diumenge, 13 de febrer de 2011

Les ratlles de la vida solquen Benimaclet.

La vida, les nostres vides i les d’aquells que ens envolten, són fetes d’històries, o més bé, entreteixides de menudes, quasi insignificants, històries. I a la seua volta, aquestes històries hi són travades de fets, com els graons d’una escala que sembla no portar enlloc, o les travesses d’una via de tren sense principi ni final. Són les passes que anem fet de graó en graó, els bots de travessa a travessa, els que perduren a les nostres memòries. Però la història no és el fet, sinó com l’hem viscut, com hem copsat la circumstància inicial, com hem interpretat els diferents elements, com ens hem conduit per afrontar la situació i, sobre tot, què hem sentit davant l’experiència viscuda. I així ens ho va fer veure Raquel Ricart a la presentació de Les ratlles de la vida, novel·la guanyadora del “Premi Andròmina” (Premis Octubre 2010), el passat 11 de febrer de 2011, a la Librería Primado.


Després d’unes breus paraules d’Ernest Estornell com a presentació de l’acte, Francesc Calafat, comentarista literari - com li agrada autodefinir-se - i membre del jurat que va atorgar el premi, ens va explicar amb tot luxe de detalls com havia sigut corprès per la força narrativa de la novel·la, per la versemblança dels personatges i la solidesa amb la qual havia estat bastida la complexa estructura. Raquel Ricart ens va oferir la perspectiva humana i ens va explicar, mitjançat un breu relat, el procés de creació d’una història, imaginada però embastada en un temps i un lloc concret i proper. Finalment, l’actor Pep Ricart ens va obsequiar amb la lectura del potent inici de la novel·la i alguns fragments seleccionats on va deixar ben patent el ritme que ressegueixen la frases escrites, com batecs que ressonaven entre les alenades contingudes del públic. Al col·loqui posterior i a demanda dels presents a l’acte, Raquel Ricart encara ens va contar més coses de les històries, dels personatges, de les circumstàncies, dels noms, del procés de creació literària...

Qui no havia llegit encara Les ratlles de la vida, va eixir d’allí amb el llibre sota el braç, amb deler quasi irrefrenable de llegir-ho la mateixa nit i, sobre tot, de contar aquestes coses a les seues amigues i amics. Si voleu saber-ne més, teniu ací una nota de presentació i un poc més avall, en aquest mateix blog, unes quantes coses més, tant de Les ratlles de la vida, com del llibre anterior de Raquel Ricart, El quadern d’Àngela.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada