dimecres, 2 de desembre del 2015

“Llibres a La Murta”, un nou cicle de presentacions literàries de la Universitat Lliure de Benimaclet: inici dimecres 9 de desembre.

La Universitat Lliure de Benimaclet es complau en convidar-vos a una nova experiència que acabem d'enllestir i que hem anomenat “Llibres a La Murta” on el conegut Bar La Murta de Benimaclet serà l'espai que acollirà aquest nou cicle de presentacions literàries. Començarem dimecres 9 de desembre a les 20.00 h amb El temps de cada cosa de Raquel Ricart, presentat per Francesc Calafat. A la web de la ULL trobareu tota la informació escaient.

dilluns, 30 de novembre del 2015

IV Mostra del llibre i del disc en valencià a Benimaclet: 12 de desembre de 2015.

Ja tenim en marxa els preparatius de la IV MOSTRA DEL LLIBRE I DEL DISC EN VALENCIÀ A BENIMACLET, què enguany serà dissabte 12 de desembre a partir de les 11:00 h. No oblideu que l’esforç de la Universitat Lliure de Benimaclet -la branca acadèmica de Benimaclet Viu- amb el suport del Centre Instructiu Musical de Benimaclet, està dirigit a mostrar les últimes produccions literàries i discogràfiques així com els llocs propers on trobar-les, tot això en el moment idoni per fer-les servir com a regal nadalenc. Per això tractarem de fer visibles tant productes com espais o llocs on poder trobar tota eixa producció cultural nostrada sovint bandejada dels espais comercials dominants. Com a anteriors edicions acollirem lectures, entrevistes, música en directe i presentacions audiovisuals de qui fa de la paraula, llegida i cantada, el seu ofici. Esteu ben atents a tota la informació que trobareu al bloc de la Universitat Lliure de Benimaclet on anirem diàriament actualitzant les participacions d’escriptors i músics que hi participaran:

dimarts, 22 de setembre del 2015

VI Festa Estelles - Benimaclet VIU. Reserva sopar de pa i porta

26 de setembre de 2015 a les 20:00h a la plaça de Benimaclet 

Disposarem un bo d’ajut de 3€. Cal adquirir-lo just abans del sopar.
Hi hauran taules i cadires i beguda i picaeta per a totes.

Per reservar, cal apuntar-se a les llistes que hi trobareu al Murta o al Terra, o si ho preferiu, envieu un correu electrònic amb el nom i el nombre de persones a benimacletviu2010@gmail.com 

dilluns, 21 de setembre del 2015

Isabel Garcia Canet, Isabel Robles i Jaume Pérez Montaner, poetes convidats a la VI Festa Estellés.

La Festa Estellés que organitza Benimaclet Viu al si de l'antic poble de l'horta, enguany plenament centrada a la plaça del poble, es celebrarà proper dissabte 26 de setembre de 2015 acabat de superar l'equinocci de tardor, moment en què el sol creua l'equador celeste (dia 23, a les 10:21 h) i el dia i la nit tenen la mateixa durada per a, a partir d'eixe moment, començar a tenir dies cada volta més curts i nits més llargues, sensació que creixerà quan d'ací un més i escaig es produisca l'incomprensible canvi horari oficial per coordinar-nos amb l'horari d’una part d'Europa que no és la nostra. Però bé, nosaltres tindrem com hem anunciat la nostra nit de joia i lloança de la poesia què després de la inauguració amb Ximo Caffarena i Quim Sanç i entre ígnies participacions populars i més o menys espontànies, serà protagonitzada per les poetesses Isabel Garcia Canet i Isabel Robles i pel poeta Jaume Pérez Montaner. Per si vos dona temps a fer una ullada, ací vos fem cinc cèntims de tots tres i vos donem alguna pista per resseguir (però perdoneu les irregularitats induïdes per les estretors del temps):



Jaume Pérez Montaner (L'Alfàs del Pi, 1938) ha publicat els poemaris Adveniment de l’odi (1976), Màscares (1992), Fronteres (1994), L'oblit (1996), Solatge (2009), Geografies de l'oblit (2013) i La casa buida (2014). És autor de diversos estudis sobre V. A. Estellés, A. March, J. Brossa i J. Fuster, i ha traduït W. Stevens, A. Sexton, W. Sttaford, B. Kingsolver i E. Sanguinetti.

Isabel Robles Gómez  (Alhambra, 1948) ha publicat els poemaris L'Espiral (1994), Llibre dels adéus (2009), Les sabates i altres poemes (2014). Especialitzada en crítica literària des d'una perspectiva feminista, ha estat traductora també de M. Lamb, A. Sexton, E.E. Cummings i E. A. Poe.

Isabel Garcia Canet (Pego, 1981) ha publicat el recull Pell de serp a dins del llibre col·lectiu La quietud de les pedres (2004), i els poemaris Claustre (2007) i L'os de la música (2013).


dijous, 17 de setembre del 2015

Ximo Caffarena i Quim Sanç a la Festa Estellés 2015.

Com ve sent habitual als últims anys començarem la Festa Estellés amb un aperitiu poètic-musical al voltant més o menys de les 20:00 h per anar fent gana abans del sopar de cabasset. La responsabilitat d'obrir l'acte líric de Benimaclet Viu enguany ha recaigut en Ximo Caffarena, membre del mític grup Al Tall durant bona part de la seua trajectòria, en concret des de 1979, amb el no menys mític Quan el mal ve d'Almansa, on ens va deixar la tonada de l'encara més mític Cant de maulets, fins a l’Europ eu! de 1994, passant després al grup Urbàlia Rurana (inoblidable Caffarantella, què molts dels que llegireu açò recordareu com a la especial versió de Ballàgora del Benimaclet t'Estime del 2012) i a altres nombrosos projectes tant al voltant de la música tradicional com del jazz, l'harmonia moderna i la improvisació. Caffarena vindrà acompanyat per Quim Sanç, fill seu, cantautor emergent que ja vam tenir el goig de presentar a la V Fira de la Música de Benimaclet de 2014 i del qual podeu saber més a l’entrevista de La Veu de la Valldigna, perquè tots dos van fer la part musical del llibre “Ara Estellés.12 poemes, 12 cançons a Benicarló”, recollida fins i tot als informatius de la vergonyosament extinta i quasi irrecuperable RTVV-Canal 9. Al volum indicat Caffarena va musicar els poemes estellesians amb música d'arrel tradicional, una línia en certa manera resseguida també pel grup Sis Veus per al Poeta, el qual vàrem gaudir a la Festa Estellés de 2013, però ben diferent del que l'any passat ens oferiren Tomàs de los Santos i Mireia Vives amb Veus manifestes. Amb eixe contrapunt respecte al diferent plantejament i estructura musical amb què s'engronsen i embolcallen els poemes esperem oferir-vos una experiència altament gratificant i de nou mostrar-vos l'enorme abast de la nostra cultura pròpia, tan menyspreada i silenciada i tanmateix estesa, conreada i indoblegable al cor del poble que incessantment batega.

divendres, 4 de setembre del 2015

VI Festa Estellés a Benimaclet, dissabte 26 de setembre

Hui, 4 de setembre, s'acompleix el 91é aniversari del naixement de Vicent Andrés Estellés, el gran poeta de Burjassot, el fill del forner com s'autoanomenava. A molts indrets de les nostres comarques es celebra la Festa Estellés, ben puntuals i fins i tot alguns d'avançats a dia d'ahir i inclús abans, alguns amb potent suport municipal, d'altres amb el voluntarisme d'uns pocs, però sempre amb molta il·lusió. A Benimaclet arribarem un poc més tard i a més enguany ens desplaçarem a la mateixa Plaça de Benimaclet, l'epicentre de l'antic poble, per portar endavant la VI Festa Estellés a Benimaclet.



Recordeu que l'instigador de tot açò va ser l'escriptor d'Alginet Josep Lozano i la inspiració li va venir del Burns Supper escocés, commemoració reivindicativa on, en record de la figura literària del poeta Robert Burns (1759-1796), es reafirma la identitat escocesa amb poemes i menjars típics. Al 2010, Lozano va proposar fer un sopar semblant al voltant de la poesia i la identitat valencianes i que, després de debatre diverses opcions, secundat pel també escriptor Àlan Greus, va optar per anomenar “Festa Estellés” i celebrar-ho al voltant de la data del naixement del poeta o en dates properes. Benimaclet Viu, aleshores nounada com a plataforma-associació, no va dubtar des del primer moment en agafar la iniciativa riberenca, junt a alguns altres pobles més, i el 18 de setembre de 2010 férem la nostra primera Festa Estellés.

Arribem per tant ara a la VI edició, què serà proper dissabte 26 de setembre, amb algunes novetats de relleu a més del ja esmentat canvi d'ubicació. Com des del primer moment hem intentat a la Festa Estellés tindrem poetes actuals de diverses generacions què ens faran un tast, per força breu, dels seus versos propis, tindrem adaptacions i musicacions diverses de poemes, alguna que altra sorpresa i -com no?- la lectura popular i voluntària de poemes d'Estellés o de qualsevol altre poeta que la gent vulga difondre en una nit de joia i lloança de la nostra poesia. Com a novetat, també enguany el sopar serà exclusivament de pa i porta, de cabasset o de faixa -com preferiu, que tot sembla voler dir el mateix- però caldrà reservar lloc resseguint les instruccions que en breu farem públiques ací mateix, al nostre bloc, i resta de xarxes socials.

Si l'any passat la part inicial va ser a càrrec de Tomàs de los Santos i Mireia Vives amb el magnífic “Veus manifestes” i com a poetes de base comptàrem amb Eduard Ramírez Comeig, Manel Marí i Antoni Defez, enguany encomanarem l'obertura de poemes musicats, al voltant de les 20:00 h, a Ximo Caffarena, històric membre del grup Al Tall, i el seu fill Quim Sanç, cantautor emergent. Després del sopar de pa i porta, com a nucli de poetes comptarem amb els veterans Jaume Pérez Montaner i Isabel Robles, i amb la jove poetessa Isabel Garcia Canet. A més tindrem la lectura col·lectiva de “L'Hotel París”, la iniciativa “Estellés a ritme de rap”, el poema visual de Lluerna Teatre, poesia pròpia del Teatre Lliure de Benimaclet i la lectura oberta per a tots els que vulguen participar.

A poc a poc anireu trobant més detalls al nostre bloc. I no deixeu de seguir el bloc general de la Festa Estellés, per comprovar amb goig com s'estén cada volta més la celebració.

Recordeu que totes les activitats de Benimaclet Viu i els seus associats les podreu trobar impecablement organitzades i tenir sempre a mà si vos instal·leu l’aplicació per a dispositius mòbils “Benimaclet Viu”, disponible tant per al sistema operatiu Android com per a liOS.
Ernest Estornell
4 de setembre de 2015

dimarts, 1 de setembre del 2015

Estellés-Xàtiva-Ramos-Madrid-Montaner-Benimaclet

El nostre company Ernest Estornell, habitual redactor d'aquest bloc, ens ha fet una petició. A l'any 2012 i amb motiu de la III Festa Estellés a Benimaclet va escriure un article què, com molts altres, va circular per diverses xarxes però sense acabar de trobar cau estable i ara vol depositar-lo ací, on els buscadors ho troben. Com sovint fa el nostre company, l'article és dens i dispers i barreja massa coses alhora, però ens ha semblat que allò que conta és interessant, així que l'afegim a continuació. A més, no costa res complaure'l: si voleu el llegiu i si no, passeu de llarg.


Un bon dia, l'Associació d'Amics de La Costera ‑històrica, activa i longeva agrupació d'intel·lectuals costerencs- va mamprendre la iniciativa de publicar els poemes que Vicent Andrés Estellés havia dedicat a la ciutat de Xàtiva, entre els quals es troben els potents i ben coneguts versos del M'aclame a tu (sonet XII del Llibre de Xàtiva del Mural del País Valencià) què van musicar Ovidi Montllor i Toti Soler. El llibre es va completar amb altres poemes dispersos i amb els que el poeta va escriure després de l'estada a Xàtiva què va servir per engegar el projecte. Els versos havien de ser acompanyats per il·lustracions adients i aquestes van ser encomanades al pintor Joan Ramos i Monllor -de qui ja us he parlat, artísticament i genèticament, amb motiu de la publicació de l'últim disc de Pep Gimeno, Botifarra a banda- qui va optar per fer-ne gravats a punta seca sobre planxa de coure. Quasi es va deixar els dits de les mans en aquesta feixuga feina, però va aconseguir unes imatges dramàtiques i potents, en consonància amb la força dels poemes què havien d'acompanyar. El llibret (dit així per la reduïda extensió, que no per la seua qualitat) va veure la llum l'estiu de 1980, al mateix temps que Ovidi lliurava 4-02-42 (la seua data de naixement) amb M'aclame a tu com a obertura, últim disc de l'alcoià formalment editat abans que, com a resultat dels pactes que produí el clima violent de la Batalla de València i de la desactivació generalitzada del nacionalisme emergent amb la reculada que va suposar aquella farsa anomenada oficialment “intent de cop d'estat” de 1981, fóra bandejat i silenciat tant com es va poder. Ximo Corts, mestre, glossador, activista cultural, infatigable blocaire i actual president d’Amics de la Costera, va replegar al seu llogaret virtual Xàtiva; punts de vista, fa un parell d'anys, la història de la publicació del llibre ‑article prèviament publicat al diari Levante- amb interessants detalls i anècdotes que no hauríeu de perdre-vos, així com el breu tast de les il·lustracions de Ramos que conté (Cucarella i Aliaga van fer també eco de la nota de Corts).

Aquella reeixida iniciativa va suposar una estreta relació del poeta amb aquella colla de xativins inquiets -socarrats, si voleu- i hi van sorgir amistats, complicitats i col·laboracions. Pel que a mi em toca de més a prop, sembla que al poeta li varen agradar molt els gravats que el pintor va estampar per al llibre i, de manera extensiva, la resta de la seua obra artística, i això em va permetre conèixer personalment a Estellés -aleshores ja fràgil, malaltís, sempre recollit en algú racó ombrívol- quan a alguna presentació poètica o pictòrica hi coincidien tots dos. Aquesta col·laboració es va perllongar durant anys i ens va deixar unes quantes joies de bibliòfil, com el llibre Canals, fet a imitació del de Xàtiva, però molt més bonic, amb tot luxe de recursos gràfics, doncs era publicat amb orgull pel mateix ajuntament de la vila el 1987 i sense reparar en despeses. Però el més sorprenent va ser el llibre Versos per acompanyar una esperança, un recull de poemes publicats per Ediciones Vanguardia Obrera de Madrid. El llibre conté dos poemes inèdits de la sèrie de cinc que Estellés va escriure amb motiu de les execucions de setembre de 1975 que el dictador Franco va ordenar a menys d'un més de la seua mort, una sèrie de poemes què formen part d'El Procés (publicat al 1978) sota la mateixa temàtica i el Gran oratori pels morts valencians de la postguerra, altrament titulat “Vora el barranc del Carraixet”, composició què forma part de l’Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset, que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941 (aquell dens poemari en què sempre el primer vers comença per “Vora el barranc del Carraixet...” i que va ser publicat al 1979). El més curiós és que l’edició és bilingüe català-castellà i que va ser el mateix Estellés qui majoritàriament va traduir-ne els poemes.

El poeta va demanar que Joan Ramos il·lustrara el llibre amb dibuixos originals, a més de contar amb algunes reproduccions de quadres d’Antoni Miró. Versos per acompanyar una esperança va ser presentat a l’Ateneo de Madrid, el 12 de juny de 1986, on Jaume Pérez Montaner, què acabava de publicar L'heura del desig (Lentament es dessagna el violí / obri la boca seca i s'estremeix / en un esglai final sota la pluja / llarga de sols ferits i de tenebres...) i era aleshores director del Col·legi Major Lluís Vives ‑que com haureu de saber acaba de ser extingit com a residència i com a centre cultural per a gran disgust de molts de nosaltres, assidus seguidors de la seua interessant i enriquidora programació- va encarregar-se de la glossa, en presència del poeta i del pintor. Quina va ser la repercussió del llibre a la gran congregació urbana de l'altiplà ja no ho recorde, a excepció del paper que va tenir el poeta andalús Rafael Alberti, qui va ficar improvisada cullerada a l'acte, però sí em ve al cap que més o menys al mateix temps se n'anava en orris el projecte d'una sèrie de retrats fantàstics dels reis valencians (propis i aliens, privatius i compartits) que li havia sigut encomanada a Ramos amb motiu del 750é aniversari de la conquesta de València per Jaume I, la qual s'havia de celebrar fastuosament el 1988, però que va ser desunflada pel govern valencià davant el perill d'exaltació nacionalista i revifada de la Batalla de València.

La veritat és que no sé ben bé per què estic contant-vos aquestes coses. Potser hi ha una mica d'exaltació de l'ego, potser note que la meua memòria comença a defallir i vull deixar testimoni d'alguns records abans que s'esvaïsquen. O potser enyore temps d'il·lusions i esperança que semblen oblidats: us imagineu que ara mateix passaren aquestes coses? A Madrid? Impossible! En repassar les meues anotacions vaig retrobar unes paraules de Cucarella, escrites fa un temps, que ara em semblen ben adients per completar el meu escrit, massa planer i maldestre: varen ser escrites per a la presentació, a Ca Revolta, d'Una llengua musicada de Carla González Collantes i us recomane que les repasseu sense deixar-vos ni una coma. I ja que hi som en pla rememoratiu, al bloc de Feliu Ventura ‑com vegeu, hui anem de socarrats plens a vessar- podreu trobar més flaixos de la memòria d'aquells temps, acompanyats d'un impagable vídeo de 1983 amb Ovidi i Raimon: ni fet a posta, perquè jo també hi era allà! Feu una pausa i mireu-s'ho bé.

M'aclame a tu. Estellés és un símbol. Qui anava a dir-me fa uns anys que acabaria passant-me mitja vida al seu poble, una mica a la vora, si voleu, però just front al cementiri on reposen les seues despulles, i que cada volta que faig constar la meua adreça laboral, escric amb orgull el seu nom. Però sembla que quan parlem de literatura, de música, de pintura o de cultura en general només traiem a relluir tres o quatre noms, sempre els mateixos, com si no hi haguera més aigua per pouar. Però no passa res. Això és el que fa tothom i amb tota normalitat: enlairar senyeres i penons per fer-se visible. Per què no també nosaltres? I Estellés és una de les nostres senyeres més enlluernadores. Honorar Estellés és estimar els seus versos, i fruir els seus poemes és valorar la poesia en valencià, i llegir poesia en valencià és conèixer tants i tan bons poetes i poetesses que tenim i expandir el nostre esguard a tots els indrets de la llengua comuna i fer créixer la nostra malmesa cultura: la senyera és al cim d’un volcà que bull per dins, que deixa regalimar la lava roent i que, algun dia, acabarà esclatant i s’endurà per davant, amb un gegantesc tsunami, totes les pors i recels que ens han imposat per segles.

Estellés va nàixer al 1924, a Burjassot, tal dia com l'acabat d'estrenar hui, 4 de setembre. Al 2010, Josep Lozano ‑malgrat no ser de Xàtiva- va llançar la idea de, al voltant de l’efemèride del naixement del poeta, fer un sopar literari i popular per tota la nostra geografia amb inspiració directa del Burns Supper escocés. Benimaclet Viu va recollir immediatament el suggeriment i ara ja preparem la III Festa Estellés de Benimaclet, que com bé sabeu, la fem amb un mica de retard per qüestions logístiques, enguany el dia 15 de setembre i amb la ferma intenció de donar veu a un bon reguitzell de joves poetes de tot el nostre àmbit lingüístic. Llegim doncs Estellés, llegim poesia i somriguem a la renovada esperança, malgrat els temps durs que els financers especuladors, empresaris ambiciosos i polítics balafiadors ens han portat. Ah, i si teniu una estoneta lliure, feu un repàs del programa que miraculosament va dedicar Canal 9 a Estellés el passat març, amb la participació d’un bon grapat de bons amics i que encara podeu trobar a la web de RTVV (afanyeu-vos que no deu faltar massa per a que la clausuren!). Com diuen, optimistes, els nostres amics d'Obrint Pas a Alegria: Perquè avui cantem per celebrar / que ningú mai no ens farà callar / i que la vida és coratge i alegria / un got a l'aire un brindis pel demà / perquè avui desafiem la por / que el poble que canta mai no mor / amunt els punys amunt les il·lusions / que si cantem / si cantem mai morirem!

Ernest Estornell i Ramos
4 de setembre de 2012


Nota: Part dels enllaços del text han perdut el seu vincle original. L'autor ha provat de substituir-los per accessos vigents, però no sempre ha estat possible. Però del que sí que podeu gaudir ara mateix és d'un bon tast de la fantàstica obra pictòrica de Joan Ramos


1 de setembre de 2015

diumenge, 30 d’agost del 2015

Sarau d'Estiu (i van dos!)

Fa un any, en contar-vos les coses, jugàvem un poc amb la manera de com diferents diccionaris -sovint magnífiques col·leccions de definicions orientatives i poc precises on solem navegar desconfiadament els cercadors de paraules ignotes o dubtoses però als quals no podem ni sabem renunciar- provaven d'explicar amb la seua brevetat sintètica el que era un “sarau” (recordeu-ho ací). Allò va ser el primer Sarau d’Estiu a Benimaclet. Enguany, com ho avisarem, hem repetit tan corprenedor esdeveniment, de nou organitzat conjuntament per Benimaclet Viu, la colla de ball L’Esvaraeta i el Centre Instructiu Musical de Benimaclet (El Musical) amb el suport de la casolana empresa de productes avícoles Pollos Planes. I la raó de tornar-se a enviscar amb açò no és altra que l'absolut convenciment de que entre tantíssims dèficits que té el nostre país -financers, tributaris, d'honestedat política, d'atencions socials, educatius, culturals, d'orgull privatiu i identitaris- també es troba el vincle amb la música i el ball tradicional, manifestació viva i espontània de la nostra idiosincràsia, com la de tots els pobles del món, però a la nostra llar bandejada i amagada, titllada despectivament d'arcaica i de folklòrica, quan no exhibida com a tal, com a pesa de museu etnogràfic i no com a element cultural viu, actiu i propi d'un poble modern.

I per això -i moltes coses més que caldria explicar amb més calma i temps- vam llançar la convocatòria que va congregar passat dissabte 28 de juny al saló principal del CIM de Benimaclet, enguany acaronades per llamineres bufades d'aire fresc impulsades per nous aparells de condicionament, persones vingudes de molts racons de la nostra geografia i des d'agrupacions què treballen per dignificar les nostres tradicions. Així, comptarem amb gent vinguda des de Riola, Sant Joan d'Alacant, Forcat, Llíria, Quart de Poblet, Aldaia, Riba-roja de Túria, Pobla de Vallbona així com de la Falla Padre Alegre de Benimaclet, la Falla de la Plaça la Reina de València, del grup Alimara i de Roda i Volta de Gandia, tots en resposta a la crida de Vicent Marín, cap del grup L'Esvaraeta. Per torns o tots plegats, el ball, ben regat per bona mistela i nodrit per coques salades i dolces, no va acabar fins que es va fer ben de nit i això que el solstici encara estava ben a prop. Però sense música no n’hi ha ball i cap lloar sense pal·liatius ni falses modèsties la magnífica rondalla que va reunir el mestre del guitarró Vicent Carrasco, on entre cordes de diversos timbres i veus sublims vam poder comptar amb Pakito Tormo, Carles Aguado, Eduard Navarro, Lola Ledesma, José Vicente Gil, Juan Escrig, Octavio Vila, Ramon Bosch, Tica Llopis, Merxe Martínez i algun més que la memòria traïdora ens ha deixat -de segur- fora de llista.

Sens dubte, aquells que mai heu compartit una experiència així -grans, joves o menuts- no hauríeu de deixar passar una nova ocasió: si aconseguim connectar tradició i modernitat -i cada volta veiem més clar el camí- estarem més a prop del nivell de qualsevol poble europeu que es reconeix com a tal. Per la nostra part i si les circumstàncies personals, grupals, locals, nacionals i globals ho permetran, proper any hi haurà un nou Sarau d'Estiu a Benimaclet.

Ernest Estornell
4 de juliol de 2015

La present crònica es va escriure pocs dies després de l'esdeveniment, es va perdre per atzars informàtics, va ser parcialment recuperada, ha esta reescrita en la data indicada i finalment publicada. Demanem disculpes a tots aquells que l'estàveu esperant tant de temps.
29 d’agost de 2015

divendres, 26 de juny del 2015

2n Sarau d'Estiu a Benimaclet, diumenge 28 de juny, 19:00 h, al CIM.


Pensàveu que el Benimaclet t’Estime havia acabat? Doncs no, no és així! La música tradicional és un tret distintiu i característic del nostre poble i que cal estimar i mimar perquè ha estat molt maltractada per tots els costats. A Benimaclet Viu sempre hem tingut la voluntat d'afavorir-ne la seua conservació i difusió mitjançant tots els mitjans al nostre abast. L'any passat amb el grup de danses L'Esvaraeta i el Centre Instructiu Musical de Benimaclet -on s'imparteixen classes  d'instruments tradicionals com la dolçaina i l'acordió diatònic així com formació complementària de rondalla valenciana- organitzàrem el Sarau d'Estiu a Benimaclet, esdeveniment que va sobrepassar totes les nostres previsions convertint-se en una gran festa popular que va combregar al bo i milloret dels músics i cantants tradicionals propers i un estol mai vist de colles de ball vingudes de tots els cantons del país i que podreu recordar a aquesta mateixa web resseguint l'enllaç que teniu més avall o buscant la ressenya vosaltres mateix. Òbviament, ens havíem quedat amb ganes de més i intentàrem encabir una nova edició als actes de l'exitós Benimaclet t’Estime 2015, però per diverses circumstàncies i coincidències no vàrem tenir més remei que ajornar-ho.

Però ara sí ha arribat el moment! Així que ens complau enormement anunciar-vos oficialment que proper diumenge tindreu el 2n Sarau d’Estiu a Benimaclet on esperem superar la primera edició o, com a mínim, no passar-ne tanta calor aprofitant que al CIM tindrem aparells d'aire condicionat nous i eficaços, especialment dissenyats per alleugerir el sobreescalfament de les balladores i balladors i dels sonadors d'instruments i veus afinats amb volàtil mistela. No ho dubteu, veniu a ballar! I si penseu que no sou capaços de fer-ho per incapacitat genètica o trastorns psicomotrius innats o adquirits, veniu a gaudir d'una festa que serà més que memorable, de les que deixaran petjada al vostre cor durant molt de temps.



diumenge, 21 de juny del 2015

El Teatre Lliure de Benimaclet posa en escena "Les assembleistes" al Musical amb un gran èxit.

Si jo governara,
seria escultora de la meua vida.
I la modelaria des dels meus anhels.

La guardiana dels meus somnis,
la realitzadora de la  vida,
i ningú mana de mi;
sóc l'escultora de la meua ment,
sóc poderosa,
sóc una deessa,
com la Sagrada Mare Terra

El passat dissabte dia 13 de juny el Teatre Lliure de Benimaclet posà en escena l'obra "Les assembleistes", una obra de creació pròpia. "Les assembleistes" és el resultat del Taller de teatre de l'oprimit realitzat durant aquest curs. El taller ha treballat aquest any a partir de l'obra d'Aristòfanes, "L'assemblea de les dones". A partir del text original hi ha hagut un treball de reflexió i d'experimentació al voltant de la realitat social actual que ha anat generant textos i construint el resultat final que ha estat molt satisfactori. A l'obra hi hagué referències a la Llei Mordassa, als desnonaments, a la violència masclista i policial, a la manca de treball,...L'actuació emocionà a tots i totes les assistents i ens ajudà també a repensar el món que vivim.


   

El Teatre Lliure de Benimaclet, dirigit per Anna Gascón i Lucia Arce ha decidit constituir-se com a grup estable i en setembre obrirà les seues portes a noves incorporacions de persones interessades a reflexionar i experimentar a través de tècniques teatrals sobre la realitat en què vivim i la seua transformació.

diumenge, 7 de juny del 2015

VI Fira de la Música de Benimaclet: de la nuvolada a la resplendor.

La VI Fira de la Música de Benimaclet, celebrada dissabte 6 de juny de 2015, no va tenir un començament massa bo. A la vespra i al mateix matí començarem a rebre avisos i telefonades per comunicar-nos que gent que havia de participar, per diverses circumstàncies, no podria fer-ho. De fet, la simultaneïtat amb la presentació de Manel Alonso a Puçol i amb la Fira Alternativa de València ja ens havien furtat Josep Vicent Frechina i un bon grapat de músics adeptes a Benimaclet, però això de tant en tant passa i no n'hi ha més remei que repartir-se de la millor manera possible. Rafa Xambó i Àlvar Carpi, cadascú pel seu costat, també tenien altres compromisos professionals que ens privaren de la seua inestimable ajuda. Però bé, la gent de Benimaclet Viu, de l'escola Pare Català què enguany acollia la Fira de la Música amb motiu de les commemoracions de 35é aniversari de la sua fundació i, sobre tot, el 25é aniversari de la implantació de la primera línia en valencià a l'escola -cal no oblidar que la primera Fira de la Música de Benimaclet es va realitzar al marc de la Trobada d’Escoles en Valencià de la Ciutat de València organitzada pel Pare Català al 2010- i de DIS-PA-SO com a responsables de la sonorització estiguérem ben puntuals i disposats al muntatge i preparació de l’entorn. A la vesprada, quan ja ho teníem quasi tot preparat, vam rebre el desesperat missatge d’Amàlia Garrigós, la nostra incomparable presentadora, alertant-nos que patia una forta indisposició i que dubtava poder recuperar-se a temps per venir. Pànic? No, coratge! Els que seguiu les activitats de Benimaclet Viu ja conegueu el caràcter irreductible, heroic i indoblegable de la nostra gent. Ernest Estornell va agafar les regnes de la presentació  dels participants i Imma Cano es va fer càrrec magníficament de la coordinació del backstage i set d’entrevistes. El grups Estrall, vingut des de la Vila-Joiosa, i La Douche es van oferir a fer les proves de so, a plena solana, cosa que destaquem i agraïm com cal, i a l’hora prevista, sis de la vesprada, Samarucs, el simpàtic grup de música infantil educativa obria la fira per als més menuts. A partir d’ahí, tots els negres presagis que hem comentat s’esvaïren, perquè si bé ens va faltar gent, també n’hi hagué qui a l’últim minut es va afegir i la VI Fira de la Música va acabar, a voltant de les nou i mitja de la nit i competint amb un important partir de futbol amb el que podríem considerar un rotund èxit, tant pels músics i cantants presentats com per l'agradable ambient de comunicació, interacció i coneixença mútua aconseguit, que són trets molt importants de l'esdeveniment què pretenem aconseguir.

Finalment, sobre la definitòria llegenda “Benimaclet T’Estime” poguérem gaudir d'una gran varietat d'estils i d'experiències dins les limitacions del format semiacústic que utilitzem. Després del breu parlament inaugural i les paraules de Merxe Jiménez, directora de l’escola Pare Català, per recordar el 35/25 aniversari esmentat abans, va pujar a l’entaulat Daniel Rosell, de Picassent, per presentar-nos el seu nou disc “Hakone”, d'immediata eixida. A continuació, Anselmo Martí Jover, de Cocentaina, ens arrossegà amb el seu deliciós “MJ” que és un plaer d'escoltar. El va succeir el trio de Benimaclet format per Ester Andújar, Carlos Marquina i Ximo Seró amb unes peculiars versions ovidianes i donant el relleu a l'històric grup Carraixet -les germanes Giner- què després de quatre dècades (van començar a cantar sent xiquetes) continuen tan fresques i combatives com sempre a més d'estar preparant nous discos tant elles com la tercera generació, “Els Pabordets”, què ja es van presentar a la I Fira de la Música del 2010. Seguidament, Eduard Joanes i Josep Maravilla (músic i responsable de la sonorització) es van presentar com a Joanes i la Colla Pantaix i amb disc a les portes on recuperen cançons mítiques de l'històric grup riberenc Pantaix. Més assossegat, la veu profunda d’Ivan Brull, poeta reconvertit en cantautor, ens va arribar des de Silla amb l'acabat de presentar “Canvi dels Àngels”, primer treball discogràfic seu. La Douche, grup de mestres de curiosa i anecdòtica denominació van reprendre la dinàmica, sense deixar de recordar-nos unes quantes reivindicacions actuals de les escoles públiques. Per sorpresa, l'alcoià establert a la ciutat Hugo Mas es va plantar a la Fira i ens regalà unes vibrants interpretacions de cançons vinculades a Benimaclet i la seua gent a més de comentar-nos el seu últim experiment de punk-jazz amb el grup Cavallo anomenat “Pentàpolis”. Tomàs de los Santos, anant i tornant de Puçol, va trobar el seu moment a continuació, delerós de no deixar de participar a tan singular esdeveniment del poble on es va criar i que tant ha influït en las cançons del seu disc “Dones i dons”. Seguidament, va ser el torn dels més joves i el grup Estrall, vinguts de la Vila-Joiosa -com ja hem comentat i tornem a agrair- ens va fer un animat tast del seu disc “Recordem el passat” llançat l'any passat i ben vigent. I immediatament, vam tancar la, malgrat tot, reeixida VI Fira de la Música de Benimaclet amb el grup local Traficants de Sucre, grup molt recent però format per músics de sòlida formació i que estan encetant un camí molt prometedor.


Com heu llegit, hem tingut de tot, què és allò important, i sobre tot nous projectes tant de veterans com de gent molt jove, que és uns dels nostres objectius de foment de la música nostra. Cal destacar el suport del Col·lectiu Ovidi Montllor (COM) i de les discogràfiques Mésdemil de Benaguasil i Comboi Records de València, què tant fan per promoure la música en valencià i traure a la llum noves i renovades alternatives. I també de l'escola Pare Català, tant de la Direcció com de l'AMPA, per haver-nos facilitat tant les coses. I clar, la gent infatigable de Benimaclet Viu aporta el seu temps, dedicació i incommensurable esforç, però ens cal també suport econòmic per tirar tot açò endavant, així que agraïm molt sincerament l'ajuda de Pollos Planes, de Servalia -Serveis i Projectes de Catering SL- i de Caixa Popular, oficina de Benimaclet, així com la seua confiança en els nostres projectes de dinamització cultural i social. I si tot va bé, esteu atents al nostre bloc (http://trobada2010.blogspot.com.es/) i a l’app Benimaclet Viu per a mòbils i tablets (iOS i Android) perquè potser açò, el “Benimaclet T'Estime 2015”, encara no ha acabat.

Benimaclet Viu
7 de juny de 2015

Nota: a l'entrada anterior trobareu la llista de participants amb enllaç a la seua música i xarxa social, així que no deixeu d'ampliar els vostres coneixements, reescoltar i portar-vos a casa per a sempre tot açò. 

dijous, 4 de juny del 2015

VI Fira de la Música: tot a punt!

Després de l'èxit de la primera part del Benimaclet t’Estime 2015 continuem sense descans. La segona part serà proper dissabte 6 de juny i a l'escola Pare Català (carrer Diógenes López Mecho) amb motiu del 35é aniversari de la seua fundació, del 25é aniversari, sobre tot, de la implantació de la primera línia en valencià i en reconeixement a l'important paper que va tenir en la generació de Benimaclet Viu. Per a tots, grans i menuts, la VI Fira de la Música de Benimaclet!




Açò és el que vos espera:

SAMARUCS, amb el simpàtic espectacle musical i infantil “Canta, balla i aprèn” per als més menuts.
TRAFICANTS DE SUCRE, el jove grup d'ska de Benimaclet que ja es deixa caure per importants festivals.
METEOR, una proposta rockera que ens arriba des de La Marina Alta, ben contundent i d’una qualitat colpidora.
ANSELMO MARTÍ JOVER, del Comtat, reinventat com a cantautor però creador de l’històric grup Situació Extrema, rock valencià amb dolçaina.
LLUÍS VICENT, del pop-rock  a la cançó d’autor, incombustible i polifacètic.
JOANES I LA COLLA DE PANTAIX, renaixement de l'històric grup de La Ribera PANTAIX amb nou disc a  les portes.
CARRAIXET, Mari Carme, Miryam, Eva i Vanessa, les filles del gran Lleonard Giner, quatre dècades d’activisme i música en valencià des de Tavernes Blanques.
ESTRALL, ska desfermat, pura energia des de la Vila-Joiosa (La Marina Baixa).
LA DOUCHE, cançons dolces i encisadores a trio i amb nova maqueta acabada d'estrenar.
XAVIER MORANT, músic i productor de llarg recorregut, des de Cuixa fins al fa no res llançat “Astremón”.
TOMÀS DE LOS SANTOS, guanyador del Premi Ovidi Montllor de cançó i del Martí i Pol de Terra i Cultura del Celler Vall Llach.
ESTER ANDÚJAR, CARLOS MARQUINA I XIMO SERÓ, trio especial reunit per a tan singular ocasió.
DANIEL ROSELL, escalfant l'ambient des de Picassent per a la presentació del seu nou disc “Hakone”.



Amb les entrevistes d'AMÀLIA GARRIGÓS i amb la presència i suport de:

COM (COL·LECTIU OVIDI MONTLLOR) de Músics i Cantants en Valencià, associació promotora dels Premis Ovidi Montllor.
COMBOI RECORDS, editora discogràfica de cançó d'autor, pop, jazz i folk què acull importants representants del nostre panorama musical.
MÉSDEMIL, la productora discogràfica de Benaguasil que tantes barreres ha trencat i tantes pautes ha marcat.
DIS-PA-SO, sonorització impecable a càrrec dels experts músics Josep Maravilla i Sergi Ferragut.


Ernest Estornell
Coordinador


dimarts, 2 de juny del 2015

Novetat important a la Fira de la Música: vénen els Samarucs!

Com que enguany la VI Fira de la Música de Benimaclet la farem a l'escola pública Pare Català, ben pagats pel 35é aniversari de la seua creació i, sobre tot, pel 25é aniversari de la implantació de la primera línia en valencià, tret distintiu de l'escola i del nostre poble, la Fira de la Música començarà amb un espectacle didàctic i musical, berenar inclòs, dedicat a la xicalla: “Canta, balla i aprèn”, dels simpàtics SAMARUCS.



La resta de participants, en llista diàriament actualitzada malgrat la data de l'entrada, els teniu ací. Anoteu bé a les agendes: dissabte 6 de juny, 18:00 h.

El pregó del Benimaclet t'Estime 2015: imperdible!

Com que alguns vos el perdéreu i altres no paràreu suficient atenció per diverses circumstancies hem cregut imprescindible transcriure ací, per a que reste per a la posteritat, per a poder ser recordat durant segles i per a gaudiment de tothom que es complau llegint aquestes coses, l'incomparable pregó del Benimaclet t'Estime 2015, llegit -o més bé dramatitzat, perquè l'ocasió bé s'ho valia- per Lucia Arce dissabte 30 de maig de 2015 al cadafal de la plaça pública de Benimaclet.



Pregó Benimaclet t'Estime 2015

Perdoneu la meva total desconeixença del protocol que s’ha de seguir a l’hora de començar un pregó. No sé si primer s’ha de saludar a l’alcalde, o a la ciutadania, ....
Ahhh, clar! que encara no tenim Alcalde,... en tot cas com mai m'ha agradat posar etiquetes i sí, anomenar a la gent pel seu nom, trencarem el protocol, si és que existeix i ho posarem tot al mateix sac: Bona vesprada!

Pregó: del castellà pregón. O també crida.
Crida: dins del folk en el Carnestoltes, és un text, en vers o en prosa, també anomenat ban, en el qual l'organització anuncia la festa, i es convida al veïnat.
Ban: als segles XVI i XVII el ban era una crida als malefactors.
Malefactor: és aquell que comet actes criminals.
Acte criminal: tot fet realitzat que constitueix un crim.
Crim: violació greu de la llei moral.

Prou!!!! ...ahhh, Ara caic !!! ...Ara ho entenc tot!!!!
Va a ser per aquesta raó que fins que teníem alcaldessa ens obligaven a mantindre una AMBULÀNCIA, tot el dia. Clar, ...perquè tots els anys, al celebrar Benimaclet t'Estime, mobilitzem als delinqüents de Benimaclet... I també és per aquesta raó, que la policia ens acompanya en la cercavila, que segur que està pleneta de CARTERISTES.

I nosaltres que pensàvem que congregàvem el millor de cada casa...

Bo, ara que ja sabem qui som, i on estem, voldria fer una especial menció a una banda delictiva que està d'aniversari, que ens acompanya any rere any, amb un armament altament perillós, que atrau la concurrència de personatges estranys i de diverses procedències...
Tot i això, el poder de la seua música de tabals i dolçaines, provoca que rius de gent, major i menuda, vaja darrere de manera encisadora, com si es tractara d'aquell famós flautista. I així durant 25 anys....
Perillosos, molt perillosos!!!. FELICITATS ESTRELA ROJA!!!.

Sí, perquè per a nosaltres, són molt importants, sempre darrere, i incondicionalment a l'aguait, ... i ja es sap això de... amics fins a l'infern...
...Açò em recorda, un altre comando actiu: «la colla de dimonis» amb artilleria de primera!!! i sempre rondant en qualsevol esdeveniment del barri... Aaahh! Clarrr! tots dos pertanyen a l'Assemblea de Veïns, la MARE, des d'on ixen aquests destacaments des de fa 29 anys!!!! i dic mare per ser l'origen d'on ixen aquests fenòmens col·lectius, com podria dir natura, fonament, pòsit, pilar,...
Mai havia segut conscient que en una festa del barri de Benimaclet, pogueren aparèixer tantes bandes organitzades... i hi ha unes quantes més, mireu al vostre voltant, mireu, mireu,...Açò és més greu del que em pensava!!!

Me'n adone que en BV estem adquirint l'hàbit de juntar-nos amb aquesta gent. A més, decidim, i intentem, cada any, fer-ho com una tradició per a gaudir del dia del barri.
Serà que aquests hàbits que estem adquirint, signifiquen apostar per la nostra IDENTITAT DIVERSA, que hem anat modelant durant anys, i que està impregnada d'una cultura alimentada per àrabs, fenicis, càtars i tants d’altres, i banyada per aquest fluid de saviesa que és el mar Mediterrani.
I dit açò, esperem impregnar-nos de l'estela que abandera la cultura, la llengua, el bé comú, la sostenibilitat, l’accessibilitat, i la tradició.

Aprofite per a felicitar també al CEIP Pare Català, que enguany compleix 25 anys de línia en Valencià...i així ho celebrarem dissabte vinent, al seu pati, amb la VI Fira de la música en Valencià. Serà la nostra aportació delictiva, i allà us esperem malefactors i malefactores del barri , ...i de tot el País Valencià.

Que comence la timbalada!!!!



diumenge, 31 de maig del 2015

Etapa superada: continuem...

La pluja va irrompre inesperadament però no va apaivagar la força i el coratge del potent batec del Benimaclet insubmís. La primera part del Benimaclet t’Estime 2015 ha estat un gran èxit tant de participació com d'assistència i el nostre objectiu de fer visible tot allò que altres s'entesten a amagar, de fer brollar la força dels nostres col·lectius socials i de la nostra cultura ho hem aconseguit amb escreix. Gràcies a tots els que ho heu fet possible! I ara, continuem: segona part del Benimaclet t’Estime, proper dissabte 6 de juny i a l’escola Pare Català, amb la VI Fira de la Música de Benimaclet.




Els participants provisionals a la VI Fira de la Música els trobareu a aquesta entrada.
I si voleu, la revista (digital i en paper) Benimaclet Entra ens dedica un complet article per explicar-ho, al web i també en pdf descarregable (a partir de dilluns 1 de juny).