El concert d'ahir per la nit va ser la culminació de tot el treball de l'any. La veritat és que va ser molt emotiu. La presència de persones de totes les edats, des de xiquets i xiquetes a més d'un i una que tenim prou canes, representava l'expressió de la diversitat de la ciutadania compartint un espai de festa i reivindicació.
Necessitem que el projecte de Benimaclet Viu continue després de l'estiu amb la força del treball conjunt realitzat durant aquest any per a l'organització de les Trobades. Som molts i moltes els que volem reviscolar aquesta ciutat adormida, des del treball als barris.
La situació ens recorda a molts els anys de la transició democràtica quan anavem a les festes de cada barri cantant allò de "que vinga, que vinga, que vinga la llum,..." reclamant uns barris més habitables i dignes oblidats en les seues necessitats més mínimes per la dictadura. Ara, a la democràcia, l'especulació urbanística i els grans projectes han tornat a deixar els nostres barris abandonats. Qualsevol municipi del voltant de València disposa de molts més serveis i atenció que cap dels nostres barris.
I Benimaclet no està a soles volent despertar la ciutat, davant de nosaltres i com exemple tenim a Salvem el Cabanyal, i més recentment el moviment de Recuperem el Princesa a Ciutat Vella, la Plataforma que defensa el Barri del Carme, i el moviment que hi ha a Russafa al voltant de Russafa ConViu.
La nostra ciutat sempre ha estat transformada gràcies a la participació i al moviment ciutadà. És trist de vegades veure com s'ha esborrat de la memòria col·lectiva com la principal trasformació urbanística de la ciutat, els jardins a l'antic llit del Túria, van ser gràcies a un moviment ciutadà que deia "El llit del riu és nostre i el volem verd"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada