BENIMACLET T'ESTIME


Benimaclet t’Estime

presentació


Objectius 

Benimaclet T’Estime és la trobada d’associacions, entitats i col·lectius organitzada per Benimaclet Viu per fer visible el potencial social i cultural del barri ‑més convidats d’especial relleu en el marc de la integració social, la formació i la cultura- per difondre les activitats de cadascú i per elaborar estratègies coordinades que encaixen en el trets fonamentals del manifest fundacional de Benimaclet Viu: ser una coordinadora d'impuls i defensa de la cultura i la llengua pròpies, de la preservació i millora de l’entorn natural, de la dignitat d'un barri des d'una perspectiva de qualitat ciutadana, modernitat, sostenibilitat i consciència ecològica i dels espais de democràcia i convivència participatives. Benimaclet Viu està oberta a tota la ciutadania d’un Benimaclet entès com a lloc d'encontre i de diàleg, ric en la diversitat i la unitat, i capaç de donar forma a projectes col·lectius de millora cultural i social. Benimaclet T’Estime es divideix en dues parts consecutives: la Fira d’Entitats com a part expositiva i divulgadora d’accions, reivindicacions, moviments i activitats, i la Fira de la Música com a part de difusió cultural per posar en valor la música com a vehicle educatiu, ferramenta de cohesió social i vincle d’integració. 

Fets a destacar 

Benimaclet t’Estime és una activitat completament oberta tant en assistència com en participació. Al voltant de 500 persones van intervenir directament l’any passat, més un nombre difícil de precisar de gent de pas. El nombre d’entitats, associacions i col·lectius que van participar en l’any 2016 va ser de 24, més un total de 29 músics. Benimaclet t’Estime impulsa la cultura i la convivència de manera transversal i cooperativa acollint agrupacions que despleguen les seues activitats en tots els camps: educació, formació, relacions veïnals, ecologia i medi ambient, igualitarisme, protecció de col·lectius desafavorits, integració social, democràcia participativa, iniciatives creadores i convivència ciutadana. La música, exclusivament en valencià, actua com a ciment de cohesió col·lectiva i element d’alt potencial educatiu, un valor sovint menystingut i que cal reivindicar i potenciar com es mereix a través de la Fira de la Música, la trobada oberta de músics i cantants, gestors culturals i educadors per posar en valor la nostra música i el seu potencial amb breus actuacions semiacústiques de grups de rock, ska i rap i de cantautors sols i acompanyats, amb presentacions, converses i novetats discogràfiques.

Tot això, a més, en un embolcall lúdic i festiu que comença amb la cercavila encapçalada per la geganta Cleta, el Moro Maclet i Tirant Lo Blanch -els tres Gegants de Benimaclet- la Muixeranga de València, les dolçaines i tabals d’Estrela Roja de Benimaclet i les danses de l’Esvaraeta. Inclou també un cordial sopar de germanor de pa i porta per fer coneixences i compartir els projectes que fan bategar ben fort el nostre poble irredempt, integrador, solidari, resistent i coratjós. 

Antecedents

Benimaclet Viu va nàixer a l’any 2009 com una plataforma-associació de coordinació per organitzar la Trobada d'Escoles en Valencià de València Ciutat que va tenir lloc a Benimaclet el 16 de maig de l'any 2010. La iniciativa va sorgir de la direcció del CEIP Pare Català amb la voluntat d'estendre i implicar en l'esdeveniment educatiu el teixit associatiu i veïnal del barri. A la mateixa Trobada d’Escoles en Valencià de 2010, Benimaclet Viu va organitzar la I Fira de la Música de Benimaclet, una forma diferent de promoure la música en valencià a través de la vessant cultural i formativa, fruit de les experiències prèvies realitzades a l'escola Pare Català. El 18 de setembre de 2010 Benimaclet Viu va organitzar la I Festa Estellés de Benimaclet, un festival per a la difusió de la poesia en valencià. El 12 de desembre del mateix any es va presentar la Universitat Lliure de Benimaclet, una branca de Benimaclet Viu dedicada al debat social, l’extensió del pensament crític, l’activitat formativa i la divulgació de la literatura. El 9 d’abril de 2011 va nàixer Benimaclet t’Estime, la trobada d’associacions, entitats i col·lectius organitzada per Benimaclet Viu per fer visible el potencial social i cultural del barri i difondre les activitats de cada agrupació i que va incorporar la II Fira de la Música de Benimaclet. El 15 de desembre de 2012, amb la col·laboració del Centre Instructiu Musical de Benimaclet, va veure la llum la I Mostra del Llibre i del Disc en Valencià a Benimaclet, una nova iniciativa periòdica per visibilitzar la literatura i la música del poble valencià des del punt de vista de la producció cultural. 

Participants

A les 6 edicions de Benimaclet t’Estime (2011-2016 ambdós inclosos) més a la Trobada d’Escoles fundacional de 2010 han participat les següents entitats i col·lectius dins el marc de la Fira d’Entitats: Direcció i AMPA del CEIP Pare Català, CEIP Carles Salvador, IES Ferrer i Guàrdia i IES Rascanya-Antonio Cañuelo, Assemblea de Veïns de Benimaclet, Colla de Tabal i Dolçaina Estrela Roja de Benimaclet, Centre Social Terra, Associació de Veïns de Benimaclet, Assemblea de Benimaclet d'Endavant, Colla Excursionista de Benimaclet, Assemblea de Benimaclet de Maulets, Centre Instructiu Musical de Benimaclet, Club d’Escacs de Benimaclet, Colla de Dimonis de Benimaclet, Muixeranga de València, Associació Lluerna Teatre, CSOA L’Horta, Grup de danses L’Esvaraeta, Ca Revolta, Llibreria La Traca, Llibreria La Rossa, Editorial Denes, Editorial L’Eixam, Joves de Benimaclet, Col·lectiu de feminisme actiu Las Lilas, Lambda (col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals), Fundació Sant Joan de Déu Serveis Socials, Jocs infantils creatius Clarió, KafCafé, Pep Ricart i els actors de “Un déu salvatge”, Escola de Pilota de Benimaclet, Horts Urbans de Benimaclet, Per L’Horta, Confusión Festival, Caixa Popular oficina de Benimaclet, Servalia, Pollos Planes, Llibreria associativa La Repartidora, Salvem el Cabanyal-Canyamelar, Asprona Tymblas (Asociació Pro Persones amb Diversitat Funcional), València Acull-Orriols Con-Vive, Llibreria i espai La Tapadera, Laboratorio de Fabricación, web-televisió infantil MagaCIM TV, La Caixa Fosca, Samarucs Educació, Col·lectiu de dones creatives Viva la Woolf i Assemblea per unes Festes Populars a Benimaclet. Cal sumar també la nombrosa participació a la Fira de la Música, detallada a la secció específica corresponent. 

Dates de celebració

Un dissabte del més de maig, a determinar segons circumstàncies i actualment des de les 17.30 h fins les 00.30 h. 

Març 2017


Per a informació detallada d'edicions anteriors, busqueu l'etiqueta:



BENIMACLET T'ESTIME 2016

Actualització en revisió i edició. Disculpeu.


BENIMACLET T'ESTIME 2015


Etapa superada: continuem...



La pluja va irrompre inesperadament però no va apaivagar la força i el coratge del potent batec del Benimaclet insubmís. La primera part del Benimaclet t’Estime 2015 ha estat un gran èxit tant de participació com d'assistència i el nostre objectiu de fer visible tot allò que altres s'entesten a amagar, de fer brollar la força dels nostres col·lectius socials i de la nostra cultura ho hem aconseguit amb escreix. Gràcies a tots els que ho heu fet possible! I ara, continuem: segona part del Benimaclet t’Estime, proper dissabte 6 de juny i a l’escola Pare Català, amb la VI Fira de la Música de Benimaclet.




Els participants provisionals a la VI Fira de la Música els trobareu a aquesta entrada.
I si voleu, la revista (digital i en paper) Benimaclet Entra ens dedica un complet article per explicar-ho, al web i també en pdf descarregable (a partir de dilluns 1 de juny).


Ormejos enllestits per al Benimaclet t’Estime 2015.



La llista creix dia a dia però volem ja explicar qui i com serà al Benimaclet t’Estime 2015. També deixar ben clar que, per la naturalesa de l'acte, no figurar a la llista no és no estar, sinó estar representats per Benimaclet Viu o altres col·lectius. I també recordar que n'hi han coincidències inevitables que no estalvien el suport incondicional dels absents. Dissabte 30 de maig, a les 18:00 h, ens trobarem a la Plaça de Benimaclet:




ESTRELA ROJA, la combativa colla de dolçaina i tabal de Benimaclet, sempre en primeria línia de tot.
ASSEMBLEA DE VEÏNS I COLLA DE DIMONIS, imprescindibles amb els gegants, el carnestoltes i la creació nacional.
L’ESVARAETA, grup de danses tradicionals en contínua expansió i diversió.
TEATRE LLUERNA, companyia de titelles i humans i també l'espai físic del teatre valencià a Benimaclet.
CSOA L’HORTA, el Centre Social Okupat Anarquista L'Horta, sempre actiu i alternatiu.
CENTRE INSTRUCTIU MUSICAL DE BENIMACLET, “El Musical”, societat centenària de massives agrupacions i bressol de músics de Benimaclet.
LA MUIXERANGA DE VALÈNCIA, recuperadora de l'antic “ball de valencians”, espectacular amb les seues torres humanes.
LA TRACA, llibreria emblemàtica de Benimaclet des de fa 40 anys, al capdavant de la nostra literatura.
DENES, editorial clau de materials didàctics, divulgació literària i aprenentatge.
L’EIXAM, combativa editorial polifacètica amb materials per a totes les edats.
LA REPARTIDORA, llibreria i tenda associativa de Benimaclet, fonamentada en la difusió, debat, formació i recerca d’alternatives socials.
CA REVOLTA, la “cultura sense censura”, centre emblemàtic que des de Velluters irradia com llum de far.
SALVEM EL CABANYAL-CANYAMELAR, l'exemple de moviment social contra l'especulació urbana i la degradació programada.
PER L’HORTA, la defensa de l’entorn agrícola, la sobirania alimentària i el consum responsable d’aliments.
LAMBDA, col·lectiu d'ajuda i combat contra l'homofòbia, la discriminació sexual i la marginació social.
SANT JOAN DE DÉU SERVEIS SOCIALS, al costat dels sense sostre, dels marginats i dels desvalguts.
ASPRONA, en ajuda dels discapacitats intel·lectuals i fomentant la integració amb l'agrupació ASPRONA TYMBALS.
VALÈNCIA ACULL I ORRIOLS CON-VIVE, espai solidari d'aprenentatge intercultural i lluita contra el racisme i l'individualisme insolidari.
CS TERRA, centre social autogestionat bressol d'activisme ciutadà, contrapoder i unitat popular.
LA TAPADERA, espai multidisciplinar de Benimaclet autogestionat amb noves propostes socioculturals.
MAGACIM TV, el taller de televisió i cine per als xiquets de Benimaclet. Atent perquè podeu ser protagonistes!
LA CAIXA FOSCA, l'espai de creació de projectes fotogràfics, audiovisuals i de disseny gràfic, amb taller creatiu.
SAMARUCS, projecte musico-pedagògic per a menuts i menudes, guanyadors del Premi d'Educació de la Fundació Lluís Carulla. Taller per a cantar, ballar i aprendre.
VIVA LA WOOLF, mediació intel·ligent entre creativitat, cultura i gènere: dones creatives.
ASSEMBLEA PER UNES FESTES POPULARS A BENIMACLET, proposta col·lectiva per la construcció d’unes festes identitàries i cohesives.
COLLA EXCURSIONISTA DE BENIMACLET, gaudir, respectar i admirar la natura.
HORTS URBANS DE BENIMACLET, l'emblemàtica recuperació de l'horta de Benimaclet de les urpes especuladores.
ASSOCIACIÓ DE VEINS I VEINES DE BENIMACLET, 40 anys fent barri i enlairant projectes, incansables, irreductibles.

La força de Benimaclet Viu és la gent que integra la plataforma-associació, una força humana basada en l’esforç solidari i el treball altruista com a motor de canvi social, però de tant en tant també necessitem un poc d’ajuda econòmica. Volem, per tant, agrair les contribucions de:

SERVALIA, l’empresa de restauració col·lectiva de Benimaclet, nodridora també de la nostra ànima.
CAIXA POPULAR -Oficina de Benimaclet- l’entitat financera valenciana que sempre fa costat a l’educació i la cultura.
POLLOS PLANES, els productes avícoles més frescos i variats què donen suport incondicional a la música i teatre valencians.

El cartell, a diversos formats i resolucions, el podeu trobar a aquesta entrada.


Benimaclet t’Estime 2015: cada minut que passa, més a prop!


Ja tenim el Benimaclet t’Estime 2015 a girar el cantó! I enguany per partida doble, perquè com haureu vist al cartell que estem fent circular per les xarxes social des de fa uns dies, hem decidit en lloc de fer-ne una jornada massa intensiva de matí fins la nit, dividir-ne les activitats en dues vesprades, així tindrem una primera dedicada a la cultura i els moviments socials i una segona dedicada a la música i les cançons com instruments educatius i de cohesió.

La primera etapa serà dissabte 30 de maig on, a la Plaça de Benimaclet i a partir de les 18:00 h, ens aplegarem escortats per la gran geganta Cleta, el Moro Maclet i Tirant Lo Blanch i als sons de les dolçaines i tabals d’Estrela Roja per, un anys més, fer sentir ben fort el batec d’un poble rebel, alegre i crític que mai sucumbirà a l’extermini tantes voltes programat des de fa segles. Entitats socials de tot tipus i finalitat, associacions d’allò més combatiu, col·lectius socials de tota mena, promotors de la cultura i persones compromeses amb el país, tant de Benimaclet com els que d’alguna o altra manera ens són propers i s’identifiquen amb la nostra declaració fundacional, farem pinya per difondre i compartir quina cultura volem viure, quin model social volem que siga el nostre i quin entorn físic volem que ens envolte. Però tot açò sense renunciar a la diversió, procurant-nos un embolcall lúdic farcit d’un muntó d’activitats per a menuts i grans que desembocaran en un gran ball popular comandat per la colla de danses l’Esvaraeta però on tothom, sense vergonyes, podrà participar. I quan el sol baixe en l’horitzó de ponent, mourem en joiosa cercavila cap el CSOA L’Horta on, envoltats dels Horts Urbans de Benimaclet, soparem a la fresca de pa i porta, en harmonia i cooperació per travar nous projectes comuns d’immediat futur, i a més amenitzats pel grup Truc i per qui voluntàriament vulga udolar a la lluna.

Següent dissabte, 6 de juny, Benimaclet t’Estime continuarà amb la VI Fira de la Música de Benimaclet, que excepcionalment es traslladarà enguany a les instal·lacions de l’emblemàtica escola Pare Català. La Fira de la Música de Benimaclet va nàixer de l’empenta del CEIP Pare Català al 2010 i enguany que l’escola celebra els 35 anys de la seua creació i els 25 anys de la implantació de la primera línia en valencià -el seu tret distintiu i diferenciador, la seua marca d’identitat- la Fira de la Música tornarà a l’escola. A partir de les 18:00 h (o pot ser un poc abans) donarem pas a la trobada de músics i cantants en valencià amb breus actuacions semiacústiques de grups de rock, ska i rap i de cantautors sols i acompanyats, amb presentacions, converses i novetats discogràfiques i un bon repàs de les propostes emergents i alternatives, el més recent de la música en valencià i tota l’actualitat que puguem abastar. Amàlia Garrigós, coneguda periodista i presentadora desnonada de ràdio i televisió i Josep Vicent Frechina, musicòleg i secretari del jurat dels Premis Ovidi Montllor a la música en valencià s’encarregaran d’eixa part divulgadora si es possible. Els músics Àlvar Carpi i Rafa Xambó ens ajudaran a la part d’organització i Ernest Estornell actuarà de coordinador general amb el suport de la plataforma-associació Benimaclet Viu. I tots junts gaudirem d’una manera única de viure la nostra música.


Ja tenim el cartell de Benimaclet T'Estime 2015!!!






Dues vesprades, dos llocs, dos conceptes, dos fulls de ruta que es trenen en un sol: fer créixer la nostra consciència de poble.

Si voleu el cartell amb més resolució per a contribuir-ne a la seua difusió, el podeu trobar ací com a jpg i també ací com a pdf.


BENIMACLET T'ESTIME 2014



Quan la gent de Benimaclet VIU ens fem presents portem al pit, sota el groguenc taulellet morisc, els coneguts versos de Vicent Andrés Estellés, tantes voltes declamats però no per això menys necessaris:No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu”. Ho duem escrit ben lluent al cotó del pit, sobre el fons fosc del nostre entorn, però també al nostre cor, eixe coret que simbolitza l’estima pel nostre poble, entès poble com el més complet abast al que podem arribar tot estirant el mot, des de la porta de casa i els antics carrerons fins la nostra cultura, llengua i tarannà, des del lloc físic material fins a la més complexa xarxa de interrelacions humanes, des dels nostres més llunyans avantpassats i la seua ancestral manera de viure fins als nadons que acaben d’obrir els ulls i hauran d’afrontar un futur incert. Tot això –i segurament molt més– és Benimaclet t’estime, el poble que batega.

I ara més que mai sentim la necessitat de fer-nos visibles, de “baixar al carrer”, de mostrar-nos davant d’una massa social cada volta més grisa i deslluïda. Ens trobem lluitant per drets que pensàvem que ja havíem assolit de manera immutable, ens manifestem per reclamar allò que ja teníem, cridem per a què ens tornen allò que era nostre. Mai la nostra llengua i cultura havia estat tant maltractada al llarg de les dècades immediatament precedents, com si haguérem retrocedit a aquell ignominiós episodi conegut com “La Batalla de València”, el període en el que moltes de les nostres il·lusions i bona part de les esperances de futur van ser esborrades, suprimides, extingides a foc, colps i pactes polítics, fets que, possiblement, molts de vosaltres no visquéreu per massa joves però que no heu d’oblidar mai. Malgrat tot, sobrevisquérem, resistírem i anàrem construint, a poc a poc, la bastida que ens ha permès enlairar el que ara tenim, des del coratge de l’escola en valencià fins l’expansió dels moviments literaris i musicals propis, tot allò que ara torna a ser agredit, bandejat, amenaçat d’ensorrament per les mateixes excavadores que assolen hortes i alqueries. Sense mitjans de comunicació massius, vergonyosament cancel·lats, sense ajuda de les institucions pròpies que no només ens ignoren sinó que ens odien per parlar una llengua que no és la seua, sense el referent d’una majoria social, tova i alienada, que mira cegament cap a altre costat, i sense el suport dels nostres desorientats dirigents polítics que semblen no saber a quin poble pertanyen, tot allò que haurem de fer serà només amb la força dels nostres braços, amb la fermesa de les nostres cames: continuarem construint, com els antics bastaixos, portant les pesades pedres al llom una per una per enlairar catedrals i palaus, però no defallirem.

Benimaclet t’estime 2014 serà enguany dissabte 21 de juny, just quan el sol semblarà quiet i ferm al cel perquè assolirà la màxima declinació nord respecte a l’equador celeste, +23° 27' exactament a les 12:51 h, i la Terra rebrà la màxima quantitat de radiació solar a l’hemisferi nord, amb un període diürn de 15 hores i 3 minuts a casa nostra. A les 11:00 h del matí donarem l’inici de la jornada, exhibint el nostre tarannà de poble “alegre i combatiu” amb la cercavila comandada per la colla de tabal i dolçaina Estrela Roja que obrirà pas als gegants de Benimaclet: el Moro Maclet, Tirant Lo Blanch i la nova i espectacular Cleta. A la plaça, nombroses entitats, associacions i col·lectius de Benimaclet i més enllà es donaran cita per mostrar obertament el nostre potencial, com avança pas a pas el nostre poble, com anem guanyant espais, físics i culturals, reals i virtuals, malgrat les tanques que ens barren el pas, com creixem en nombre i en força i com anem recuperant fermament tot allò que gent aliena ens va anar confiscant progressivament des de fa més de tres-cents anys. La nostra lluita de “poble combatiu” serà amb músiques, balls, tallers d’activitats infantils, muixerangues, literatura, molta festa i alegria, intercanvis d’experiències, germanor, cerca de sinèrgies i naixement de nous projectes i accions en tots els àmbits. A les 14:00 h farem el tradicional dinar a la plaça amb les sucoses paelles elaborades pel CS Terra (cal adquirir prèviament el ticket al seu local o demanar-ho per correu electrònic).

Després de dinar, del cafè i d’un breu descans, a les 17:00 h donarem inici a la V Fira de la Música de Benimaclet. Des de la seua fundació, Benimaclet VIU va copsar la enorme importància que té la música com a vehicle de transport massiu de la nostra cultura, del gran impacte que genera en totes les generacions, i de la gran ferramenta que és per establir vincles i complicitats de pertinença a un poble, però això sempre li hem donat tot l’impuls a l’abast de les nostres humils mans. Per cinquè any, reunirem un bon grapat de músics i cantants a la plaça per a que, de manera quasi telegràfica, assabentar-nos de les últimes novetats. Però també, com indiquem al subtítol, és “la trobada oberta”, és l’ocasió per ajuntar músics, productors, discogràfiques, distribuïdors i afavorir connexions, intercanvis, col·laboracions: músics d’una banda a l’altra del País Valencià es trobaran en aquesta incomparable i pràcticament estiuenca vesprada al bell mig de la plaça de Benimaclet. Com acte espontani i voluntari que és, resseguint les petjades de les nostres antigues cantades populars, fins l’últim moment no sabrem qui definitivament vindrà, però com sempre, us assegurem que no se’n penedireu si veniu a parar ben l’orella i que, de segur, descobriu un nou talent que us havia passat desapercebut, o un nou grup emergent que us sorprendrà o allò que aportaran de nou els més veterans. Ara, això sí, és els nostre deure avisar que la singular Fira de la Música de Benimaclet crea addicció.

A les 19:00 h donarem pas al gran ball popular a la plaça, comandat enguany pel grup de danses L’Esvaraeta, on tots plegats continuarem recuperant la manera tradicional de fer festa, lluny dels comercialitzats, impersonals i deshumanitzats centres d’oci, com ha de ser: al carrer i feta per tots i per a tots. I en acabar de ballar, i donades les coincidències del solstici, enllaçarem amb el sopar popular de Sant Joan (no oblideu que també cal reservar-ho al CS Terra) i a l’entrada de la nit, si alguna volta vol arribar en un dia tan llarg, acabarem relaxant-se a la fresca del carrer i, sempre, envoltats de músiques nostres.

Benimaclet, 15 de juny de 2014



BENIMACLET T'ESTIME 2013

BENIMACLET T'ESTIME 2013: Gràcies!!!



Hem reunit a la plaça el bo i millor de Benimaclet i la contornada. Hem demostrat el potencial de Benimaclet Viu com a plataforma integradora. Hem mostrat la gran feina feta als Horts Urbans per l’Associació de Veïns i Veïnes, hem reclamant un Barri amb Trànsit Pacificat i ciclista, hem tret al carrer la Colla de Dimonis de l’Assemblea Veïnal i la Muixeranga de València, hem exhibit les agrupacions més joves i reivindicatives com Arran i Endavant, junt al Centre Social Terra, l’agrupació Pobles Contra la Troika i la voluntat integradora de Rumiñahui. Hem desplegat un bon ventall d’activitats culturals: literatura, de la mà de la Llibreria La Traca i d’Editorial Denes; música, amb l’Escola de Música del Centre Instructiu Musical i el COM (Col·lectiu Ovidi Montllor); audiovisual, amb el MagaCIM, el taller de televisió de Zurdos TV i Barret Films; teatre, amb la companyia de titellaires Lluerna Teatre, el grup de Teatre de L’Oprimit de la Universitat Lliure de Benimaclet i el grup de valents actor i actrius d’”Un déu salvatge”, de Pep Ricart. Hem conegut les activitats de Ca Revolta, del Racó de la Corbella i de Servalia, les danses del món amb la coreògrafa Graciela de los Santos, el maquillatge de fantasia amb l’IES Patacona, i hem aprés a fer samarretes amb Arran, instruments musicals amb el CIM i a gaudir del medi ambient amb la Colla Excursionista. La colla de tabals i dolçaines Estrela Roja ha obert pas als gegants Moro Maclet, Tirant lo Blanch i Arrancapins, cap a la trobada amb Cleta, la nova geganta de Benimaclet batejada així per concurs entre les escoles d’educació primària del barri, per ballar als son de la seua pròpia música de dolçaina i tabal i per a ser lloada amb el pregó del poeta eventual Pep Mir. Vicent Marín, amb el grup de dansa l’Esvaraeta i Anna Codonyer ens han ensenyat les danses i balls més tradicionals i populars.


Hem menjat les sucoses paelles del CS Terra i, en acabar, ens hem assabentat, de la mà del musicòleg Josep Vicent Frechina i de la periodista Amàlia Garrigós, de les novetats musicals a la IV Fira de la Música de Benimaclet. Ens han acompanyat, amb les seues cançons, Xavier Morant, Carles Enguix, Tomàs de los Santos, Garri i els Tapiners, Tencaclosques, Jesús Barranco i Gent del Desert, Poetes Anònims, Becaires, Pellikana, Mugroman i Rafa Xambó, els hem escoltat gràcies a la mestria de Simes Àudio i hem parlat amb tots ells perquè res se’ns escape. Hem tingut també a l’abast les produccions discogràfiques de Mésdemil i de Comboi Records i de tots els participants i els testimonis de Diania TV, RTV de la UPV i Sons de Xaloc. Tres Fan Ball han omplert la plaça a vessar de gent amb moltes ganes de ballar i divertir-se en una disbauxa sense precedents. L’Esvaraeta ens ha tranquil·litzat un poc amb la bellesa plàstica de les danses tradicionals i finalment ens hem assossegat amb un tranquil sopar a l’aire lliure, després del dia tan intens i calorós. I unes paraules que no han deixat de ressonar a dintre de cadascú, motor del nostre impuls i orgull del que fem: Benimaclet, t’estime!


Com ha proclamat Pili Micó al parlament inaugural, amb el vers del gran Miquel Martí i Pol, “tot està per fer i tot és possible”, però res podrem si no és amb vosaltres, amb tots vosaltres, amb els que heu participat com a convidats estel·lars, amb tota la gent anònima de la plataforma, associacions, entitats i col·lectius, amb els que heu contribuït a la seua difusió a distància, amb els que ens heu donat el vostre suport, amb els que, volent venir, no heu pogut per altres compromisos, als que parleu de nosaltres boca-orella, realment o virtualment a les xarxes socials, als que sabem que esteu ahí preparats a donar-nos una mà quan en necessitem. A tots, amb la més gran sincerat, moltíssimes gràcies!


Benimaclet Viu
2 de juny de 2013

Breu documentació gràfica ací. 




Benvolgudes i molt estimades amigues i amics, ens és grat anunciar-vos que engeguem les jornades Benimaclet t’estime 2013, organitzades per Benimaclet Viu. Enguany tornarem a obrir escletxes als murs que ens envolten i a fer ben visible allò que som i que altres ens amaguen: un poble que batega i viu al ritme de la seua llengua i tradicions.
Benimaclet Viu va nàixer com a plataforma-associació a l’any 2010, amb motiu de l’organització de la Trobada d’Escoles en Valencià del Cap i Casal celebrada a Benimaclet i, per tant, impulsada inicialment des de la comunitat educativa, però va créixer i madurar com a coordinadora dels esforços de diverses associacions i col·lectius del nostre antic poble. La funció de Benimaclet Viu és essencialment cultural, bolcada en l’educació de les futures generacions, en la transmissió de coneixements, en la recerca d’eines de cohesió social, en l’intercanvi d’experiències professionals i en el foment i la difusió de la cultura feta en la llengua pròpia dels valencians. Però ben bé sabeu que la cultura no és asèptica, ni un entreteniment banal de buidor insondable com allò que la societat mercantilista pretén fer-nos veure en el que ens ven com a dita cultura: és molt més que això. La cultura naix d’un poble que vol ser lliure, d’un poble que vol ser poble, que vol sentir-se identificat, que vol conèixer qui és, d’on ve i on vol anar. La cultura és fa dia a dia, minut a minut, producte de la necessitat de les persones de ser poble i en resposta a l’ambient en el que es nodreix. I per això, quan l’ambient és hostil, també la cultura pateix, però és revolta, pren forces d’allà on semblava que ja no en quedaven, planta cara a balafiadors i especuladors i lluita per ser encara més visible en un món cada volta més fosc.
És així que el sector cultural i educatiu no pot defugir de les condicions econòmiques i polítiques que també pateix en primera persona i si Benimaclet t’estime és una declaració d’amor pel nostre barri i la nostra cultura, també és un clam punyent contra el model social que ens han imposat des de les concepcions neoliberals, contra la malversació i el malbaratament de recursos públics, i una crida a la solidaritat, a l’autogestió i a la renovació d’estructures caducades com a germen d’un nou model social fet a mida de les persones, no dels consumidors.
És per això que desitgem que el Benimaclet t’estime 2013, que enguany serà una mica més tard de l’habitual, el dissabte 1 de juny, siga, especialment en la seua sessió matinal (d’11:00 a 14:00 h), un vitrina aclaparadora de totes les reivindicacions veïnals, socials, econòmiques i culturals. Volem que enguany es puga veure, junt i de colp, tot allò que estem treballant al barri, totes les iniciatives que estem engegant i totes les que vindran, que són moltes i massa engrescadores com per a deixar passar l’oportunitat de mostrar-les amb tota la seua lluentor. Per això fem extensiva aquesta crida i demanem la participació intensa de totes les associacions i col·lectius que tenen com objectiu la millora de la societat en el nostre raconet, antic poble reconvertit en barri de gran ciutat: entre tots hem de fer ben visible el Benimaclet reivindicatiu, combatiu i engrescador, essència del que som i del que volem ser i esperança de futur per a les nostres filles i fills.
Però la reivindicació no exclou la diversió, així que, com anys anteriors, tot això ho farem sense renunciar al component lúdic. Del matí al migdia, Benimaclet t’estime s’iniciarà amb cercavila, colla de tabals i dolçaines, música de banda, fira d’entitats cíviques, jocs infantils, animacions de carrer, taller de danses i dinar popular i multitudinari a la plaça. Aprofitant la relaxació de l’hora del cafè, farem la IV Fira de la Música de Benimaclet, on un bon reguitzells de músics ens oferiran una mostra de la seu incommensurable art, motor imprescindible de la cultura feta en la nostra llengua, acabada la qual donarem pas al gran ball popular a la plaça, danses, recitals i el sopar de pa i porta de germanor final.
Si voleu conèixer més detalls del que hem fet fins ara, el perquè i com, al bloc de Benimaclet Viu trobareu descripcions de les jornades anteriors, tant a la pestanya Benimaclet t’estime com a la de la Fira de la Música, i si preferiu escoltar a llegir, ací podreu trobar el fragment del lamentablement desaparegut programa Alta Fidelitat, d’Amàlia Garrigós i de Pau Vendrell, on parlem de l’edició de l’any passat. Si desitgeu participar, mostrar la vostra feina, compartir-la amb altres i fer-la, sobre tot, ben visible, contacteu amb nosaltres quan abans possible, per tal d’anar fent previsions logístiques.
Maig, 2013

 

 

BENIMACLET T'ESTIME: LA CRÒNICA

Benimaclet t’estime, en quatre paraules (o alguna més).


Un bon vi necessita un temps d’oxigenació per a desprendre tota la seua potència aromàtica. De la mateixa manera, hem deixat passar uns dies per a parlar de la nostra festa anual per tal d’assimilar ben bé totes les aromes, però també perquè, com sempre, continuem treballant pel nostre antic poble i necessitem recuperar l’alè de tant en tant.

Sovint desaprofitem la gran teranyina tecnològica. La fem servir -i de manera molt valuosa- per a comunicar, això si,  actes i esdeveniments i així assabentar-nos de moltes coses que van a passar, tantes que ens resulten pràcticament inabastables. Però quasi sempre, la informació és queda ací: si no hem pogut estar presents, ningú no ens contarà el que ha passat. Hi ha d’excepcions, clar, i molt estimables, però ens cal més gent que conte les coses, hem d’anar més enllà del simple tauler d’anuncis efímers i generar continguts de lectura extemporània, que expliquen experiències i donen idees. A poc a poc, ho intentarem.


El dia 5 de maig, l’oratge ens va fer patir. El dia va alçar-se ennuvolat i humit, però de bon matí, la gent de Benimaclet Viu ja es trobava a la plaça per bastir tota la infraestructura requerida. I a mitjan matí, el potent so de les dolçaines i els tabals de la colla Estrela Roja obria pas als simpàtics i volguts gegants de Benimaclet, el Moro Maclet i el Tirant Lo Blanc, precedits de la pancarta de la declaració fonamental: t’estime. A la crida de la cercavila pels antics carrers, la gent va anar apropant-se a la plaça, l’epicentre de tota la jornada i punt de trobada, perquè recordeu que l’essència de Benimaclet t’estime és la trobada, l’ocasió per a que tota la gent que esmerça les seues hores d’esbarjo en millorar la vida del veïns de Benimaclet des de tots els punts de vista possibles interaccione, intercanvie experiències i establisca col·laboracions enfortidores. Molt actius varen estar Maulets i la Plataforma contra els Desnonaments, però també la productora discogràfica Mésdemil -ja sabeu el que pensem a Benimaclet Viu de la música- què ben matiners ja varen desplegar el seu ventall de produccions.


Però l’ambientació musical del matí va recaure en la nostra centenària societat musical, el Centre Instructiu Musical de Benimaclet, què amb una representació de músics de la banda i de mestres de l’Escola de Música va fer vibrar l’humit aire de la plaça, al mateix temps que els més menuts gaudien d’un taller de sensibilització musical on podien tastar diversos instruments i construir-ne de propis. I tot això al temps del taller de dansa d’Anna Codonyer, què anava instruint al personal en els passos tradicionals per al gran ball de la vesprada i que va acabar ballant la música en directe dels músics del CIM.

Al voltant del migdia, Lluerna Teatre feia entrar el titella Pinotxo a l’entaulat davant desenes d’ulls oberts com plats. De ponent, núvols foscos s’apropaven i per uns moments ens varen fer pensar en una versió aquàtica de la història del famós titella, però finalment la cosa es quedà en quatre gotetes que els valents xiquets i xiquetes de Benimaclet varen suportar sense badar.


I con que tot això feia venir bona gana, les variades paelles cuinades per la gent del CS Terra varen ser vistes i no vistes, perquè ben bones que varen eixir. Després del cafenet a algun dels bars dels voltants, el programa de Benimaclet t’estime va continuar amb la III Fira de la Música, la trobada del món musical autòcton, què enguany va contar amb la participació en directe d’Andreu Valor, Lluís Vicent, TanStuPids, Rafa Xambó, Bertomeu, Petita Amanida Peiotaire, Oliva Trencada, Xavier Morant i Abraham Rivas, Carles Pastor, la nova promesa local Poetes Anònims, Tardor, Hugo Mas i VerdCel, a més de les productores Mésdemil (abans esmentada), La Casa Calba i Comboi Records. Quasi res: el bo i millor de cada casa. I tot això dirigit per l’infatigable Ernest Estornell i per Àlvar Carpi a peu d’entaulat i amb la inestimable col·laboració de Josep Vicent Frechina -savi musical on els haja- al micròfon d’entrevistes.

L’oratge, tot el dia amenaçador, deixava anar de tant en tant alguna goteta, però continuava aguantant-se. Cap a les set del vespre, Ballàgora, el nou grup format per músics ben coneguts dins l’àmbit de la música tradicional valenciana i més enllà -Xavi Folch, Paco Medina, Juanjo Blanco, Pep Mama i la veu de Maria Amparo Hurtado- va desplegar el seu repertori tradicional mentres l’ample espai deixat front l’entaulat s’omplia de gent amb moltes ganes de ballar i on poguérem comprovar els avanços del taller matinal al ritme de polques, valsos i boleros valencians.



I acabat el ball popular i festiu, al caure la nit, un bon soparet de pa i porta de germanor, tranquil i per xerrar, fer coneixences i trobar sinèrgies que impulsen la nostra cultura i milloren la convivència veinal, perquè no oblideu que eixe és l’objectiu fonamental de Benimaclet Viu i del Benimaclet t’estime que fem amb tant d’esforç però amb tanta il·lusió.

Anirem contant més coses, a poc a poc i amb més detall, però de moment, ací tenim el resum, que ja és bona cosa.

Lluerna Teatre enlluerna la plaça.


Pinotxo, el ben conegut titella italià, ja fa un temps que va renàixer a Benimaclet, llogaret mig engolit per la ciutat però que no deixa d’atraure el millor de cada contrada. Sembla que deu estar al voltant dels 9 o 10 anys, però a pesar de la seua curta edat ja s’ha impregnat de la flaire que l’envolta diàriament i el Pinotxo de Benimaclet no és un titella que vol ser xiquet, xiquet de veritat com insistia a la famosa pel·lícula dibuixada més enllà de l’oceà, sinó que és un titella orgullós de ser-ho, inconformista i valent com cap altre.


Lluerna Teatre ja porta més de vint anys enlluernant xiquetes i xiquets a teatres i places, a mares i a pares, a iaios i a iaies i a altres espècies més o menys afins. Això, per a una lluerna i als temps que corren d’agricultura industrial i enverinament ambiental, és un cas de pura supervivència, o és que algú encara se’n recorda de cóm és una lluerna després de que desaparegueren dels nostres camps pels plaguicides i la contaminació? Quants menuts han pogut veure alguna de veritat? Però Lluerna Teatre hi és i ens ho recorda i resisteix els insecticides que també volen acabar amb la nostra cultura.


És difícil predir què romandrà a les molt tendres ments de totes les xiquetes i xiquetes que assistiren a la representació extraordinària d’aquest “Pinotxo, el titella” en el Benimaclet t’estime del 5 de maig passat, sota la flagrant amenaça de pluja -què afortunadament no va passar de quatre gotes contades- però de segur que algun pòsit es formarà i en un futur no massa llunyà acabarà sustentant i alimentant alguna cosa de bona. Potser ens convindria parlar d’epigenètica, però això un altre dia. Ara, el que necessitem és passar per l’espectacular web de Lluerna Teatre:

El CIM Benimaclet sembra la llavor musical en els més menuts.
Per als qui sentim una especial atracció per la música, més enllà de la seua funció utilitària d’omplir buits de paraules i, a voltes, de pensaments, viure a un lloc con Benimaclet és una gran sort. En aquest antic poble de l’horta nord i actual barri de la ciutat, la música es viu, es respira a cada flaire que arriba engronsat en el vent, s’ensuma per cada badall de les cases antigues del poble. Diuen -i sembla que de manera ben assenyada, avaluada i demostrada- que l’educació musical repercuteix de forma altament positiva en el rendiment acadèmic de l’alumnat, que aquelles xiquetes i xiquets que han decidit dedicar gran part del seu temps de lleure a l’aprenentatge de la interpretació i composició musical, obtenen unes qualificacions netament superiors a la mitjana. Bé, sincerament, això ja ho sabíem. Potser de manera no tan científica i avalada per tesis doctorals, però sí de manera intuïtiva en copsar una realitat quotidiana que ens envolta. O, al menys, ho sabíem els que tenim la sort de viure en llocs com aquest llogaret, poble o barri de gran ciutat on la nostra Societat Musical aglutina i catalitza bona part de la vida cultural i social.

El Centre Instructiu Musical de Benimaclet ja ha sobrepassat el segle d’existència, doncs va ser fundat, oficialment, al 1910. Sorgit del Benimaclet encara poble, actualment és una de les agrupacions més potents de la ciutat, amb banda simfònica, orquestra de corda, rondalla, big band i cor, a més d’una important escola de música que acull vora tres-centes xiquetes i xiquets des dels 4 anys fins als estudis de grau elemental més tots aquells, ja adults, que volen fer un pas endavant amb els seus coneixements musicals i aprendre els secrets i misteris dels instruments: mai és tard. I com a testimoni d’aquesta important presència, un bon grup de músics, inclosos professors de l’Escola de Música i membres de l’equip directiu, varen estar presents al Benimaclet t’estime i no només per a fer sonar els seus instruments en la vessant més lúdica i festiva, sinó també amb la part didàctica, mitjançant un taller de sensibilització musical dirigit als més menuts.



Si el que desitgem és un futur sostenible amb persones més sensibles, més intel·ligents, més compromeses i més altruistes, els músics esdevenen imprescindibles, perquè ja ho són. Un músic sol poca cosa poc fer, tret d’intentar domesticar el seu instrument salvatgement irreductible. El músic ha de formar part d’una agrupació, perquè fer música és una activitat fonamentalment col·lectiva on l’èxit, la interpretació redona, sorgeix només de la suma sinèrgica d’esforços singulars. Per tant, a més dels beneficis individuals que els estudis de música li portaran, com l’hàbit de treball sistemàtic i metòdic, l’estimulació contínua i insistent d’àrees cerebrals cognitives i l’especial sensibilitat artística activa i passiva -com a emissor i com a receptor de peses musicals- cal afegir els importants valors socials de cooperació, col·laboració i solidaritat bastits sobre un ample teixit de relacions humanes longitudinals i transversals, què com les competències individuals, també poden ser extrapolades a molts altres àmbits del nostre entorn. Potser si tinguérem més músics -joves o grans, actius o passius, professionals o simplement aficionats- entre nosaltres, el món seria un lloc un poc menys amoral i insolidari del que és.


Benimaclet t’estime: declaració d’amor pel nostre barri.



(Parlament de benvinguda preparat i llegit per Pili Micó al Benimaclet T’Estime 2012, 5 de maig).

Bon dia a totes i tots.

Benvingudes de nou, a la que serà la segona jornada de BENIMACLET T’ESTIME, la trobada que vol ser una declaració d’amor a BENIMACLET, el nostre barri, però també a la València que viu i batega en entitats veïnals, que treballen per defensar la convivència, la participació ciutadana i l’estima a la llengua i la cultura pròpia.

Benimaclet t’estime pretén ser un bon reflex de la València oculta, la València que sobreviu sota el matalàs de balafiament que la cobreix, una València rebel, alegre i crítica.

En un temps de retallades en conceptes tan bàsics com la cultura, l’educació i la salut, els ciutadans prenem la iniciativa per demostrar que som capaços de construir alternatives i recuperar els espais públics per al seu veïnat.

Perquè aquesta és la nostra força. La voluntat i el compromís de milers de persones que dia a dia s’esforcen per construir il·lusions col·lectives, amb l’espera de créixer.

I Benimaclet t’estime n’és la mostra.

Avui, les veïnes i veïns de Benimaclet hem pres el carrer, i s’ha omplit el barri de sons, amb els tabals i dolçaines de la colla Estrela Roja. I ara som a la plaça, emblema i testimoni del que va ser l’antic llogaret de l’horta, on gaudirem de la fira d’entitats cíviques i veïnals, amenitzada pels músics del Centre Instructiu Musical de Benimaclet, entitat centenària i motor cultural del barri. I veurem una partida de pilota al carrer Rambla, i seguirem amb el taller de danses tradicionals, dirigit per Anna Codonyer i l’actuació dels prestigiosos titellaires Lluerna Teatre. Per acabar el matí amb un dinar de germanor amb paella popular, que ens farà el Terra.

I ja a la vesprada, aquesta mateixa plaça serà l’escenari de la III Fira de Música en Valencià de Benimaclet : música en directe, mostra de discos, entrevistes i presentacions, i molta molta festa!!!!!

I per arredonir el dia, l’actuació de Ballàgora, grup de ball tradicional, sorgit al cor del barri.

No voldríem acabar sense donar les gràcies a totes les entitats, associacions i col·lectius que ens ajuden dia a dia a fer possible que, trobades com la d’avui siguen una realitat:

La Colla de Tabals i Dolçaines de Benimaclet Estrela Roja.
Assemblea de veïns.
Escola de Pilota Benimaclet.
El Centre Instructiu Musical de Benimaclet.
Lluerna Teatre.
Associació de veïns.
Centre Social Terra.
Col·lectiu Ovidi Montllor.
Servalia Empresa de Serveis

I com no, a totes les veïnes i veïns de Benimaclet, per ser sempre ahí.

Perquè ha arribat l’hora de baixar al carrer, de participar, de prendre partit.
De formar part, com va dir Estellés, d’un poble unit, alegre i combatiu.
Tot està per fer i tot és possible!

Moltes gràcies i a gaudir.

Visca Benimaclet!!!
Visca València!!!


Ràdio 9 amb el Benimaclet t’estime i la Fira de la Música.

La minorització que pateix la cultura pròpia dels valencians es reflecteix amb tota la seua cruesa als mitjans de comunicació, on ocupa espais marginals i franges horàries de pur farcit i això, en els millors dels casos. Però, com en tot, hi ha d’excepcions, sovint per l’entestament d’alguna persona, perquè recordeu que les coses les fa la gent i no les institucions, organismes ni ents. I una d’aquestes excepcions és, ara per ara, el programa “Alta fidelitat” de Ràdio Nou, conduit per Pau Vendrell i Amàlia Garrigós -des de tants anys bregant per fer surar la nostra cultura, especialment en l’aspecte musical- de dilluns a divendres i de 15:30 a 16:00 h.




Doncs bé, “Alta fidelitat” va tenir l’inestimable detall de preocupar-se d’allò que fem a Benimaclet i així, al programa del divendres 4 de maig del 2012, vespra del Benimaclet t’estime, entrevistaren Pili Micó, com a representant de Benimaclet Viu, i a Ernest Estornell, com a responsable de la Fira de la Música, per a gran goig nostre i major difusió del benvolgut esdeveniment, programa què, una volta alertats pels mecanismes habituals de difusió en xarxa, molts de vosaltres escoltàreu en directe. Però ara, per reblar el clau de la cortesia i simpatia, Pau Vendrell ens ha regalat l’edició del fragment del programa al qual Benimaclet Viu va ser protagonista (i no les dues persones que s’erigiren en portaveus accidentals) per a que tots el puguem escoltar de nou i conservar-lo si volem.

L’arxiu d’àudio el podeu trobar ací: Benimaclet t’estime - Alta fidelitat (04.05.12), però si voleu escoltar el programa sencer (què no sabem quant de temps romandrà en línea), on també es parlava d’altres actes molt interessants, seleccioneu Alta fidelitat 4 maig 2012.



La música, columna vertebral de Benimaclet t’estime.








La música, a Benimaclet, es viu. Això ja ho hem explicat mil voltes, encara que no deixarem de fer-ho. Per tant, en totes les nostres activitats la música ocupa un eix central vertebrador què s’expandeix en nombroses branques plenes a vessar de fruites aromàtiques i sucoses per omplir de sons un espai de comunicació, de transmissió de tradicions, d’intercanvi social -queda ben clar que no estem parlant de la música banal, prefabricada per a l’entreteniment massiu i amb l’objectiu del rendiment comercial immediat- de cohesió com a poble i de cor bategador de cultura viva. Si afegim, a  més a més, la percepció de que la música no és una cosa que ve de fora, sinó que naix de dins nostre i explica les coses què vivim i com les vivim, el seu potencial educatiu i didàctic, especialment per als més menuts però també per als més grans, és absolutament irrenunciable. Amb motiu de la primera Fira de la Música de Benimaclet, integrada dins dels actes de la Trobada d’Escoles en Valencià de la Ciutat de València del 2010, ja ho varem explicar, però per si de cas aneu una mica fluixos de memòria, podeu recordar-ho revisant el periòdic Trobada, pàgina 18 (i ja de pas, altres fulls no menys interessants).




Per tercer any consecutiu hem tornat a organitzat aquesta trobada oberta de músics què, com ja varem explicar per escrit i de viva veu, té la doble vessant de la interacció dels músics entres ells i amb el públic general, fidel o nouvingut. El format és simple: un parell de cançons amb instrumentació senzilla a mode de presentació i una breu entrevista on comentar què hi ha de nou a cada casa. Com en anterior edicions, Ernest Estornell va guiar la travessia -aquesta volta amb oratge ben incert- amb la inestimable assistència d'Àlvar Carpi a peu d’entaulat i amb el gran mestre i savi musical Josep Vicent Frechina  micròfon en mà per fer-nos conèixer tot el que es cuina a cada llar i del qual espere que tots haureu llegit ja el seu monumental La cançó en valencià: dels gèneres tradicionals als repertoris moderns. I tot això, a l’incomparable marc de la plaça de Benimaclet, on l’essència de l’antic poble de l’horta encara es respira a cada alenada.



Així, després d’haver fet desaparèixer les saboroses paelles cuinades per la gent del CS Terra, el primer a tenir el coratge de pujar a l’entaulat -cal recordar que aquest és el moment menys favorable- va ser Andreu Valor, qui ens va portar un tast del seu nou disc A l’ombra de l’obscuritat, disponible aleshores en versió digital, perquè el disc físic -joies que cal buscar, comprar, conservar, protegir, estimar i gaudir sempre- encara va tardar uns dies més en distribuir-se. El va succeir Lluís Vicent, molt engrescat als preparatius previs i que també es troba en preparació d’un nou treball què espera enregistrar aviat. Joan Villalonga va representar els TanStuPids i, en solitari, ens va fer un tast de seu pop enganxós i simpàtic què va causar molt bones sensacions entre el públic.




El veterà Rafa Xambó va ocupar l’entaulat recuperant un clàssic del seu repertori i acompanyat per Albert Ortega, qui va restar per oferir-nos també una mostra del seu treball propi com a Bertomeu, el primer amb nou disc en preparació i el segon amb nou disc quasi acabat d’estrenar. Francesc Burgos, d’Amanida Peiot i de la productora LaCasaCalba, va venir amb la seua vessant més infantil, és a dir, com a representant de la Petita Amanida Peiotaire. El va seguir el mallorquí Pep Toni Ferrer, en representació d’Oliva Trencada i amb el seu recent Perleta negra. A continuació, altre veterà, Xavier Morant, va ocupar l’entaulat junt a Abraham Rivas i la seua flauta màgica per deixar-nos escoltar un bocí d’eixa delicatessen què és el seu Revolutum. Immediatament després vam presenciar altra formació inusual, perquè Carles Pastor (que ja va estar amb nosaltres l’any passat) venia acompanyat de violí elèctric per oferir-nos unes versions alternatives del seu últim disc Els ulls de Bob. I a continuació va arribar el torn del grup local Poetes Anònims, sorgit de l’institut Ferrer i Guàrdia de Benimaclet i què, malgrat la joventut dels seus components, va saber mostrar tot el seu potencial de cara a un futur que potser no estiga massa llunyà. I només apujant un poc la mitjana d’edat, els locals varen ser seguits de Tardor, guanyadors de l’Amplifica’t d’ACPV d’enguany, què s’atreviren a presentar-nos el seu rock alternatiu en versió totalment acústica com a aperitiu de l’actuació que farien divendres següent al mateix institut Ferrer i Guàrdia en el concert de La Gira 2012 d’Escola Valenciana.




El simpàtic Hugo Mas, què també va atrafegat amb noves cançons entre les mans, ens va mostrar altra volta el seu magnetisme sobre l’entaulat encantant al personal que envoltava la plaça. Finalment, el tancament va ser a càrrec de VerdCel, en la figura d’Alfons Olmo, què arribaven amb el nou disc-llibre farcit dels impagables dibuixos de Dani Olmo, Els dies del saurí, una barreja estilística i un vessament de creativitat que només es pot explicar escoltant-lo i veient-lo. Menció especial també es mereixen els tècnics de SIMES Àudio, què varen acomplir amb escreix els seu treball, malgrat la constant amenaça de pluja i la intensa dinàmica que el muntatge de la Fira de la Música porta. I mentres tot açò passava a l’entaulat, a les vores de la plaça -on també es congregaven més músics que, sense actuar en directe, no van voler perdre-s’ho- les productores discogràfiques Mésdemil, LaCasaCalba i Comboi Records estenien el seu ampli ventall de productes, per a que tothom fora conscient de que hi ha més, molt més, i de que, malgrat el bandejament i la marginalització, la música pròpia creix imparablement en quantitat i, sobre tot, en qualitat, com ho demostra la incessant i incommensurable feina de l’aixopluc que ens cobria a tots plegats: El COM (Col·lectiu Ovidi Montllor de Musics i Cantants en Valencià).

Tots a ballar al Benimaclet t’estime.



En arribar la cloenda de la III Fira de la Música de Benimaclet, tots estàvem ben contents perquè, malgrat l’amenaça constant de la pluja, havíem reeixit a ajuntar el bon grapat de músics que us hem descrit i crear el clima que volíem: l’ambient distés i cordial d’intercanvi i de cooperació tant entre els mateixos músics com entre ells i el públic, l’ajuntar diferents generacions de creadors i de receptors -aquesta música és rep i es gaudeix, però mai no és consumeix- tot just allò que és més difícil de trobar en una actuació convencional i què és el valor afegit que nosaltres busquem amb aquesta experiència singular. Fa bé parlar de música i de músics, i si a més ho podem fer amb els mateixos músics, mil voltes millor. Això fa que la nostra música siga encara més nostra, perquè no només compartim la seua escolta, sinó que també intercanviem experiències i sentiments col·lectius.

L’amenaça de pluja semblava ja completament esvaïda mentre es preparava la part musical més festiva. Cap a les set del vespre, Ballàgora, el nou grup format per músics ben coneguts dins l’àmbit de la música tradicional valenciana i més enllà -Xavi Folch, Paco Medina, Juanjo Blanco, Pep Mama i la veu de Maria Amparo Hurtado- va desplegar el seu repertori tradicional -i no tant- mentres l’ample espai deixat front l’entaulat s’omplia de gent amb moltes ganes de ballar. La fam de ball ja es va poder comprovar al taller matinal de balls tradicionals, dirigit per Anna Codonyer i a la qual es fa afegir el reforç de Vicent Marín, del grup de danses tradicionals L’esvaraeta per marcar els passos tradicionals i guiar-ne la gent menys instruïda.


Fer poble no és només mirar cap endavant, cap al futur, sinó recollir tota l’herència i patrimoni immaterial -ara que està tan de moda aquesta denominació- que tenim al darrere, projectar-lo cap endavant i convertir-lo en el que mai hauria d’haver deixat de ser: el nostre ciment de cohesió com a poble. I això ho saben molt bé els integrant de Ballàgora, què es belluguen des de les més antigues tradicions musicals fins a les més actuals -sense deixar el filtre dels sons tradicionals- per oferir-nos un bon bocí d’aquest important patrimoni cultural però sempre amb en el seu acurat embolcall lúdic i festiu.


I després del ball i de l’intensa jornada del Benimaclet t’estime, calia recuperar un poc de força. Assossegats, cansats -però contents- la gent de Benimaclet Viu i tots els que varen voler fer-nos costat, varem gaudir del merescut i relaxant sopar a l’aire lliure sota la llum groguenca i càlida dels fanals de la plaça. Però entre conversa i conversa d’amics, no deixarem de planificar més esdeveniments, perquè ja sabeu que Benimaclet Viu no para mai i que prompte, molt prompte, tindrem una nova ocasió de fer viu el nostre poble i la nostra cultura, què és la nostra raó d’ésser.


Dissabte, 5 de maig, és enguany el dia escollit per a celebrar la jornada principal de Benimaclet t’estime, la trobada que, com es va destacar l’any passat, vol ser una declaració d’amor a Benimaclet, però també a la València que viu i batega en entitats veïnals que treballen per defensar la convivència, la participació ciutadana i l’estima a la llengua i la cultura pròpia. Benimaclet t’estime pretén ser un bon reflex de la València oculta, la València que sobreviu sota la màrfega de balafiament que la cobreix, una València rebel, alegre i crítica, que construeix alternatives, que vol recuperar els espais públics per al seu veïnat, que combat la intolerància amb la convivència diària i que se sent orgullosa de la seua llengua i del seu patrimoni històric, natural i cultural.

Benimaclet t’estime tindrà el seu inici a les 11:00 h al marc incomparable de la Plaça de Benimaclet, emblema i testimoni del que va ser l’antic llogaret de l’horta i actual barri de la ciutat i des d’on eixirà la cercavila als sons de la colla de tabal i dolçaina Estrela Roja. A continuació hi haurà la fira d’entitats cíviques i veïnals, partides de pilota valenciana i jocs infantils per als més menuts, tot amenitzat per la banda del Centre Instructiu i Musical de Benimaclet, entitat centenària i un dels motors culturals bàsics de Benimaclet. Seguirà el taller de danses tradicionals dirigit per Anna Codonyer i l’actuació dels prestigiosos titellaires Lluerna Teatre, per acabar aquesta primera part amb el dinar de germanor amb paella popular.



Ja a la vesprada, des de les 16:00 h, la mateixa plaça serà escenari de la III Fira de la Música de Benimaclet, què, com en anteriors edicions, serà una trobada oberta de músics i cantants, però també de productors, promotors, programadors i mitjans de comunicació: un fòrum obert d’intercanvi dins el món de la música en valencià, però sense renunciar al component lúdic i proporcionant a la música un embolcall divertit, de festa popular de poble. Com a les edicions anteriors, la III Fira de la Música de Benimaclet comptarà amb el suport del COM (el Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en Valencià), d’importants productores i promotores del país i d’una nombrosa representació de músics i cantants que no volen perdre’s aquesta trobada singular. Hi hauran breus actuacions a l’entaulat en format acústic o semi-acústic combinades amb entrevistes o presentacions divulgatives i promocionals, mostra de música en valencià i tot allò que puga contribuir a la difusió de la cultura musical valenciana.

A les 19:00 h es donarà pas al grup de ball tradicional Ballàgora, integrat per músics de reconegut prestigi dins el nostre panorama musical i què, procedents de diverses formacions i estils, s’han reunit en aquesta formació per a, sense dubte, fer un bon enrenou. La jornada conclourà amb sopar de pa i porta, sempre a la Plaça de Benimaclet.

(Versió per descarregar ací)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada