Al principi, els de roig pensaven que allò faria nosa als de blau, i els de blau creien que faria forat als de roig, així que tant uns com els altres varen intentar apuntar-se els tants, fins que es van adonar que aquella gent no volia jugar la seua vella i gastada partida, sinó fer-ho d’altra manera, bandejant les regles tàcites i consentides entre rojos i blaus i exigint un joc net i autènticament democràtic. Una volta resolt el contenciós electoral, com estava previst, van intentar soterrar el que ells mateixa havien fet tan visible per intentar traure-li el suc, però, com caixa de Pandora, una volta oberta va ser difícil de tornar a tancar i això va fer que sorgiren a primera línea mediàtica persones que, sempre en brega i contracorrent, havien romàs relegades als circuits crítics alternatius. Un d’ells va ser Víctor Sampedro i proper dilluns, 14 de novembre, el tindrem a la Universitat Lliure de Benimaclet per parlar-nos-en d’un assumpte ben gros i de títol ben llarg i dens que de segur us colpirà directament el fetge -i de pas la melsa- com tot allò del que sovint parlem a la ULL-Benimaclet, i perquè si esteu llegint atentament açò és que sou bones persones, honestes, solidàries i sensibles. No deixeu de venir.
Ah! Podeu fer un tast en vídeo, en ràdio o per escrit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada