La II FIRA DE LA MÚSICA DE BENIMACLET, un espai de trobada i intercanvi per a músics i públic.

Contra la banalitat i el mercantilisme cal reivindicar el valor de la música com a element vertebrador i com eina d’educació. Des del més profund convenciment de que la música és molt més que un simple entreteniment buit de contingut, BENIMACLET VIU va organitzar, dissabte 9 d’abril, la II FIRA DE LA MÚSICA DE BENIMACLET. Per un costat volíem que la gent propera fóra conscient de l’enorme riquesa musical que tenim al nostre país, i per l’altre que els músics que la fan possible tinguéren una ocasió de trobarse, xerrar i intercanviar coneixences i experiències.

Aquells que ho desitjaren pogueren mostrar en directe una part del seu treball, com Rascanya, Néstor Mont, el Doctor Dropo, Naia i Gent del Desert. Com si d’un set radiofònic es tractara, també els músics pogueren xerrar i donar a conèixer les seues novetats, opinions i impressions amb Ernest Estornell exercint l’ofici d’entrevistador. Però, abanda dels que actuaren en directe, molts altres representants de la música valenciana també varen acudir a la cita, uns per portar les seues novetats discogràfiques, altres per conversar a micro obert, molts per retrobar-se amb amics i companys i uns quants, només per tafanejar, però ben clarament la plaça de Benimaclet va quedar farcida de músics. El Col·lectiu Ovidi Montllor (El COM), agrupació que acull actualment a més d’un centenar de grups i cantants en valencià per tal de reforçar el seu coneixement i divulgació, i els segells discogràfic Comboi Records i Mésdemil Produccions també hi estigueren promocionant els seus músics i cantants.

Benimacletfolc, el grup de ball popular i festa format per músics de Benimaclet: Xavi Folch (Artaica), Àlvar Carpi (Quamlibet i 21 Grams), Paco Medina (Quamlibet), Pere Ballester (Rascanya) i l’excepcional veu de Maria Amparo Hurtado, va plenar a vessar la plaça de gent seguint les passes de les masurques, polques i tarantel·les. Després de la disbauxa, va arribar l’assossegament. Feliu Ventura va ocupar l’entaulat, aquesta volta flanquejat per l’inseparable Borja Penalba i la cel·lista Sara Chordà. Feliu i Borja comptaren amb un clar i incondicional suport de molts amics de joventut entre el nombrós públic, però també varen colpir gent que era la primera volta que escoltava les seues cançons profundes, filades amb poesia.

Cal no oblidar que la II FIRA DE LA MÚSICA DE BENIMACLET va ser el tram final de les jornades “Benimaclet t’estime", les quals van tenir l’inici al multitudinari concert “10 anys del Terra” - vora vuit mil persones - d’Obrint Pas i La Gossa Sorda el passat 2 d’abril i han inclòs la taula redona “De la València global a les valències resistents”, protagonitzada per membres de diferents col·lectius i plataformes veïnals de la ciutat de València i on es varen mostrar altres formes de viure, relacionar-se i interaccionar amb l’entorn urbà; la xerrada-presentació del nou disc d’Obrint Pas, “Coratge”, on, al IES Ferrer i Guàrdia, Xavi Sarrià i Miquel Ramos varen explicar totes les històries d’aquest extraordinari disc-llibre d’imminent lliurament a les botigues; l’acció “Recuperem els carrers!”, on alumnes de la recentment creada Escola de Pilota de Benimaclet, mestres i amics van ocupar el carrer per jugar al raspall i reivindicar els seu ús públic, tradicional i lúdic, tot sota la tutela d’Álvaro, el gran campió de Faura, i la jornada matinal del dissabte 9 d’abril, on la plaça de Benimaclet va ser envaïda per colles de dolçainers, xarangues, La Muixeranga de València, els gegants Moro Maclet i Tirant Lo Blanc, la mostra de col·lectius i entitats veïnals vingudes d’altres cantons de la ciutat, la final del torneig d’escacs del Centre Instructiu Musical i l’Associació de Veïns, el jocs gegants de Clarió, l’espectacle de titelles per a grans i menuts de Lluerna Teatre, el taller de danses populars, mostres de productes decoratius artesanals, actuacions dels artistes de carrer del Kaf Café, el dinar i el sopar populars i tantes coses més per reforçar la coneixença i la col·laboració entre veïns i tornar a reivindicar l’ús del carrer com a espai públic comú, com a lloc de trobada, coneixença i intercanvi entre les persones.

La crònica completa la podeu trobar la la pàgina FIRA DE MÚSICA EN VALENCIÀ i, si voleu, també la teniu accessible en versió descarregable.