Al llibre-disc Coratge, d’Obrint Pas, i just en referència directa a la cançó que obre i dóna títol a tan magnífic treball, el periodista Pascual Serrano escriu: Tem que són -o som- els covards d’ara els qui no tenim res a perdre, ni tan sols la dignitat, perquè amb tanta covardia ja l’hem perduda. Potser cal escriure la cançó que ens recorde que lluitant ho tindrem tot per guanyar i, al menys, una victòria segura, la de la dignitat. Doncs bé, si després de la xerrada extraordinària que ens va oferir la Universitat Lliure de Benimaclet divendres passat us vareu quedar amb ganes de més, no us preocupeu, perquè l’espera serà breu: proper dimecres, 19 d’octubre, el torn serà precisament per a Pascual Serrano, que ens presentarà el seu colpidor llibre Traficantes de información. La historia oculta de los grupos de comunicación españoles.
Supose que molts de vosaltres ja sospiteu que allò que ens conten, i com ens ho conten, moltes voltes té poc a veure amb la realitat, però, sobre tot, allò que no ens conten, tota aquella informació que resta amagada o diluïda. Potser és més evident en els mitjans sotmesos a control polític, els quals patim fins a límits insostenibles a les nostres contrades, però també hi és als mitjans que molts considereu fins i tot asèptics, incloses les agencies de notícies que són qui decideix què és notícia i què no ho és, redirigint cap on convinga el flux de la informació. Serrano és una de les veus més critiques front als grans grups econòmics que controlen els mitjans de comunicació i la seua veu es farà sentir ben fort a Benimaclet. Si teniu una estoneta i voleu fer un tast de per on pot anar la cosa, entre les nombroses mostres que circulen a la xarxa, teniu una detallada entrevista i una presentació del llibre que ens ocupa. I clar, no cal dir-ho -però per si de cas- és imprescindible passar-vos-en per la seua web, ben farcida de notes i comentaris que, sense dubte, us remenaran la consciència.
I com que ens agrada tant parlar de música -i no d’altra cosa- primer escoltarem el Zàpping de Pau Alabajos a la versió en directe i a pèl que va fer a Vilaweb fa uns mesos o, si preferiu, a la versió ornamentada oficial. I com que són els grups més joves els que semblen més preocupats per la qüestió, us recomane escoltar, entre les múltiples alternatives, aquestes tres: La cançó dels silenciats d’Atzembla (tant en la versió oficial que podeu trobar a l’enciclopèdica web de Viasona, com en el directe de fa no res), Canal Camps dels Sklatasangs (a la versió videogràfica en directe o a la web del concurs de grups novells Sona 9, reproductor baix a l’esquerra) i Santa Mentida de Donant Pel Sak (també a Sona 9 o al seu espai), tots tres grups amb maquetes o discos a la vostra disposició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada