diumenge, 22 de setembre de 2013

IV Festa Estellés de Benimaclet, dissabte, 28 de setembre de 2013.



El 27 de març de 1993, fa vint anys, ens deixava Vicent Andrés Estellés (l’any vinent en faria 90 si encara estiguera entre nosaltres). L’11 de novembre de 2003, fa deu anys, ens deixava Miquel Martí i Pol, que era només una mica més jove. El 10 de juliol de 1913, ja fa un segle, va nàixer Salvador Espriu i Castelló, autèntic depurador del llenguatge en vers i referent de tota la generació que va venir després. Tots tres van ser poetes malaltissos, de salut precària i sempre encarats a una possible mort prematura, però també van ser admirats i cantats per les nostres millors veus i assoliren un grau de popularitat desacostumat al seu camp d’expressió artística, potser també perquè la por a la mort els va fer gaudir més intensament de la vida, de l’amor, de la terra, del compromís, de la bellesa i de les passions. Si remenem un poc més, de segur que trobarem més efemèrides de poetes vius o morts a distàncies decimals redones d’aquest any que ara vivim o simplement deixem passar, any ple a vessar de penúries i tristors més o menys sentides, d’ombres i foscors més o menys intenses i que acabarem oblidant prompte o tard.

I de fer memòria es tracta, de recordar als nostres gran poetes i projectar-los cap el futur immediat, d'arreplegar el seu llegat i transferir-lo a les noves generacions, però evidenciant la cadena contínua que sempre hem tingut, a través dels seus successors i que l’escassa autoestima d’aquest malaurat subaltern poble nostre relega a la ignorància i el desconeixement. La IV Festa Estellés de Benimaclet serà, com a les edicions anteriors, el gran festival poètic de refermament identitari que imprescindiblement necessitem i la mostra fefaent de l’estima a la nostra terra i a la nostra cultura, recollint la idea original que va proposar Josep Lozano a l’any 2010 amb la seua crida: instituir una celebració com a un nou recurs amb què cohesionar la gent progressista, promocionar la nostra autoestima i defensar la nostra cultura i llengua d’una manera festiva i popular. La inspiració va ser el Burns Supper, allò que fan els escocesos -des de fa ja més de dos-cents anys- cada 25 de gener, per celebrar el naixement del poeta en llengua escocesa Robert Burns (1759-1796). La primera crida la podeu trobar encara a la web de Rodonors Invictes i a La Veu del PaísValencià. Lozano ho recordà a la I Festa Estellés d’Alginet, al vídeo que podeu repassar, junt a les paraules de Magda Añón, i ho deixà escrit tant al balanç del 2010 com a la convocatòria de l’any següent. Si voleu fer un tast de la volada que ha pres aquella idea original i de quina manera ha arrelat, només heu de passar-vos, de tant en tant, pels fulls de Festa Estellés.
 
Enguany, Benimaclet Viu arriba amb una mica de retard, dissabte 28 de setembre, però en compensació us portarem, com a aperitiu, l’actuació singular, revelació dels últims mesos, Sis Veus per al Poeta: Homenatge Musical a Vicent Andrés Estellés, espectacle creat amb poemes d'Estellés i que integra el cant, el ball i la recitació amb sis dones apassionades pel cant tradicional i la poesia: Patxi Ferrer, Lola Ledesma, Maria Amparo Hurtado, Eva Dénia, Merxe Martínez i Sílvia Ampolla, una barreja que us farà tremolar fins al moll de l’os i més quan bona part de les seues integrants es trobarà a casa seua, davant família i amics i amb moltes ganes de demostrar fins on poden arribar després d’haver finalitzat, fa pocs dies, l’enregistrament del seu disc sota la producció executiva de Carles Dénia.

A l’hora del recapte gaudirem, com sempre, del bon sopar popular a la fresca a mans del Centre Social Terra, amb els millors ingredients ecològics i de proximitat. Recordeu que heu de reservar lloc quan abans millor, bé en persona o per correu electrònic (centresocialterra@gmail.com), perquè la capacitat és limitada. A l’hora de la mistela (o de l’herbero, que hi ha gustos per a tot), donarem pas a una bona colla de poetes de Benimaclet i vinculats al nostre barri que ens oferiran lectures d’obra pròpia: Jaume Pérez Montaner, Isabel Robles, Manel Rodríguez Castelló, Begoña Mezquita, Antoni Defez, Josep Mir, Ainoa Lorca, als quals es sumaran com a lectors Josep Beltrán (Lluerna Teatre), Manuel Molins, Pau Esteve, Pili Micó, Ernest Estornell, Rosa Navarro i altres quants per homenatjar especialment Estellés i Espriu. I a continuació, per a totes aquelles i aquells que no podran romandre amb la boca tancada a un lloc i circumstància així, arribarà el torn de la participació voluntària i popular, amb lectures col·lectives i espontànies, cançons, jocs i més sorpreses que estem preparant. Acabarem, com no, amb bona musiqueta i amb el bon ambient que genera una festa poètica d’aquesta envergadura.

L’any passat vam deixar el llistó ben alt, com ja us vam contar als que no poguéreu estar, més que res per fer-vos enveja. Enguany no serà gens fàcil superar-ho, però la gent incansable de Benimaclet Viu, espècie sobreeixida de l’escala evolutiva humana, treballa a destall per portar-vos el millor que podrem, com sempre, sense un euro, sense cap ajuda oficial, sense cap suport institucional, només amb la força dels nostres braços i la lucidesa dels nostres caps amuntegant pedra sobre pedra per bastir ben fort i alt el marge:

molt més que un temple, bastiria
amb les meues paraules, aspres i
humils, una marjada com aquelles [...]
m’agradaria, amb una semblant assemblea
de pedres, preservar amb els meus mots
un idioma, un país, una forma de vida,
i que ningú no sapigués mai quin és el meu nom,
com tampoc hom no sap el nom de l’autor d’una marjada.

Vicent Andrés Estellés
 


(Si voleu fer-ne difusió, podeu enllaçar aquesta entrada o també copiar i pegar el text, totalment o parcialment, i el cartell a les vostres xarxes de contactes: cartell alta resolución imatge o cartell pdf per imprimir)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada