de l’Assemblea d’Aturats de Paterna, que van decidir, en el context actual de crisi, generar alternatives d’autoocupació a partir de la creació d'una colla obrera que construeix des dels plantejaments de la bioarquitectura.

Més enllà d’un document tècnic exhaustiu i veraç, Rey presenta el delta del Palància com un lloc on conflueixen persones, animals i coses per donar tot el sentit a un espai de vida, d’idees i de resistència.

El documental integrarà un cos important de música en català, que ja compta amb la col·laboració d’autors valencians com Al Tall, Àlvar Carpi, Antònia Font, Carles Dénia, Domingo Chinchilla, Dusminguet, Lilit i Dionís, Mar Aranda, Miquel Gil, Obrint Pas, Pep Gimeno “Botifarra” i Rafa Xambó. Preveu tindre versió en totes les llengües de l’Estat i, si és possible, també en anglés i portugués.

Aquest treball és una proposta modesta però entusiàstica i, donat el seu valor social i ecològic, pretén arribar des de la xarxa a persones, associacions i plataformes socials que hi estiguen sensibilitzades.

El divendres 3 de maig, a les 19h Vicent Ibáñez, del Col·lectiu Audiovisual Melderomer, presentarà la iniciativa al Centre Social Terra, de Benimaclet, dins del marc de les activitats de la Universitat Lliure de Benimaclet (L’ULL).

Fora símbols feixistes de Benimaclet. Acte organitzat pel Col·lectiu Corbella

noreply@blogger.com (Carles Monclús) — Thu, 11 Apr 2013 08:46:00 +0000

El proper diumenge dia 14 d'abril el col·lectiu Corbella de Benimaclet ha organitzat un acte d'arreplegada de signatures per tal de reclamar l'eliminació dels símbols feixistes al nostre barri, d'acord amb la Llei de la Memòria Històrica.
L'arreplegada de signatures es farà enfront de la caserna de la Guàrdia Civil a les 12 h.

Us adjuntem el Manifest

FORA SIMBOLS FEIXISTES DE BENIMACLET

Avui, 14 d'abril, es compleixen 82 anys de la proclamació de la II República, règim que va ser enderrocat com a conseqüència del colp d'estat liderat per Franco i altres caps militars el 18 de juliol de 1936.

La rebel·lió militar contra el règim legítim de la II República no solament va portar l'inici d'una guerra civil que va provocar com a conseqüència directa l'exili i la mort de milers de republicans, els cadàvers dels quals encara omplen les cunetes de les carreteres i les fosses comunes dels cementeris. De la victòria dels rebels va sorgir un règim polític feixista i autoritari sòlidament assentat en el militarisme i en el nacionalcatolicisme, les conseqüències del qual encara patim avui dia.

Que el militarisme feixista i el nacionalcatolicisme han perviscut fins als nostres dies ho demostren les amenaces d'intervenció que els caps militars profereixen constantment contra el procés independentista impulsat després de la manifestació de l'última Diada celebrada a Barcelona, o la influència que encara desplega l'Església Catòlica a tots els nivells (com queda demostrat pels injustificables privilegis fiscals que té reconeguts o pel fet que l'actual ministre de l'interior i responsable de les forces d'ordre públic siga un destacat membre del Opus Dei). Però és que a més, el dictador va morir en el seu llit i per açò ho va poder deixar tot, com és ben sabut, atado y bien atado. I ens va deixar una triple herència que encara no ens hem llevat de damunt: -en primer lloc, va nomenar a un Borbó com el seu successor, i per aqueixa raó encara tenim a aqueix mateix Borbó com a cap d'estat que ha ocupat la seua vida en les caceres d'elefants, cortesanes i coristes i en l'enriquiment personal i de la seua família; -en segon lloc, va deixar una dreta autoritària i reaccionària que s'ha perpetuat com a classe política en el Partit Popular, partit que en aconseguir el poder es mostra sempre i per tot arreu com a fidel custodi de l'herència ideològica del franquisme i que no per casualitat va tenir com a president d'honor fins a la seua mort (per cert, també en el seu llit) a un altre insigne feixista com Manuel Fraga; -i en tercer lloc, es va encarregar de fer visible i de glorificar el seu règim polític mitjançant el desplegament de símbols i emblemes feixistes per tots els racons del nostre territori, simbologia que s'encarrega de recordar-nos permanentment l'herència franquista.

Un d'aquests símbols el tenim ací davant, en el carrer Tirig de Benimaclet, en un lloc destacat de la caserna de la Guàrdia Civil. Es tracta de l'escut que representa al règim de Franco. Per a evitar la presència de la simbologia feixista en el nostre barri s'ha constituït el col·lectiu CORBELLA, sigles de la Coordinadora Oberta i Republicana de Benimaclet per a l'Estratègia i la lluita Antifeixista, col·lectiu obert a tots els veïns de Benimaclet i que té com a objectiu segar qualsevol brot o manifestació de caràcter feixista que aparega en el nostre entorn quotidià.

En aquest sentit el col·lectiu CORBELLA ja ha presentat dos escrits davant l'Ajuntament de València i davant la Direcció general de la Guàrdia Civil perquè, en aplicació del la llei de la Memòria Històrica, es retire l'escut del règim franquista del carrer Tirig de Benimaclet de forma immediata.

El col·lectiu CORBELLA té també previst iniciar una campanya per al desallotjament de la caserna de la Guàrdia Civil de Benimaclet i la transformació del seu espai en un centre social al servei dels veïns del barri. Per tot això, fem una crida a tots els ací avui presents perquè se sumeixen al col·lectiu CORBELLA, perquè recolzen les seues iniciatives contra la presència de símbols feixistes en Benimaclet i per a acabar amb l'herència que ens va deixar el règim del general Franco.

FORA L’HERÈNCIA FRANQUISTA
FORA EL BORBÓ DELS PAÏSOS CATALANS
FORA EL PP DE LES INSTITUCIONS DE GOVERN DEL PAÍS VALENCIÀ
FORA SIMBOLS FEIXISTES DE BENIMACLET

1 de febrer. La història de les dones i l’escriptura de la Història

noreply@blogger.com (Carles Monclús) — Thu, 17 Jan 2013 21:52:00 +0000

El proper divendres dia 1 de febrer a les 19 h. la Universitat Lliure de Benimaclet organitza al Centre Social Terra una xerrada amb el títol "La història de les dones i l’escriptura de la Història". La xerrada serà impartida per Mònica Bolufer, veïna de barri i professora del Departament d'Història Moderna de la Universitat de València,i autora dels llibres "LA VIDA Y ESCRITURA EN EL SIGLO XVIII: INES JOYES: APOLOGIA DE LAS MUJERES" i "AMOR, MATRIMONIO Y FAMILIA" junt a Isabel Morant.

“La historia seriosa i solemne és un avorriment terrible. En cada pàgina, conflictes entre reis i emperadors…Els homes que hi surten són uns inútils, i les dones no hi apareixen pràcticament mai…”, escrivia Jane Austen el 1817. Dos-cents anys més tard, ja no és (o no deuria) ser així. De fet, la història de les dones ha contribuït de manera destacada, junt amb d’altres corrents intel.lectuals i moviments socials, als canvis profunds que han marcat les maneres d’escriure i d’entendre la Història. Comentarem algunes d’aquestes transformacions i ens detindrem en algunes pensadores (i algun que altre pensador) que d’ençà del segle XV s’han interrogat críticament sobre la capacitat moral, intel.lectual i política de les dones, sobre la natura de la diferència entre els sexes i les seues relacions.

La Universitat Lliure apropa la literatura i la música al públic amb la I Mostra del llibre i del disc en valencià.

noreply@blogger.com (Ernest) — Tue, 18 Dec 2012 15:25:00 +0000

Amb la anormalitat estructural i constitutiva del nostre país no és difícil d’explicar que un reduït grup d’inquiets veïns d’un raconet, que abans va ser poble, de la vora nord del Cap i Casal tinguérem el coratge i l’alegria de fer una cosa com la que vàrem anomenar I Mostra del llibre i dels disc en valencià a Benimaclet, una exhibició del nostre potencial com a poble a través d’allò inequívocament propi: la literatura i la música d’expressió valenciana. Així el Centre Instructiu Musical de Benimaclet, la Universitat Lliure de Benimaclet i l’Associació de Veïns de Benimaclet portàrem endavant aquesta singular iniciativa, passat dissabte 15 de desembre, la qual podem considerar gratificant i reeixida abastament.

Però això no haguera estat possible sense la gent del Musical de Benimaclet, de les llibreries La Traca, Primado i Comercial L’Eixam, de les discogràfiques Comboi Records, Discos Oldies i Mésdemil, del Col·lectiu Ovidi Montllor i del sector audiovisual de Barret Films, El MagaCIM, Bocabadats Media, Àlex Bolea i València necessita una cançó. I també de tots aquells que vinguéreu a parlar-nos dels vostres escrits, com Raquel Ricart, Xavi Sarrià, Albert Hernández i Pepa Úbeda i a deixar-nos escoltar les vostres cançons, com Tardor, Eva Dénia i Carles Enguix, abans del concert nadalenc de l’Orquestra i el Cor del CIM Benimaclet què va tancar la jornada amb el seu repertori de nadales internacionals i tonades populars. Visiteu la Universitat Lliure de Benimaclet: allí teniu molta més informació.

I Mostra del llibre i del disc en valencià a Benimaclet, 15 de desembre de 2012.

noreply@blogger.com (Ernest) — Tue, 04 Dec 2012 14:42:00 +0000

La Universitat Lliure de Benimaclet, l’Associació de Veïns de Benimaclet i el Centre Instructiu Musical de Benimaclet presentem la I MOSTRA DEL LLIBRE I DEL DISC EN VALENCIÀ A BENIMACLET, amb l’aclaridor lema de: El lloc on trobaràs el regal de Nadal que estaves buscant i no sabies com aconseguir. La mostra es celebrarà dissabte, 15 de desembre, a l’espai gastronòmic i sociocultural El Musical de Benimaclet (Carrer Baró de Sant Petrillo, 14), entre les 12:00 i les 19:30 h. A la mostra participaran les llibreries La Traca, Primado i Comercial L’Eixam. Per la part musical, Comboi Records, Discos Oldies i Mésdemil desplegaran els seus materials, amb el suport del Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en Valencià.

Més informació a la pàgina de la Universitat Lliure de Benimaclet.

Teatre de l’Oprimit, sessió oberta al CIM Benimaclet, 13 de desembre, 19:30 h.

noreply@blogger.com (Ernest) — Mon, 03 Dec 2012 18:07:00 +0000

Ja sabem que esteu estalviant com a boges i bojos per a la I Mostra del llibre i del disc en valencià a Benimaclet i que sou ben conscients de que allò que trobareu allí no el trobareu en cap altre lloc. Com tanta constricció comença a alterar l’estat d’ànim i les ments ansioses corren risc de vessaments emocionals, abans que la contenció rebente com la pressa de Tous, us oferim una gran oportunitat per alliberar tensions (això si, sense deixar d’estalviar per venir amb les butxaques ben plenes a la Mostra de dissabte).

Proper dijous, 13 de desembre, a les 19:30 h i a la seu del CIM Benimaclet – El Musical, tindreu una sessió oberta i participativa del Taller de Teatre de l’Oprimit, dirigida per les professores de la Universitat Lliure de Benimaclet Lucia Arce i Anna Gascón i amb la col·laboració especial del Taller de Teatre de l’IES Federica Montseny, de Burjassot. No dubteu a desoprimir-vos (però mantenint la bossa ben plena per a buidar-la dissabte).

Més informació actualitzada al bloc del taller de Teatre de L’Oprimit:

http://teatreoprimit-ullbenimaclet.blogspot.com.es/

I a les xarxes socials del CIM – El Musical:

http://www.facebook.com/cimbenimaclet

http://www.facebook.com/ElMusicalDeBenimaclet

https://twitter.com/cimbenimaclet

https://twitter.com/MusicalBeni

Per cert, ha sigut el 2n aniversari de la Universitat Lliure de Benimaclet:

http://ullbenimaclet.wordpress.com/2010/12/02/acte-de-presentacio-2/

Todos a la cárcel, que la calle es mía.

noreply@blogger.com (Ernest) — Sun, 02 Dec 2012 23:37:00 +0000

A l’Estat Espanyol parlar de democràcia és poc menys que una fantasia, una il·lusió utòpica cada volta més allunyada de la realitat. Aquest règim pesudodemocràtic, com no podia ser d’altra manera, veu reflectida la seua cara més agra en el Codi Penal. Javier Mira i Antoni Llabrés, professors de Dret Penal de la Universitat de València, presentats per Carles Monclús, ens van orejar no només la situació actual a l’Estat Espanyol, sinó també el paquet de reformes que el govern pretén introduir-ne, durant la xerrada oberta del cicle Comprendre el món, transformar la realitat de la Universitat Lliure de Benimaclet que va tenir lloc el passat divendres, 23 de novembre, i que van presentar sota l’explícit títol Todos a la cárcel, que la calle es mia: Reformes penals i estratègies repressives.

Gràcies al Codi Penal, l’Estat Espanyol ocupa posicions capdavanteres a Europa. Som capdavanters en la perllongació de les penes carceràries, en el nombre de presos, en la negació de rehabilitació i reintegració social i en la desestimació de revisions de condemnes, el que ens fa pertànyer a un dels estats del nostre entorn amb la legislació penal més dura i retrògrada. Per acabar-ho d’adobar, la reforma prevista agreujarà una sèrie de delictes, molts d’ells al voltant de l’exercici de la llibertat d’expressió i dels drets a manifestació i a vaga. Realment fa por el que el nou projecte de reforma del Codi Penal considerarà què és resistència a l’autoritat, coacció per fer vaga, injúries a les institucions o enaltiment del terrorisme i de la violència.

Teniu més informació a la Universitat Lliure de Benimaclet.

23 de novembre: TODOS A LA CÁRCEL, LA CALLE ÉS MÍA. Javier Mira Benavent/ Antoni Llabrés Fuster.

noreply@blogger.com (Carles Monclús) — Tue, 13 Nov 2012 22:32:00 +0000

El proper divendres dia 23 de novembre a les 19 h. la Universitat Lliure de Benimaclet ha organitzat al Centre Social Terra una xerrada amb el títol: TODOS A LA CÁRCEL, QUE LA CALLE ES MÍA: Reformes penals i estratègies repressives. La xerrada anirà a càrrec de Javier Mira i Antoni Llabrés, professors de Dret de la Universitat de València.

Les retallades del govern del PP no afecten només l’estat del benestar, sinó que van molt més enllà. Els anuncis de reformes legislatives que s’han succeït al llarg d’aquestes darreres setmanes preludien un escenari de retrocés del règim de llibertats, un nou pas enrere que aprofundeix en les reculades que en aquest àmbit hem experimentat en l’última dècada.

D’una banda, s’ha fet públic el text d’un avantprojecte de reforma del Codi penal que preveu la introducció en el nostre ordenament de la cadena perpètua, eufemísticament denominada “presó permanent revisable”, o de la custòdia de seguretat, una mesura que permetrà perllongar la privació de llibertat més enllà del compliment de la pena de presó. Tot això s’afegeix al conjunt de modificacions legals i decisions judicials (doctrina Parot, per exemple) que en els últims anys han anat allargant el temps de compliment efectiu de les penes privatives de llibertat (Todos a la cárcel…).

D’altra banda, així mateix, també ha manifestat l’executiu la seua intenció de reformar la legislació vigent sobre l’exercici de determinats drets fonamentals de participació política, com ara el dret de manifestació. En aquest sentit, ha trascendit el propòsit d’incriminar la resistència passiva a les ordres de l’autoritat, el fet d’acudir-hi amb la cara tapada o, fins i tot, de prohibir el simple enregistrament d’imatges de les actuacions dels membres de les forces de seguretat (… que la calle es mía).

La Universitat Lliure posa en marxa el Taller de Teatre de l'Oprimit

noreply@blogger.com (Carles Monclús) — Fri, 09 Nov 2012 17:57:00 +0000

La Universitat Lliure de Benimaclet ha posat en marxa el Taller de Teatre de l'Oprimit, coordinat per Lucía Arce i Anna Gascón.

Aquest projecte disposa del seu blog http://teatreoprimit-ullbenimaclet.blogspot.com on aniran comunicant el treball del Taller.

De moment a banda d'exercicis i de treballs diversos el Taller s'ha sumat a la iniciativa Uncut-theatre que porten endavant diversos col·lectius en contra de les brutals retallades de despesa pública.

L'economia de la igualtat inicia el nou cicle de xerrades de la Universitat Lliure de Benimaclet.

noreply@blogger.com (Ernest) — Sun, 28 Oct 2012 18:42:00 +0000

Carmen Castro va iniciar el nou cicle de xerrades obertes de la Universitat Lliure de Benimaclet amb Alternatives per a un nou model de societat: l'economia de la igualtat passat 24 d'octubre. Carmen Castro va abordar un ample ventall de perspectives per donar-nos una bona mostra dels seus plantejaments crítics, construint un complexe prisma polièdric on trobar reflectits els principals defectes del nostre sistema social pel que respecta a la igualtat entre homes i dones. Teniu més detalls de la xerrada a la web de la Universitat Lliure de Benimaclet.

Carmen Castro i Teatre de l’Oprimit a la Universitat Lliure de Benimaclet.

noreply@blogger.com (Ernest) — Sat, 20 Oct 2012 23:57:00 +0000

Proper dimecres, 24 d’octubre de 2012, la Universitat Lliure de Benimaclet iniciarà un nou cicle de xerrades obertes amb Alternatives per a un nou model de societat: l'economia de la igualtat, on l’economista i directora de SinGENEROdeDUDAS Carmen Castro ens farà una profunda dissecció del sistema de divisió sexual del treball actualment fomentat i de l'eixamplament de la bretxa de desigualtat en les posicions socials de dones i homes. Tot això al CS Terra, a les 19:00 h, com ja havíem indicat anteriorment.

Al sendemà, la mateixa Universitat Lliure de Benimaclet donarà també l’eixida a la segona edició del Taller de Teatre de l’Oprimit: històries de vida, dirigit per les professores Anna Gascón Penya i Lucía Arce Ramos. Serà dijous, 25 d’octubre, a les 18:30 i a l’Escola de Música “Hipòlit Martínez”, del Centre Instructiu Musical de Benimaclet (carrer Hipòlit Martínez, 3). Més informació a Ull-B.

Titelles i poesia visual: Lluerna Teatre torna a enlluernar Benimaclet.

noreply@blogger.com (Ernest) — Thu, 04 Oct 2012 09:16:00 +0000

La Universitat Lliure de Benimaclet,amb el seu espais per al foment de les activitats artístiques, va presentar, passat 26 de setembre, el futur espectacle LILI:un espectacle de titelles i objectes, de poesia i humor de la companyia titellaire Lluerna Teatre. A més a més, va aprofitar-ne l’ocasió per a la divulgació del sistema de micromecenatge (crowdfunding, a la versió original) a través de la plataforma Verkami.

Ernest Estornell, verkamista addicte, va obrir la presentació explicant el sistema de funcionament de la plataforma, de com el consumidorfinal de cultura es pot implicar, no només econòmicament, en la gestació del projecte. A continuació, els components de Lluerna Teatre, Rosa Navarro i Alba Alegre (gestió i distribució) varen explicar el futur espectacle a més de les necessitats econòmiques i les compensacions que rebran els futurs mecenes. Finalment Josep Beltran ens va oferir una mostra dels esquetxos previstos, com ja contaven fa uns dies a aquest mateix bloc, des d’històries de titelles més convencionals fins a lectures poètiques acompanyades de representacions visuals. Per a una informació més completa, passeu-vos-en per la Universitat Lliure de Benimaclet.

Tornen les xerrades obertes del cicle Comprendre el món, transformar la realitat a la Universitat Lliure de Benimaclet.

noreply@blogger.com (Ernest) — Wed, 03 Oct 2012 23:26:00 +0000

La Universitat Lliure de Benimaclet iniciarà el proper dimecres, dia 24 d'octubre a les 19:00 h i al Centre Social Terra, el nou curs 2012-2013 de xerrades obertes amb Alternatives per a un nou model de societat: l'economia de la igualtat, on trobareu la visió punyent de Carmen Castro (Economista; experta en Polítiques Europees de Gènere i Màster en Estratègia de Mainstreaming de Gènere; directora de SinGENEROdeDUDAS, comunitat de coneixement amb enfocament de gènere).

Vivim temps convulsos en ple atac de les polítiques neoliberals a l'anomenat 'model social europeu', assistim a un procés d'expropiació creixent de drets bàsics que es tradueix en una major polarització de rendes, recursos i oportunitats. L'absència d'igualtat en l'enfocament de les polítiques públiques està aguditzant el sistema de divisió sexual del treball, la depauperació i diferenciació de les condicions de vida i l'eixamplament de la bretxa de desigualtat en les posicions socials de dones i homes.

Hi ha alternatives per a un canvi de model? L'aplicació de l'enfocament de la igualtat i la perspectiva feminista propicia la construcció d'alternatives per a un altre model de desenvolupament, establint bases per a la sostenibilitat humana, mediambiental i econòmica en condicions d'equitat.

Micromecenatge: un experiència a Benimaclet.

noreply@blogger.com (Carles Monclús) — Wed, 19 Sep 2012 13:57:00 +0000

El proper dimecres dia 26 de setembre a les 19 h., l'Universitat Lliure de Benimaclet ha programat un acte al voltant del micromecenatge, i en concret la presentació d'un projecte de la companyia Lluerna Teatre: "LILI. Un espectacle de titelles i objectes, de poesia i humor"

En primer lloc Ernest Estornell ens parlarà de què és això del micromecenatge o "crowdfunding" i després Rosa Navarro i Alba Alegre de Lluerna Teatre ens explicaran el seu projecte.

La companyia després farà 4 "squetches" de l'obra.

Es tracta d'un espectacle de titelles per a adults, un espectacle de petit format on el titellaire representarà una sèrie d’onze números amb titelles i objectes i entre número i número farà una petita presentació on es farà saber el “com” i “perquè”. Coneixerem així què l’ha motivat a fer el que ha fet i de quina manera ha triat posar-ho en escena. Són sis poemes d’autors com Antoni Defez, Federico G. Lorca, Josep Mir, Vicent A. Estellés, Gonzalo Lagos Manel Alonso i una cançó de J. Brel. La resta fa referència al teatre popular de titelles. El fil conductor és l’ofici de titellaire: quina mena d’impuls aboca a una persona, aparentment normal, a dedicar-se a aquest ofici alhora vulgar i misteriós.

La presentació tindrà lloc en el CENTRE SOCIAL EL TERRA, situat al carrer Baró de Sant Petrillo nº9 baix, 46020 Benimaclet – València. El dia 26 de setembre a les 19h.

Benimaclet torna a vibrar amb la poesia.

noreply@blogger.com (Ernest) — Tue, 18 Sep 2012 15:18:00 +0000

La III Festa Estellés de Benimaclet es consolida com un dels principals esdeveniments de les retrobades de final d’estiu, just al llindar de l’arribada de la quotidianitat tardorenca, i ho fa al nostre antic poble de L’Horta -ja sense poble ni horta, tret del llençolet que hem aconseguit recuperar-ne- com a acte cultural, lúdic i festiu, integrador, cohesionador i transgeneracional: una autèntica festa de poble com cal.

Passades les 7 de la vesprada del passat dissabte 15 de setembre començarem la xerrada sobre l’estat de la llengua i els continus embats i menyspreus que rep per part dels nostres governants. El lema que enguany havien escollit és suficientment explícit: Estellés, la dignitat d'una llengua. A la taula, la premiada escriptora Raquel Ricart es va encarregar de la presentació de la jornada, per a passar la paraula, a continuació, a Irene Jaume, d'Illencs pel català i originària de Mallorca i a Adrià Martí, d'Escola Valenciana. Tots dos ens varen fer un bon repàs de les polítiques lingüístiques de Ses Illes i del País Valencià, del bandejament i, fins i tot, de l’odi que semblen mostrar els governants envers la llengua i la cultura pròpies del nostre territori i contra les quals no dubten en legislar, utilitzant arguments de suposada llibertat d’elecció. Tanmateix, al pols hi guanya, no sense esforç i patiment però amb molt de coratge, la resposta ferma de tota una nova generació que no vol renunciar al seu llegat i que obri les portes a l’esperança de poder, algun dia, fer capgirar les coses.

Va caure el sol per la banda de ponent i, a l’hora del sopar, el carrer estava ple de gom a gom, amb vora dues-centes persones disposades a tenir bona cura del bon recapte a base de la fideuà, cuinada per la gent del Centre Social Terra, escortada per altres productes típics de la terra. I mentres fèiem córrer la mistela per endolcir les veus en la càlida nit, varen passar per l’entaulat tot el reguitzell de poetesses i poetes què, vinguts de tots els racons d’on va ser possible, volgueren passar aquesta nit de joia amb nosaltres i assumir la veu d’un poble com a protagonistes. Amb les pròpies paraules, enlairades per Pili Micó al carrer, ara us ho conte:

“Avui gaudirem de la sensualitat electritzant de la berguedana Laia Martínez i López, bregada en el món de l'spoken word d'arreu del món, i vinguda des del seu exili mallorquí a conquerir la València dels amants d'Estellés amb els versos del seu L'abc de Laia Martinez Lopez o fer-nos ballar d'alegria amb la cantarella encomanadissa del seu darrer poemari L'estiu del tonight tonight.

Del mestratge incomparable d'un corsari eivissenc, Manel Marí, amb la veu temperada pel raïm dels cups del poeta persa Omar Kayam i la dicció mesurada per l'alentida profunditat de qui pareix haver descobert nous colors dins el blanc. I és que no hi ha ningú que el diga amb tant de sentiment, aquest poema: El vi homenatge a Estelles.

Pau Sif, de La Creu, de La Pobla de Farnals, el qui fins fa quatre dies fóra el valent lector de català a la Universitat de Zadar, home d'empenta a qui devem tota una munió de neoaprenents de català hooligans i apitxats enamorats del sud, d'aquesta llengua mil·lenària a l'altra banda d'Europa. El viatger que s'extravia, l'home que, finalment, assumí les propietats de l'Ikea i sobrevisqué per explicar-ho.

Ainoa Lorca, de Benimaclet, la més jove d'aquesta colla i no obstant això la de ratxes amerades d'una maduresa torbada i atípica. Nàufraga del decasíl·lab. Obcecada versificadora. Indeturable veu. Prengueu nota. Pareu-hi esment...

Ivan Brull, de Silla, senyor de les implosions i els Cantaments, pell-roja deshabitat de la selva del dedins. L'home que viu dins el poema i no n'ix ni per a....

I Andreu Galan, d'Alboraia, somiatruites general de l'exèrcit d'un sol home. El qui deixa la bugada onejant sobre el terrat...”

Poesia de tots el colors i olors, escrita amb mestratge i dita amb sentiment, poesia que va il·luminar com l’Arc de Sant Martí i omplir de flaire vaporós els ulls i oïdes deleroses del nombrós públic què no va dubtar a agrair-lo a bastament amb efusius aplaudiments a cada intervenció dels mestres de la paraula.

La participació popular no es va fer d’esperar, però amb un pessic d’expectació, perquè ja abans del sopar Pili Micó ens va fer agafar uns misteriosos sobres que penjaven del mural homenatge a Estellés on la gent deixava escrits els seus poemes, retolador en mà. Cada sobre contenia un fragment d’una coneguda composició del poeta de Burjassot. Arribat el moment, ben ordenats i amb tota la bona voluntat d’emular als professionals que ens havien precedit, els varen llegir, honestament, iradament, sense pensar en ninguna posteritat.

En acabar, quasi improvisadament, la gran cantant Eva Dénia va sembrar més emocions, guitarra a la mà, per delectar-nos amb les seues versions personals de grans poemes musicats i, en un tres i no res, va farcir l’entaulat d’amics cantadors i sonadors, encapçalats per Maria Amparo Hurtado, que ens van fer tornar la sang en mistela amb els càntics ancestrals de L’Horta.

I com no hi festa valenciana sense música, siga quina siga, el rap polifacètic, reivindicatiu i engrescador dels joves Atupa, vinguts des de Montcada de L’Horta amb el seu disc acabat de lliurar després d’una reeixida experiència de micromecenatge: unes cançons que cal escoltar amb deteniment i parant atenció al que diuen.

Gran nit de poesia i música a Benimaclet, doncs, però també de veïns irats -uns més que altres- què no entenen que el carrer no és només de falles i clavaris, de vigilants de la llei indolents que només miren a un costat i no a l’altre i de ciris cremats en processons purificadores de cínics pecats. Gran nit a Benimaclet. No serà fàcil, però intentarem superar-la l’any vinent, quan es compliran els 20 anys de la desaparició del gran poeta.

Ernest Estonell

18 de setembre de 2012

(Si voleu conservar aquesta nota, la podeu trobar també en versió pdf. També podeu copiar i pegar aquesta nota, o la part d’ella que us convinga, als vostres blocs i altres andròmines virtuals. I si sou afeccionats a conservar memòria gràfica dels esdeveniments, també podeu pescar un bon paquet de fotografíes, sense mandra, perquè l’enllaç caduca ràpid; però si sou dels lents i el trobeu perdut, només heu de demanar la seua reposició).

III Festa Estellés a Benimaclet: dissabte, 15 de setembre.

noreply@blogger.com (Ernest) — Thu, 06 Sep 2012 15:46:00 +0000

Assumiràs la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera. I tindràs fam i tindràs set, no podràs escriure els poemes i callaràs tota la nit mentre dormen les teues gents, i tu sols estaràs despert, i tu estaràs despert per tots. No t’han parit per a dormir: et pariren per a vetlar en la llarga nit del teu poble.

Els coneguts versos de Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924 - València 1993) de segur que rondinaven a la ment de l’escriptor d’Alginet Josep Lozano quan, fa un parell d’anys, al 2010, va llançar la proposta de, al voltant de la data de naixement del poeta, el 4 de setembre, fer un sopar o dinar popular amb els següents ingredients: a) Cuinar un plat del nostre país o països, amb la seu beguda corresponent. b) Sopar o dinar ben dinats o sopats. c) Llegir un poema d’Estellés, el que més us agrade. d) Fer llegir o cantar altres poemes d’Estellés o d’altres poetes nostres, en una festa que hauria de ser lúdica i popular. L’objectiu era instituir una celebració com a un nou recurs amb què cohesionar la gent progressista, promocionar la nostra autoestima i defensar la nostra cultura i llengua d’una manera festiva i popular. La inspiració va ser el Burns Supper, allò que fan els escocesos -des de fa ja més de dos-cents anys- cada 25 de gener, per celebrar el naixement del poeta en llengua escocesa Robert Burns (1759-1796).

La carta de crida inicial de Lozano es va publicar a Infomigjorn, però la podeu trobar també a la web de Rodonors Invictes. Ell mateix ho va explicar al reportatge videogràfic de la I Festa Estellés d’Alginet del 2010. La convocatòria, dispersada pers mars i muntanyes via xarxes electròniques, va germinar ràpidament, amb un creixement exponencial fins ara què podeu constatar al Bloc Festa Estellés.

Com a altres indrets, Benimaclet Viu va recollir immediatament el repte, no només com a esperó cultural, sinó també lúdic perquè ací hi ha coincidència amb les festes patronals, fins aleshores privatives només del sector de ciri i processó de la població i excloents d’una bona part de la resta i, per això, mancades del tarannà integrador i cohesionador que ha de tenir una festa de poble -o de barri, si preferiu- i més en aquest estimat raconet que es resisteix tant a ser engolit per la gran ciutat.

Arriben, doncs, a la III Festa Estellés de Benimaclet, que serà dissabte, 15 de setembre. Enguany hem volgut dedicar la jornada a la situació actual de la nostra llengua, contínuament atacada per tots els costats i per això obrirem amb una xerrada-col·loqui que hem titulat Estellés, la dignitat d’una llengua i on participarà gent de tots el racons de la nostra geografia, com es dita popular: de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Després del bon sopar a la fresca, com sempre, preparat amb els millors ingredients i les més acurades mans al Centre Social Terra (cal reservar lloc amb antelació, bé directament o mitjançant correu electrònic), i per si de cas la xerrada de la vesprada ens ha deixat una mica de regust, farem córrer la mistela mentre escoltarem les creacions d’un nodrit grup de joves poetes vinguts de tot arreu per mostrar-nos el seu talent i com a immillorable exemple de la vitalitat i la força que, malgrat tots els entrebancs, té la nostra llengua i la nostra cultura. I per a tots aquells que a un lloc i circumstància així no podeu tenir la boca tancada, obrirem a continuació la participació voluntària i popular per honorar Estellés amb la lectura col·lectiva dels seus més coneguts poemes i més sorpreses que de segur arribaran.

El fi de festa li ho hem encomanat enguany als Atupa i al seu Quatribarap, que de segur heu escoltats tots. I si no ho heu fet, encara esteu a temps de descarregar-se’l del Bandcamp per tal de venir ben preparats a l’esdeveniment i corejar les cançons sense fer vergonya.

I si encara teniu un poquet més de ganes de llegir, Ernest Estornell ens ha deixat a disposició una nota personal escrita amb motiu de l’aniversari del poeta, massa íntima i local, però què sembla que fa goig llegir-la.

Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble. I tu, greument, has escollit. Després del teu silenci estricte, camines decididament.

Vicent Andrès Estelles, Llibre de les meravelles, 1971.

La Nit de Sant Joan: una alternativa diferent a Benimaclet.

noreply@blogger.com (Ernest) — Mon, 25 Jun 2012 21:47:00 +0000

Benimaclet Viu i el Centre Social Terra varen portar a Benimaclet una forma diferent i alternativa de Nit de Sant Joan. Una nit sense foguera, sense botar ones a la mar, sense música comercial aliena i a volum ensordidor, sense botelló a la platja, sense cridòria ni desgavell. Tot el contrari: un cantautor furtiu de xiuxiueig íntim i esfereïdor, el nostre ben estimat Pau Alabajos, un tranquil sopar tradicional a la fresca per trobar-se, xerrar i contar als amics les històries pendents, i una revetlla amb la nostra música com a indiscutible protagonista. Les coses, evidentment, es poden fer d’altra manera. Ho hem demostrat altra volta ara i continuarem entestats a demostrar-ho sempre que trobem l’ocasió per fer-ho.

Mireu-se la notícia a Melderomer TV.

Revetlla Popular de Sant Joan a Benimaclet, dissabte 23 de juny.

noreply@blogger.com (Ernest) — Sun, 17 Jun 2012 11:25:00 +0000

Des de Benimaclet Viu i el Centre Social Terra hem organitzat la Revella Popular de Sant Joan -feta quan toca i com toca- i què volem convertir en una alternativa al que ara s’està fent, a la banalització i despersonalització de les nostres tradicions com a poble: una concepció diferent que de segur és, de nou, del vostre grat.

Es tracta de recuperar aquelles festes populars i de carrer que tradicionalment hem celebrat els i les valencianes i que, com d'altres, semblen haver-se convertit en pur folklorisme i mercaderia. Es tracta, alhora, de recuperar un espai públic, els nostres carrers, que són dels i de les veïnes i que han de servir per trobar-nos, relacionar-nos, conèixer-nos, somiar...

Així que, ja sabeu, aquest 23 de juny toca prendre de nou els nostres carrers i celebrar juntes l'arribada de l'estiu amb bona companyia, bon menjar i bona música.

La programació que hem organitzat és la següent:

-19'30 hores: actuació del cantautor Pau Alabajos. (Mireu-se també aquesta informació gràfica, per si de cas teniu algun dubte)

-21 hores: Sopar Popular al carrer (Picadeta + Torrada de carn o verdures + Beguda + Cremadeta d'estiu: 10€).

-23 hores: Punxa-Discos al carrer (DJ Factoria) ...

I moltes més sorpreses!!

*Totes les activitats seran al carrer, a l'encreuament entre el carrer Baró de Sant Petrillo i el carrer Reverendo Rafael Tramoyeres (al costat del Terra). Cartell en pdf ací.

Cal que confirmeu la vostra assistència al sopar, enviant un correu a centresocialterra@gmail.com

o apuntant-vos directament al Terra (C/ Baró de Sant Petrillo, 9).

Us esperem!

Una abraçada.

L'empremta de l'homenot de Sueca a Benimaclet.

noreply@blogger.com (Ernest) — Tue, 12 Jun 2012 00:23:00 +0000

L'Orquestra del CIM Benimaclet ix al carrer a l'Homenatge a Joan Fuster.

noreply@blogger.com (Ernest) — Tue, 12 Jun 2012 00:21:00 +0000

HOMENATGE A FUSTER, 8 de juny.

noreply@blogger.com (Ernest) — Mon, 04 Jun 2012 16:21:00 +0000

Joan Fuster va nàixer a Sueca el 23 de novembre de 1922, fa 90 anys. Ens va deixar el 21 de juny de 1992, fa 20 anys. Va publicar la seua obra de major transcendència social, Nosaltres, els valencians, el 12 de maig de 1962, fa 50 anys. Va esculpir a la nostra memòria el seu discurs del 25 d’abril de 1982 a Castelló, fa 30 anys, amb motiu del 50é aniversari de les Normes de Castelló de 1932, fa 80 anys. Som al 2012 i tot això no pot passar d’amagat perquè ja sabeu que a l’espècie humana, amb això de tenir 10 dits per parell d’extremitats, ens agrada molt contar desenes, quan no quarts i meitats, i fins i tot les sobredimensionem, quan, per exemple, una ampla majoria -tancant els ulls a la lògica més elemental- va celebrar l’entrada del nou segle l’1 de gener de l’any 2000.

Però no és aquest el cas i ara, sense ambigüitats i de dalt a baix del nostre domini lingüístic, el gran pensador de Sueca, l’homenot, està rebent homenatges de tot tipus, però sempre lluny de la seua inabastable qualitat intel·lectual. Què hi anem a fer! Qui no te cap ha de tenir cames, però qui no té intel·lecte ha de tenir, al menys, sentiments. I els sentiments, per a qui us parla a través d’aquestes línees de transmissió electrònica i virtual, són dos i contradictoris. Per un costat, l’enorme estima per aquell suecà quà ens va absorbir amb els seus escrits i ens va donar tant a pensar i reflexionar. Per l’altre, la vergonya: la vergonya de que d’un costat a l’altre del nostre país encara es puguen trobar pobles i urbanitzacions de xalets-bungalows-adossats que no tenen una plaça o un carrer dedicat a la gran figura del humanista, inclòs el Cap i Casal. Això, a un país normal, no passaria, però el nostre, malgrat que ens pese, ja ho sabem com és: som un poble anòmal què deia el nostre homenatjat. Recordeu les paraules que ens va llançar com una clavada d'esperons: O ara o mai!

Ernest Estornell

Divendres, dia 8 de juny, Benimaclet Viu homenatjarà l'homenot Joan Fuster amb motiu del 50é aniversari de la publicació de Nosaltres, els valencians. Aquest homenatge s’iniciarà amb un concert de l’Orquestra del Centre Instructiu Musical de Benimaclet i del Conjunt Instrumental de Corda Fregada de l'Escola de Música, és a dir, l'Orquestra Juvenil, al Xalet de Martí (Junta Municipal d’Exposició, carrer de la Guàrdia Civil) i continuarà, prèvia cercavila al so de les dolçaines i tabals d'Estrela Roja, amb un acte on personatges de relleu literari de Benimaclet -o vinculats al nostre llogaret- commemoraran la vida i obra de l’escriptor de Sueca de manera gens acadèmica, lúdica i divertida i al bell mig de l’horta. De moment tenim confirmats Manel Rodríguez-Castelló, Jaume Pérez Muntaner, Isabel Robles, Pep Mir, Manel Molins, Antoni Defez, Rosa Navarro, Pau Esteve, Antonio Martínez i a l'assitència tècnica, Josep Beltrán (Lluerna Teatre), però esperem un grapadet més dels que sempre s'apunten a última hora i l'espontània participació popular dels assistents. Després hi haurà sopar de pa i porta i cant d’estil amb Maria Amparo Hurtado de Cal Bessó, Pep Juste Mama i Boro de Paterna com a versador.

(Cartell en pdf d'alta resolució)

BENIMACLET T’ESTIME: LA CRÒNICA (VII)

noreply@blogger.com (Ernest) — Sat, 02 Jun 2012 16:54:00 +0000

Tots a ballar al Benimaclet t’estime.

En arribar la cloenda de la III Fira de la Música de Benimaclet, tots estàvem ben contents perquè, malgrat l’amenaça constant de la pluja, havíem reeixit a ajuntar el bon grapat de músics que us hem descrit i crear el clima que volíem: l’ambient distés i cordial d’intercanvi i de cooperació tant entre els mateixos músics com entre ells i el públic, l’ajuntar diferents generacions de creadors i de receptors -aquesta música és rep i es gaudeix, però mai no és consumeix- tot just allò que és més difícil de trobar en una actuació convencional i què és el valor afegit que nosaltres busquem amb aquesta experiència singular. Fa bé parlar de música i de músics, i si a més ho podem fer amb els mateixos músics, mil voltes millor. Això fa que la nostra música siga encara més nostra, perquè no només compartim la seua escolta, sinó que també intercanviem experiències i sentiments col·lectius.

L’amenaça de pluja semblava ja completament esvaïda mentre es preparava la part musical més festiva. Cap a les set del vespre, Ballàgora, el nou grup format per músics ben coneguts dins l’àmbit de la música tradicional valenciana i més enllà -Xavi Folch, Paco Medina, Juanjo Blanco, Pep Mama i la veu de Maria Amparo Hurtado- va desplegar el seu repertori tradicional -i no tant- mentres l’ample espai deixat front l’entaulat s’omplia de gent amb moltes ganes de ballar. La fam de ball ja es va poder comprovar al taller matinal de balls tradicionals, dirigit per Anna Codonyer i a la qual es fa afegir el reforç de Vicent Marín, del grup de danses tradicionals L’esvaraeta per marcar els passos tradicionals i guiar-ne la gent menys instruïda.

Fer poble no és només mirar cap endavant, cap al futur, sinó recollir tota l’herència i patrimoni immaterial -ara que està tan de moda aquesta denominació- que tenim al darrere, projectar-lo cap endavant i convertir-lo en el que mai hauria d’haver deixat de ser: el nostre ciment de cohesió com a poble. I això ho saben molt bé els integrant de Ballàgora, què es belluguen des de les més antigues tradicions musicals fins a les més actuals -sense deixar el filtre dels sons tradicionals- per oferir-nos un bon bocí d’aquest important patrimoni cultural però sempre amb en el seu acurat embolcall lúdic i festiu.

I després del ball i de l’intensa jornada del Benimaclet t’estime, calia recuperar un poc de força. Assossegats, cansats -però contents- la gent de Benimaclet Viu i tots els que varen voler fer-nos costat, varem gaudir del merescut i relaxant sopar a l’aire lliure sota la llum groguenca i càlida dels fanals de la plaça. Però entre conversa i conversa d’amics, no deixarem de planificar més esdeveniments, perquè ja sabeu que Benimaclet Viu no para mai i que prompte, molt prompte, tindrem una nova ocasió de fer viu el nostre poble i la nostra cultura, què és la nostra raó d’ésser.

BENIMACLET T’ESTIME: LA CRÒNICA (VI)

noreply@blogger.com (Ernest) — Thu, 31 May 2012 14:35:00 +0000

La música, columna vertebral de Benimaclet t’estime.

La música, a Benimaclet, es viu. Això ja ho hem explicat mil voltes, encara que no deixarem de fer-ho. Per tant, en totes les nostres activitats la música ocupa un eix central vertebrador què s’expandeix en nombroses branques plenes a vessar de fruites aromàtiques i sucoses per omplir de sons un espai de comunicació, de transmissió de tradicions, d’intercanvi social -queda ben clar que no estem parlant de la música banal, prefabricada per a l’entreteniment massiu i amb l’objectiu del rendiment comercial immediat- de cohesió com a poble i de cor bategador de cultura viva. Si afegim, a més a més, la percepció de que la música no és una cosa que ve de fora, sinó que naix de dins nostre i explica les coses què vivim i com les vivim, el seu potencial educatiu i didàctic, especialment per als més menuts però també per als més grans, és absolutament irrenunciable. Amb motiu de la primera Fira de la Música de Benimaclet, integrada dins dels actes de la Trobada d’Escoles en Valencià de la Ciutat de València del 2010, ja ho varem explicar, però per si de cas aneu una mica fluixos de memòria, podeu recordar-ho revisant el periòdic Trobada, pàgina 18 (i ja de pas, altres fulls no menys interessants).

Per tercer any consecutiu hem tornat a organitzat aquesta trobada oberta de músics què, com ja varem explicar per escrit i de viva veu, té la doble vessant de la interacció dels músics entres ells i amb el públic general, fidel o nouvingut. El format és simple: un parell de cançons amb instrumentació senzilla a mode de presentació i una breu entrevista on comentar què hi ha de nou a cada casa. Com en anterior edicions, Ernest Estornell va guiar la travessia -aquesta volta amb oratge ben incert- amb la inestimable assistència d'Àlvar Carpi a peu d’entaulat i amb el gran mestre i savi musical Josep Vicent Frechina micròfon en mà per fer-nos conèixer tot el que es cuina a cada llar i del qual espere que tots haureu llegit ja el seu monumental La cançó en valencià: dels gèneres tradicionals als repertoris moderns. I tot això, a l’incomparable marc de la plaça de Benimaclet, on l’essència de l’antic poble de l’horta encara es respira a cada alenada.

Així, després d’haver fet desaparèixer les saboroses paelles cuinades per la gent del CS Terra, el primer a tenir el coratge de pujar a l’entaulat -cal recordar que aquest és el moment menys favorable- va ser Andreu Valor, qui ens va portar un tast del seu nou disc A l’ombra de l’obscuritat, disponible aleshores en versió digital, perquè el disc físic -joies que cal buscar, comprar, conservar, protegir, estimar i gaudir sempre- encara va tardar uns dies més en distribuir-se. El va succeir Lluís Vicent, molt engrescat als preparatius previs i que també es troba en preparació d’un nou treball què espera enregistrar aviat. Joan Villalonga va representar els TanStuPids i, en solitari, ens va fer un tast de seu pop enganxós i simpàtic què va causar molt bones sensacions entre el públic.

El veterà Rafa Xambó va ocupar l’entaulat recuperant un clàssic del seu repertori i acompanyat per Albert Ortega, qui va restar per oferir-nos també una mostra del seu treball propi com a Bertomeu, el primer amb nou disc en preparació i el segon amb nou disc quasi acabat d’estrenar. Francesc Burgos, d’Amanida Peiot i de la productora LaCasaCalba, va venir amb la seua vessant més infantil, és a dir, com a representant de la Petita Amanida Peiotaire. El va seguir el mallorquí Pep Toni Ferrer, en representació d’Oliva Trencada i amb el seu recent Perleta negra. A continuació, altre veterà, Xavier Morant, va ocupar l’entaulat junt a Abraham Rivas i la seua flauta màgica per deixar-nos escoltar un bocí d’eixa delicatessen què és el seu Revolutum. Immediatament després vam presenciar altra formació inusual, perquè Carles Pastor (que ja va estar amb nosaltres l’any passat) venia acompanyat de violí elèctric per oferir-nos unes versions alternatives del seu últim disc Els ulls de Bob. I a continuació va arribar el torn del grup local Poetes Anònims, sorgit de l’institut Ferrer i Guàrdia de Benimaclet i què, malgrat la joventut dels seus components, va saber mostrar tot el seu potencial de cara a un futur que potser no estiga massa llunyà. I només apujant un poc la mitjana d’edat, els locals varen ser seguits de Tardor, guanyadors de l’Amplifica’t d’ACPV d’enguany, què s’atreviren a presentar-nos el seu rock alternatiu en versió totalment acústica com a aperitiu de l’actuació que farien divendres següent al mateix institut Ferrer i Guàrdia en el concert de La Gira 2012 d’Escola Valenciana.

El simpàtic Hugo Mas, què també va atrafegat amb noves cançons entre les mans, ens va mostrar altra volta el seu magnetisme sobre l’entaulat encantant al personal que envoltava la plaça. Finalment, el tancament va ser a càrrec de VerdCel, en la figura d’Alfons Olmo, què arribaven amb el nou disc-llibre farcit dels impagables dibuixos de Dani Olmo, Els dies del saurí, una barreja estilística i un vessament de creativitat que només es pot explicar escoltant-lo i veient-lo. Menció especial també es mereixen els tècnics de SIMES Àudio, què varen acomplir amb escreix els seu treball, malgrat la constant amenaça de pluja i la intensa dinàmica que el muntatge de la Fira de la Música porta. I mentres tot açò passava a l’entaulat, a les vores de la plaça -on també es congregaven més músics que, sense actuar en directe, no van voler perdre-s’ho- les productores discogràfiques Mésdemil, LaCasaCalba i Comboi Records estenien el seu ampli ventall de productes, per a que tothom fora conscient de que hi ha més, molt més, i de que, malgrat el bandejament i la marginalització, la música pròpia creix imparablement en quantitat i, sobre tot, en qualitat, com ho demostra la incessant i incommensurable feina de l’aixopluc que ens cobria a tots plegats: El COM (Col·lectiu Ovidi Montllor de Musics i Cantants en Valencià).

BENIMACLET T’ESTIME: LA CRÒNICA (V)

noreply@blogger.com (Ernest) — Wed, 30 May 2012 22:32:00 +0000

Ràdio 9 amb el Benimaclet t’estime i la Fira de la Música.

La minorització que pateix la cultura pròpia dels valencians es reflecteix amb tota la seua cruesa als mitjans de comunicació, on ocupa espais marginals i franges horàries de pur farcit i això, en els millors dels casos. Però, com en tot, hi ha d’excepcions, sovint per l’entestament d’alguna persona, perquè recordeu que les coses les fa la gent i no les institucions, organismes ni ents. I una d’aquestes excepcions és, ara per ara, el programa “Alta fidelitat” de Ràdio Nou, conduit per Pau Vendrell i Amàlia Garrigós -des de tants anys bregant per fer surar la nostra cultura, especialment en l’aspecte musical- de dilluns a divendres i de 15:30 a 16:00 h.

Doncs bé, “Alta fidelitat” va tenir l’inestimable detall de preocupar-se d’allò que fem a Benimaclet i així, al programa del divendres 4 de maig del 2012, vespra del Benimaclet t’estime, entrevistaren Pili Micó, com a representant de Benimaclet Viu, i a Ernest Estornell, com a responsable de la Fira de la Música, per a gran goig nostre i major difusió del benvolgut esdeveniment, programa què, una volta alertats pels mecanismes habituals de difusió en xarxa, molts de vosaltres escoltàreu en directe. Però ara, per reblar el clau de la cortesia i simpatia, Pau Vendrell ens ha regalat l’edició del fragment del programa al qual Benimaclet Viu va ser protagonista (i no les dues persones que s’erigiren en portaveus accidentals) per a que tots el puguem escoltar de nou i conservar-lo si volem.

L’arxiu d’àudio el podeu trobar ací: Benimaclet t’estime - Alta fidelitat (04.05.12), però si voleu escoltar el programa sencer (què no sabem quant de temps romandrà en línea), on també es parlava d’altres actes molt interessants, seleccioneu Alta fidelitat 4 maig 2012.