dimarts, 2 de febrer de 2016

I la màgia va omplir El Micalet.

Sense boatos de capità moro, sense bòlids a 300 km/h, sense altars megalítics per a prínceps de l'església, sense flors ni himnes regionals i sense la poca vergonya de tant de lladre a les poltrones, la Societat Coral El Micalet va celebrar dissabte passat, 30 de gener de 2016, un senzill i molt emotiu acte basat en quatre facetes, com les puntes principals de la rosa dels vents: la cloenda de la reeixida Festa de la Infantesa 2016 amb tot d'entitats i associacions col·laboradores; la convocatòria per a la següent edició, 2017, 80é aniversari de la festa de 1937 que va ser la inspiració formal de la recuperació; la presentació del projecte de realització documental sobre la festa republicana i la seua recuperació a través de la coneguda plataforma de micromecenatge Verkami; i l'acte merescut de desgreuge a les 3 Magues de Gener, les magnífiques Rosa Roig, Manola Roig i Llum Fos, vestides amb els colors de la bandera republicana -com va observar el nostre company Joan Ortega- i que van patir en primera persona les ires i insults d'aquells que veuen ensorrar-se el seu imperi de foscor, balafiament i corrupció i dels seus llepons. Així és la màgia! Un dia tot és gentola brofegant, maleint, mentint i insultant i al sendemà res! On està tota eixa gent? Potser amagats a les seues cases? O als despatxos dels seus advocats per veure si podem escapolir-se de la presó? Màgia, pura màgia, providencial màgia!

Al Micalet ens donàrem cita representants de les associacions i entitats que havíem contribuït a la cavalcada de les Magues, Benimaclet Viu com a part de Gegants de Benimaclet. David Vidal va conduir l'acte a través de poesies d’Estellés, algunes de retocades per a l'ocasió, Cristina Escrivà va recordar tot allò fet a la Setmana de la Infància i a la cavalcada i va presentar, junt a Sergi Tarín, el projecte de realització del documental titulat provisionalment Jo també sóc maga! València 1936-2016, i com no podia ser d'altra manera, les 3 Magues ens varen il·luminar amb les seues varetes màgiques transformades en somriures i paraules engrescadores. Després de la presència a l'entaulat i de rebre un senzill diploma d'agraïment per part dels organitzadors, el moment àlgid va arribar amb la interpretació de La Muixeranga en versió per a piano, flauta, colla reduïda de tabal i dolçaina -dirigida per Ferran Navarro, d’Estrela Roja de Benimaclet- i la tremendament captivadora veu de Mireia Pardiñas. Ja vos podem assegurar els que allí estiguérem que brollaven llàgrimes i espurnes d'emoció per tot arreu. N’hi hagué més, perquè ací cal contar les coses un poc condensades, però de segur que si teniu interés en trobareu de relats més detallats. Per si us serveixen de pistes, per ací trobareu dreceres a seguir:

https://www.verkami.com/projects/14034-jo-tambe-soc-maga-valencia-1936-2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada