dilluns, 11 de gener de 2016

Gegants i Magues, què fa rabiar tant?

Passat 3 de gener de 2016 es va celebrar al Cap i Casal del País Valencià la denominada “Festa de la Infantesa”. La iniciativa va partir de la Societat Coral El Micalet i, coordinada per Cristina Escrivà, de l’Associació Cultural Institut Obrer, va anar sumant entitats què desitjàvem una festa de solstici d'hivern alternativa, desvinculada de referents religiosos i monàrquics, completament laica i ben visibilitzada al cor mateix de la ciutat. Com a referent històric es va prendre la cavalcada anomenada “Dia del nen” que es va fer en temps de la II República Espanyola, el 7 de gener de 1937, organitzada per l'aleshores dit Ateneu Popular, hui en dia Ateneu Mercantil. Per a la recuperada “Festa de la Infantesa” de 2016 l'Ajuntament de València no només la va autoritzar sinó que de bon grat va voler col·laborar i va oferir el balcó consistorial per als parlaments, cosa absolutament excepcional i impensable durant els últims 79 anys.

Benimaclet Viu va participar a través de la colla Gegants de Benimaclet on junt a l'Assemblea de Veïns vàrem fer ballar per les cèntriques avingudes la geganta Cleta (construïda al 2013) i els ja històrics i emblemàtics Moro Maclet i Tirant Lo Blanc. Hi vingueren també, com no podia ser d'altra manera, la colla de tabal i dolçaina Estrela Roja, el grup de danses L'Esvaraeta, la Colla de Dimonis de Benimaclet i la Muixeranga de València entre moltes altres associacions i entitats culturals. Però les protagonistes de la cavalcada varen ser, sense dubte, les 3 Magues de Gener, Llibertat, Igualtat i Fraternitat, encarnades per Llum Fos i les germanes Rosa i Manola Roig, vinculades al món de la literatura infantil i més enllà.

Sembla que tan estimable iniciativa va fer remoure els budells d'un grup de polítics recentment descosits de les seues poltrones els quals varen traure tota l'artilleria de la seua potent “caverna mediàtica” per esvalotar la ciutadania sense cap mena d'escrúpol a l'hora de mentir, tergiversar, inventar, falsejar, capgirar, calumniar, insultar i humiliar protagonistes, organitzadors i hostes com el propi alcalde, com haureu pogut comprovar als autoanomenats “mitjans de comunicació” de suposada solvència i objectivitat. La brofegada cavernícola ha sigut lamentable però nosaltres, sincerament, esperem que es torne a la contra i que gràcies a la seua ràbia desfermada i als seus lladrucs grollers molta gent arreu el País s'haja adonat que n'hi ha una altra València que fins ara havia viscut amagada i menyspreada, bandejada i ignorada pels poders públics i fàctics. Potser ara mateix n'hi ha més gent de la que abans del dia 3 n'hi havia pensant que alguna cosa no quadra en allò que li han contat i que les coses potser es poden fer d'altra manera, amb més llibertat, més fraternitat i més igualtat, obrint rescloses que barraven el pas a amples sectors de la societat i donant veu a qui fins ara estava vetat i silenciat, tot sense fer callar cap altre.

Això és el que atia la seua por, el que els turmenta, el que els fa veure cada volta més a prop el dia de rendir comptes. Contra la mentida i la confusió, l'honestedat i la sinceritat del poble que batega. Per molt enrenou que facen nosaltres mai arriarem veles. Gegants de Benimaclet per molts anys!


Ernest Estornell

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada