dijous, 24 de maig de 2012

BENIMACLET T’ESTIME: LA CRÒNICA (II)

Lluerna Teatre enlluerna la plaça.


Pinotxo, el ben conegut titella italià, ja fa un temps que va renàixer a Benimaclet, llogaret mig engolit per la ciutat però que no deixa d’atraure el millor de cada contrada. Sembla que deu estar al voltant dels 9 o 10 anys, però a pesar de la seua curta edat ja s’ha impregnat de la flaire que l’envolta diàriament i el Pinotxo de Benimaclet no és un titella que vol ser xiquet, xiquet de veritat com insistia a la famosa pel·lícula dibuixada més enllà de l’oceà, sinó que és un titella orgullós de ser-ho, inconformista i valent com cap altre.

Lluerna Teatre ja porta més de vint anys enlluernant xiquetes i xiquets a teatres i places, a mares i a pares, a iaios i a iaies i a altres espècies més o menys afins. Això, per a una lluerna i als temps que corren d’agricultura industrial i enverinament ambiental, és un cas de pura supervivència, o és que algú encara se’n recorda de cóm és una lluerna després de que desaparegueren dels nostres camps pels plaguicides i la contaminació? Quants menuts han pogut veure alguna de veritat? Però Lluerna Teatre hi és i ens ho recorda i resisteix els insecticides que també volen acabar amb la nostra cultura.

És difícil predir què romandrà a les molt tendres ments de totes les xiquetes i xiquetes que assistiren a la representació extraordinària d’aquest “Pinotxo, el titella” en el Benimaclet t’estime del 5 de maig passat, sota la flagrant amenaça de pluja -què afortunadament no va passar de quatre gotes contades- però de segur que algun pòsit es formarà i en un futur no massa llunyà acabarà sustentant i alimentant alguna cosa de bona. Potser ens convindria parlar d’epigenètica, però això un altre dia. Ara, el que necessitem és passar per l’espectacular web de Lluerna Teatre:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada