Com que ja ha arribat el canvi estacional que ens ha tret de l’ensopiment estival, la UNIVERSITAT LLIURE DE BENIMACLET ha engegat el nou curs amb una qüestió que ens va fer bullir la sang a les acaballes del curs passat i eixir massivament al carrer per respondre als somnis galleguistes d’un conseller d’un govern ja exhaurit.
El nostre país és anormal, però hi som tan avesats a aquesta anormalitat que ací mai passa res. Els drets lingüístics i culturals de milers de persones, drets naturals, genuïns i propis, són trepitjats i espoliats sense cap mirament ni vergonya, perquè ningú paga penyora. I aquesta anormalitat tan normal genera heroïcitats com la de la Federació Escola Valenciana, l’entitat que ha propulsat la implantació i el creixement progressiu de l’escola en valencià possibilitant que la nostra llengua torne a ser vehicle d’expressió quotidiana. Vicent Moreno, el seu president, ho va explicar tot, fil per randa i presentat pel professor de Sociologia Rafael Xambó, dimecres 28 de setembre, a la xerrada titulada Valencià: de l’escola al carrer. Una llengua que camina. Ara, el gran repte és guanyar el carrer. (Més detalls, a la ULL-Benimaclet)