diumenge, 7 de juny de 2015

VI Fira de la Música de Benimaclet: de la nuvolada a la resplendor.

La VI Fira de la Música de Benimaclet, celebrada dissabte 6 de juny de 2015, no va tenir un començament massa bo. A la vespra i al mateix matí començarem a rebre avisos i telefonades per comunicar-nos que gent que havia de participar, per diverses circumstàncies, no podria fer-ho. De fet, la simultaneïtat amb la presentació de Manel Alonso a Puçol i amb la Fira Alternativa de València ja ens havien furtat Josep Vicent Frechina i un bon grapat de músics adeptes a Benimaclet, però això de tant en tant passa i no n'hi ha més remei que repartir-se de la millor manera possible. Rafa Xambó i Àlvar Carpi, cadascú pel seu costat, també tenien altres compromisos professionals que ens privaren de la seua inestimable ajuda. Però bé, la gent de Benimaclet Viu, de l'escola Pare Català què enguany acollia la Fira de la Música amb motiu de les commemoracions de 35é aniversari de la sua fundació i, sobre tot, el 25é aniversari de la implantació de la primera línia en valencià a l'escola -cal no oblidar que la primera Fira de la Música de Benimaclet es va realitzar al marc de la Trobada d’Escoles en Valencià de la Ciutat de València organitzada pel Pare Català al 2010- i de DIS-PA-SO com a responsables de la sonorització estiguérem ben puntuals i disposats al muntatge i preparació de l’entorn. A la vesprada, quan ja ho teníem quasi tot preparat, vam rebre el desesperat missatge d’Amàlia Garrigós, la nostra incomparable presentadora, alertant-nos que patia una forta indisposició i que dubtava poder recuperar-se a temps per venir. Pànic? No, coratge! Els que seguiu les activitats de Benimaclet Viu ja conegueu el caràcter irreductible, heroic i indoblegable de la nostra gent. Ernest Estornell va agafar les regnes de la presentació  dels participants i Imma Cano es va fer càrrec magníficament de la coordinació del backstage i set d’entrevistes. El grups Estrall, vingut des de la Vila-Joiosa, i La Douche es van oferir a fer les proves de so, a plena solana, cosa que destaquem i agraïm com cal, i a l’hora prevista, sis de la vesprada, Samarucs, el simpàtic grup de música infantil educativa obria la fira per als més menuts. A partir d’ahí, tots els negres presagis que hem comentat s’esvaïren, perquè si bé ens va faltar gent, també n’hi hagué qui a l’últim minut es va afegir i la VI Fira de la Música va acabar, a voltant de les nou i mitja de la nit i competint amb un important partir de futbol amb el que podríem considerar un rotund èxit, tant pels músics i cantants presentats com per l'agradable ambient de comunicació, interacció i coneixença mútua aconseguit, que són trets molt importants de l'esdeveniment què pretenem aconseguir.

Finalment, sobre la definitòria llegenda “Benimaclet T’Estime” poguérem gaudir d'una gran varietat d'estils i d'experiències dins les limitacions del format semiacústic que utilitzem. Després del breu parlament inaugural i les paraules de Merxe Jiménez, directora de l’escola Pare Català, per recordar el 35/25 aniversari esmentat abans, va pujar a l’entaulat Daniel Rosell, de Picassent, per presentar-nos el seu nou disc “Hakone”, d'immediata eixida. A continuació, Anselmo Martí Jover, de Cocentaina, ens arrossegà amb el seu deliciós “MJ” que és un plaer d'escoltar. El va succeir el trio de Benimaclet format per Ester Andújar, Carlos Marquina i Ximo Seró amb unes peculiars versions ovidianes i donant el relleu a l'històric grup Carraixet -les germanes Giner- què després de quatre dècades (van començar a cantar sent xiquetes) continuen tan fresques i combatives com sempre a més d'estar preparant nous discos tant elles com la tercera generació, “Els Pabordets”, què ja es van presentar a la I Fira de la Música del 2010. Seguidament, Eduard Joanes i Josep Maravilla (músic i responsable de la sonorització) es van presentar com a Joanes i la Colla Pantaix i amb disc a les portes on recuperen cançons mítiques de l'històric grup riberenc Pantaix. Més assossegat, la veu profunda d’Ivan Brull, poeta reconvertit en cantautor, ens va arribar des de Silla amb l'acabat de presentar “Canvi dels Àngels”, primer treball discogràfic seu. La Douche, grup de mestres de curiosa i anecdòtica denominació van reprendre la dinàmica, sense deixar de recordar-nos unes quantes reivindicacions actuals de les escoles públiques. Per sorpresa, l'alcoià establert a la ciutat Hugo Mas es va plantar a la Fira i ens regalà unes vibrants interpretacions de cançons vinculades a Benimaclet i la seua gent a més de comentar-nos el seu últim experiment de punk-jazz amb el grup Cavallo anomenat “Pentàpolis”. Tomàs de los Santos, anant i tornant de Puçol, va trobar el seu moment a continuació, delerós de no deixar de participar a tan singular esdeveniment del poble on es va criar i que tant ha influït en las cançons del seu disc “Dones i dons”. Seguidament, va ser el torn dels més joves i el grup Estrall, vinguts de la Vila-Joiosa -com ja hem comentat i tornem a agrair- ens va fer un animat tast del seu disc “Recordem el passat” llançat l'any passat i ben vigent. I immediatament, vam tancar la, malgrat tot, reeixida VI Fira de la Música de Benimaclet amb el grup local Traficants de Sucre, grup molt recent però format per músics de sòlida formació i que estan encetant un camí molt prometedor.


Com heu llegit, hem tingut de tot, què és allò important, i sobre tot nous projectes tant de veterans com de gent molt jove, que és uns dels nostres objectius de foment de la música nostra. Cal destacar el suport del Col·lectiu Ovidi Montllor (COM) i de les discogràfiques Mésdemil de Benaguasil i Comboi Records de València, què tant fan per promoure la música en valencià i traure a la llum noves i renovades alternatives. I també de l'escola Pare Català, tant de la Direcció com de l'AMPA, per haver-nos facilitat tant les coses. I clar, la gent infatigable de Benimaclet Viu aporta el seu temps, dedicació i incommensurable esforç, però ens cal també suport econòmic per tirar tot açò endavant, així que agraïm molt sincerament l'ajuda de Pollos Planes, de Servalia -Serveis i Projectes de Catering SL- i de Caixa Popular, oficina de Benimaclet, així com la seua confiança en els nostres projectes de dinamització cultural i social. I si tot va bé, esteu atents al nostre bloc (http://trobada2010.blogspot.com.es/) i a l’app Benimaclet Viu per a mòbils i tablets (iOS i Android) perquè potser açò, el “Benimaclet T'Estime 2015”, encara no ha acabat.

Benimaclet Viu
7 de juny de 2015

Nota: a l'entrada anterior trobareu la llista de participants amb enllaç a la seua música i xarxa social, així que no deixeu d'ampliar els vostres coneixements, reescoltar i portar-vos a casa per a sempre tot açò. 

1 comentari:

  1. Enhorabona! Sou MOLT grans! Crònica apassionada. Jo ja estic molt millor. He fet bondat. L'any vinent més. Una abraçada. Amàlia

    ResponElimina