dimecres, 10 de març de 2010

Manifest Trobades 2010: Tu tens la clau


Jo voldria, jo vull
creure que és necessari escriure tots els versos
ben consonantats i obeint certes lleis
en un valencià ben nostre.
("La clau que obri tots els panys" - Vicent Andrés Estellés)

Durant el 2010 anem a celebrar 25 anys de Trobades. En aquest període de temps Escola Valenciana Federació d'Associacions per la Llengua, ha vetllat perquè el procés de normalització de la nostra llengua tinguera una aplicació generalitzada al País Valencià. Cal dir que ha estat un treball constant fruit de la tasca que, any rere any, han portat endavant una gran quantitat de persones de les nostres comarques, fent de la seua aportació un projecte col•lectiu sense precedents. És el moment d'expressar el nostre agraïment a les persones que com TU, segueixen treballant per la revitalització i la recuperació de la nostra llengua.

Amb TU, vàrem encetar fa 25 anys el camí de les Trobades d'Escoles en Valencià reivindicant un sistema educatiu en la nostra llengua. Amb TU, hem aconseguit passar dels 10.600 alumnes matriculats en valencià als 211.000 actuals, i que amb TU superarem any rere any. Amb TU hem creat el Sambori, el Voluntariat pel Valencià, La Gira, el Cinema a l'Escola, etc. i hem tret al carrer milers de persones per reivindicar l'escola en valencià. Amb TU demanem viure plenament en valencià, i també amb TU treballarem per un País més sostenible i més democràtic. Amb TU continuarem escrivint els versos que reforcen la defensa de la nostra llengua. Per això després de 25 anys, el lema de les Trobades és: TU TENS LA CLAU.

Els temps han canviat i cal enllestir nous reptes amb una bona dosi d'esperança i també, amb una dosi generosa de debat i adaptació a les noves circumstàncies. Davant la desmobilització ciutadana, la desesperança, el dèficit de cultura democràtica; davant la manca de sensibilitat i promoció de l'ensenyament i ús del valencià,... nosaltres hem de continuar obrint pas i albirar noves iniciatives. Hem de sumar gent i projectes que reviscolen la nostra cultura i la nostra llengua.

Han passat més de 25 anys de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) i sembla mentida que alguns passatges de la cançó del Tio Canya tinguen encara vigència. L'esperit de la recuperació i normalització de la nostra llengua està per damunt d'acords polítics, negociacions sindicals i esborranys de lleis. Des d'Escola Valenciana pensem que els valencians i valencianes no podem esperar un quart de segle més per a reconèixer la necessitat del requisit lingüístic en totes les administracions. Perquè el valencià és de llei, perquè cal respectar els nostres drets lingüístics i perquè el Tio Canya ha de tornar a València i veure que pot expressar-se i ser atès en la seu llengua, la que el seu besnét aprèn a l'escola.

Ara és el moment d'estimar el nostre país, la nostra llengua, i la nostra cultura. Hem d'abandonar i deixar el victimisme. Hem de ser optimistes perquè el treball diari, l'esforç i l'experiència del dia a dia ens carreguen de raó. Hem de proclamar ben alt que el valencià obre les portes a les llengües i al plurilingüisme, obre les portes al futur. Hem d'alçar la cara, obrir els ulls i guaitar el present amb la dignitat que es mereix la nostra llengua i el nostre poble. Hem d'obrir les finestres i les portes del País. Amb TU podem i volem somiar el demà. TU TENS LA CLAU.

Primavera 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari