dimecres, 7 de desembre del 2016

Noves samarretes: històries que cal contar.



A les acaballes de l’any 2009, la nounada plataforma-associació Benimaclet Viu ‑presentada oficialment el 2 de febrer de 2010- es va trobar amb la necessitat de disposar d’una imatge sintètica i integradora. L’encàrrec, voluntari i altruista, va recaure en el dissenyador gràfic Ovidi Sambonet qui va imaginar el conegut taulell morisc de color groc amb el nom “Beni maclet” escrit en dos línies amb lletra de pinzell i en la tercera “VIU” amb majúscules de pal clàssiques. Després de l'èxit de la Trobada d'Escoles en Valencià a Benimaclet del 16 de maig de 2010 -l'organització de la qual va ser el motor fundacional de Benimaclet Viu- va nàixer la Universitat Lliure de Benimaclet, la branca formativa, acadèmica i de debat crític inaugurada el 2 de desembre d'eixe mateix any i per a la qual tornàrem a recórrer a Ovidi Sambonet. La proposta va ser el quadrat d'arestes corbades, també groc, amb la llegenda “ull” en tipografia creixent, creat just un any després de la primera senya d'identitat.

A continuació encomanarem al nostre dissenyador de capçalera inicial samarretes, necessàries tant per imatge del col·lectiu com per tenir una possibilitat mínima de finançament. Dues varen ser les propostes: negra amb l'emblema groc sobre els coneguts versos de Vicent Andrés Estellés i una imatge d'un poble il·luminat per un sol naixent representat pel taulell morisc sobre fons fúcsia o turquesa. Per reblar el clau, ja a la primavera de l’any 2011, Ovidi Sambonet va concebre el cor roig amb la llegenda “Beni maclet” amb la tipografia de pinzell original sustentat pel bloc textual “T’ESTIME”, potent imatge que es va estrenar al primer “Benimaclet t’Estime” -la nostra trobada d'entitats- celebrat el 9 d’abril d’aquell any.

El taulell morisc, el quadrat que no vol ser-ho, el cor bategant i sobre tot la samarreta negra estellesiana han marcat la imatge de Benimaclet Viu i les seues iniciatives des del moment de les respectives creacions. Si bé són incomptables les voltes que ens han representat, el que més ens omple de goig és observar l’enorme quantitat de gent que vesteix les nostres samarretes per tot arreu com expressió diàfana de la seua estima per tot allò que ens va fer sorgir a nosaltres com entitat organitzada.


Bé, després dels anys ens calia una renovació i un poc més de varietat. Ja feia temps que ens ho havíem plantejat però no és fàcil traure endavant projectes amb un cost econòmic important per als nostres escassos recursos. Finalment ens l'hem jugada i hem fet un nou disseny de samarreta amb diverses variants. Si tot va bé i els nostres manufacturers -de Benimaclet, clar, d'on havien d'ésser?- compleixen els terminis previstos, a la V Mostra del llibre i del Disc en Valencià tindrem les noves samarretes de Benimaclet Viu i, de segur, us agradaran tant que embogireu i ens les furtareu de les mans, com diuen al mercadet de divendres! Mentrestant, proveu endevinar què amaga l'interrogant de la imatge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada