Esther Vivas obre la caixa dels trons de la producció i distribució d’aliments: per què mengem el que mengem?

Sobirania alimentaria vol dir molt més que alimentació ecològica: és el dret a decidir què volem menjar i com volem que els nostres aliments siguen produits.

‘Comunicant la revolta’ de Xavier Ginés i ‘Foc sobre el Màrmara’ de David Segarra: dues visions complementàries sobre els fluxes de la informació.

Un llibre i un vídeo, dos suports ben diferents per transmetre pensaments, dos mitjans d’elaboració divergent, de distribució i abast ben allunyats, de tempo i ritme enfrontats i d’assimilació i complicitats oposades.

Manifestació a favor dels horts urbans de Benimaclet

Hui dia 17 de desembre amb una important presència de veïns s'ha realitzat la manifestació a favor dels horts urbans.

"QUI DECIDEIX ALLÒ QUE MENGEM? AGRICULTURA INDUSTRIAL VERSUS SOBIRANIA ALIMENTÀRIA"

"QUI DECIDEIX ALLÒ QUE MENGEM? AGRICULTURA INDUSTRIAL VERSUS SOBIRANIA ALIMENTÀRIA"
A càrrec d'Esther Vivas

La Universitat Lliure de Benimaclet vos convida a la xerrada que tindrà lloc el proper dia 1 de desembre a les 19:30h al Centre Social Terra de Benimaclet en el marc del cicle de Xerrades Obertes.

Dilluns 28 de novembre

El periodisme es revolta a València
Presentació del llibre Comunicant la Revolta i el documental Foc sobre el Màrmara a València 

Dilluns 28 a les 19 hores es presenten al centre cultural Terra de Benimaclet al carrer Baró de Sant Petrillo 9. Rafa Xambó, sociòleg, presentarà el llibre amb l'autor, el sociòleg Xavi Ginés i un dels entrevistats, David Segarra, director del documental. El documental sobre la Flotilla a Gaza serà projectat després de la presentació del llibre.

Comunicant la revolta. Mitjans de comunicació i moviments socials al País Valencià.

La història recent de les lluites ciutadanes i el paper que la comunicació social hi juga són l’eix central de les converses que ha mantingut Xavier Ginés amb un grapat de periodistes, activistes dels moviments i activistes de la comunicació i la xarxa. A través d’aquest diàleg, el lector pot trobar les claus dels èxits i decepcions dels moviments socials al País Valencià i al món.

Amb: Xavi Sarrià Batlle (Col·laborador en diversos mitjans, escriptor, músic i compositor) Rosa Solbes López (Periodista de RTVE) Juli Esteve Carbonell (Periodista i director d’InfoTelevisió) Rubén Fernández Arizmendi (Periodista fundador de L’Avanç) Josep Gavaldà i Esteve (Membre de Per l’Horta) Violeta Tena Barreda (Redactora d’El Temps) David Segarra Soler (Periodista i productor -L’Avanç, TeleSur-) Rosa Brines i Sirerol (Periodista de RTVV) Manolo Gallego (Membre de Ràdio Klara) Sergi Pitarch Sánchez (Periodista de Levante-EMV) Andreu Ginés Sánchez (Membre de L’Accent) Xurxo Estévez Gantes (Organitzador de Ja en Tenim Prou) Pasqual Requena Pallarés (Membre de Salvem el Botànic, recuperem ciutat) Hèctor Sanjuan i Pons (Periodista d’El Mundo) Paco Sanz Sanz (Membre de Xúquer Viu) Jaume Nualart Vilaplana (Nous mitjans digitals -Indymedia-) Juan Bordera Romà (Comissió premsa 15M València) http://comunicantlarevolta.wordpress.com/

Foc sobre el Màrmara 

El 31 de maig de 2010 Nou persones van ser assassinades per militars israelians en aigües internacionals. 700 activistes tractaven de portar ajuda i trencar el bloqueig que pateix des de fa anys la població palestina de Gaza. De la mà dels periodistes i activistes supervivents fem un viatge des de Caracas a València, Barcelona, Brussel·les, Londres, Estocolm, Istanbul i Gaza per comprendre els motius de la Flotilla de la Llibertat.

El control de la informació política a debat a la Universitat Lliure de Benimaclet.

Víctor Sampedro, catedràtic d’Opinió Pública i Comunicació Política de la Universidad Rey Juan Carlos I de Madrid, presentat i escortat pel professor de Sociologia de casa nostra, Rafael Xambó, va protagonitzar, dilluns 14 de novembre, la xerrada titulada: Hackear el periodismo, la política y la democracia: o de como Assange quería establecerse en Islandia y acampó en Sol, títol que no deixa cap dubte de les relacions i interconnexions de tot plegat i que lliga amb el que varem tractar a la xerrada precedent.

Ens fa falta un canvi de software, un reset total de l’ordinador dit Democràcia representativa, una actualització completa del programa que depure el disc dur i que escombre la partitocràcia i el bipartidisme que ofega el nostre sistema. I això, sense parlar del costat fosc de la força, tot l’enteranyinat de poders soterranis que controlen governs i estats, economies i vides, i que aquell personatge anomenat Assange, amb la seua WikiLeaks, va denunciar i evidenciar. Mentres tant, a Islàndia sorgia una menuda revolució en la que ciutadans farts i indignats plantaven cara als grans financers i el 15M i les acampades a les places tornaven a fer brollar l’activisme social i polític de la gent, especialment dels més joves. Aprofitem-nos, doncs, ara que encara podem, perquè els mecanismes per al control de les xarxes socials ja estan engegant-se per a que res de informació no convenient es torne a filtrar.

Més detalls a la ULL-Benimaclet.

Xerrada dilluns 14 de novembre a les 19 h.

Al principi, els de roig pensaven que allò faria nosa als de blau, i els de blau creien que faria forat als de roig, així que tant uns com els altres varen intentar apuntar-se els tants, fins que es van adonar que aquella gent no volia jugar la seua vella i gastada partida, sinó fer-ho d’altra manera, bandejant les regles tàcites i consentides entre rojos i blaus i exigint un joc net i autènticament democràtic. Una volta resolt el contenciós electoral, com estava previst, van intentar soterrar el que ells mateixa havien fet tan visible per intentar traure-li el suc, però, com caixa de Pandora, una volta oberta va ser difícil de tornar a tancar i això va fer que sorgiren a primera línea mediàtica persones que, sempre en brega i contracorrent, havien romàs relegades als circuits crítics alternatius. Un d’ells va ser Víctor Sampedro i proper dilluns, 14 de novembre, el tindrem a la Universitat Lliure de Benimaclet per parlar-nos-en d’un assumpte ben gros i de títol ben llarg i dens que de segur us colpirà directament el fetge -i de pas la melsa- com tot allò del que sovint parlem a la ULL-Benimaclet, i perquè si esteu llegint atentament açò és que sou bones persones, honestes, solidàries i sensibles. No deixeu de venir.

Ah! Podeu fer un tast en vídeo, en ràdio o per escrit.

Multitudinària presentació del "Traficantes de información" de Pascual Serrano a la ULL-Benimaclet.

La Universitat Lliure de Benimaclet continua consolidant amb pas ferm el seu paper d’espai d’intercanvi crític de coneixements i fòrum de debat social en aquesta temporada acabada de començar. El passat dimecres, 19 d’octubre, i amb el  Centre Social Terra ple de gom a gom, Xavi Sarrià va conduir la presentació i debat del llibre Traficantes de información: La historia oculta de los grupos de comunicación españoles, del periodista Pascual Serrano, qui va explicar, sense embulls i amb la seua peculiar manera de contar les coses que sap, directa i contundent, que el llibre tracta d’això precisament: d’un tràfic d’informació entre complexes xarxes empresarials perfectament controlat per a generar determinades opinions i sempre al servei dels interessos econòmics i de les expectatives de negoci d’unes poques, però grans i poderoses, empreses.

Als mitjans de comunicació dels Estats Units de l’Amèrica del Nord (USA) es pot criticar obertament al president, però mai es podrà dir que s’ha trobat una mosca a un pot de Coca-Cola: qui paga, mana. Serrano ha furgat darrere de les cares, amables i ben conegudes, dels professionals dels mitjans de comunicació i ha trobat un dens enteranyinat que connecta tots els grans mitjans de comunicació i on es barregen bancs, grans empreses energètiques i cadenes de distribució comercial que no només controlen els mitjans ostentant la seua propietat, sinó també mitjançant la publicitat, imprescindible font d’ingressos de molts d’ells. És la mosca del pot: els temes intocables, les persones innombrables, les empreses impenetrables, cosa que els apropa molt als mètodes mafiosos, però sota l’amenaça no de les bales, sinó dels diners.

Teniu més detalls al quadern de la Universitat Lliure de Benimaclet.

ULL Benimaclet: Presentació del llibre "Traficantes de información"

Dimecres 19 d'octubre a les 19 h.

Al llibre-disc Coratge, d’Obrint Pas, i just en referència directa a la cançó que obre i dóna títol a tan magnífic treball, el periodista Pascual Serrano escriu: Tem que són -o som- els covards d’ara els qui no tenim res a perdre, ni tan sols la dignitat, perquè amb tanta covardia ja l’hem perduda. Potser cal escriure la cançó que ens recorde que lluitant ho tindrem tot per guanyar i, al menys, una victòria segura, la de la dignitat. Doncs bé, si després de la xerrada extraordinària que ens va oferir la Universitat Lliure de Benimaclet divendres passat us vareu quedar amb ganes de més, no us preocupeu, perquè l’espera serà breu: proper dimecres, 19 d’octubre, el torn serà precisament per a Pascual Serrano, que ens presentarà el seu colpidor llibre Traficantes de información. La historia oculta de los grupos de comunicación españoles.

Supose que molts de vosaltres ja sospiteu que allò que ens conten, i com ens ho conten, moltes voltes té poc a veure amb la realitat, però, sobre tot, allò que no ens conten, tota aquella informació que resta amagada o diluïda. Potser és més evident en els mitjans sotmesos a control polític, els quals patim fins a límits insostenibles a les nostres contrades, però també hi és als mitjans que molts considereu fins i tot asèptics, incloses les agencies de notícies que són qui decideix què és notícia i què no ho és, redirigint cap on convinga el flux de la informació. Serrano és una de les veus més critiques front als grans grups econòmics que controlen els mitjans de comunicació i la seua veu es farà sentir ben fort a Benimaclet. Si teniu una estoneta i voleu fer un tast de per on pot anar la cosa, entre les nombroses mostres que circulen a la xarxa, teniu una detallada entrevista i una presentació del llibre que ens ocupa. I clar, no cal dir-ho -però per si de cas- és imprescindible passar-vos-en per la seua web, ben farcida de notes i comentaris que, sense dubte, us remenaran la consciència.

I com que ens agrada tant parlar de música -i no d’altra cosa- primer escoltarem el Zàpping de Pau Alabajos a la versió en directe i a pèl que va fer a Vilaweb fa uns mesos o, si preferiu, a la versió ornamentada oficial. I com que són els grups més joves els que semblen més preocupats per la qüestió, us recomane escoltar, entre les múltiples alternatives, aquestes tres: La cançó dels silenciats d’Atzembla (tant en la versió oficial que podeu trobar a l’enciclopèdica web de Viasona, com en el directe de fa no res), Canal Camps dels Sklatasangs (a la versió videogràfica en directe o a la web del concurs de grups novells Sona 9, reproductor baix a l’esquerra) i Santa Mentida de Donant Pel Sak (també a Sona 9 o al seu espai), tots tres grups amb maquetes o discos a la vostra disposició.

Delicte, o llibertat d’expressió? Qüestió oberta.

Por Dios, por la patria y el Rey, lucharon nuestros padres. Por Dios, por la patria y el Rey, lucharemos nosotros también. Lucharemos todos juntos, todos juntos en unión, defendiendo la bandera de la Santa Tradición. Així comença la versió de l’himne carlista oficialitzada com a canto nacional sota la dictadura del general Franco. L’estat al qual pertanyem pateix greus dèficits democràtics, així, sota una coberta de semblant amable, tolerant i representatiu amaga tota una sòlida bastida de mecanismes de control que des de les més altes institucions de l’estat arriba fins als més insignificant dels raconets des d’on es pot exercir el poder i que s’allunya dels principis que varen inspirar la Constitución Española de 1978.

Borbons, banderes i Església va ser el subtítol de la xerrada de la Universitat Lliure de Benimaclet del passat 14 d’octubre, dos dies després de la Fiesta de la Hispanidad i les seues exaltacions a las Fuerzas Armadas, la Guardia Civil i al Rey de Espanya. Guiats per l’atenta mirada escrutadora de Javier Mira i Antoni Llibrés, professors de la Facultat de Dret de la Universitat de València, varem disseccionar la Constitució Espanyola i el Codi Penal per veure el que hi ha sota aquesta coberta pseudodemocràtica i, en particular, l’especial protecció que les lleis espanyoles atorguen a la família reial en el sentit més extens, a les banderes usades com a símbols i a l’Església catòlica. Així, evidenciarem tot un seguit d’articles legislatius i punitius que atenten clarament contra els principis de llibertat i d’igualtat que varen inspirar les democràcies occidentals, contra la sobirania del poble del qual emanen els poder estatals, base de la nostra constitució, i sobre tot, contra l’exercici de la llibertat d’expressió, gran conquesta democràtica que cada volta es troba més restringit i devaluat.

Més informació a la pàgina de la ULL Benimaclet.

Xerrada 14 d'octubre: Delicte o llibertat d’expressió? Borbons, banderes i església

El proper divendres dia 14 d’octubre a les 19 h. al Centre Social Terra els professors de la Facultat de Dret Javier Mira i Toni Llabrés ens oferiran aquesta xerrada que tractarà de l’especial protecció que ofereix la Constitució Espanyola a aquests tres conceptes. Aquesta xerrada està organitzada per la Universitat Lliure de Benimaclet.

Xerrada dimecres 19 d’octubre: “Traficantes de información”

Xerrada organitzada per la Universitat Lliure de Benimaclet sobre la història oculta dels grups de comunicació de l’Estat espanyol a càrrec de PASCUAL SERRANO.

Un cant per l’horta, fita aconseguida.

Benimaclet, dissabte 1 d’octubre de 2011. Cau la nit. A la plaça de l’antic poble de L’Horta hi ha enrenou. A poc a poc, menuts cercles de persones es van formant: salutacions, retrobaments, coneixences... Cada vegada hi arriba més gent, s’encenen ciris i fanals i, de sobte, redobla el tabal i el potent so de la dolçaina s’enlaira acaparant tota atenció. Veus ancestrals ressonen i el primer cant d’albada trenca l’expectant atmosfera per rebre el clam unànime dels congregats. De la plaça, a la primera alqueria resistent, ombra residual engolida, des de fa massa temps, per edificis moderns apilats sense terra al voltant: segona albada. La cercavila continua; per Cinc Fonts, la llarga comitiva creua l’ampla i nova avinguda de la ciutat, cinturó d’asfalt que ha esquerdat els antics camps i assolat tan belles alqueries d’enlluernadores parets emblanquinades, i busca el Camí de Farinós, o millor dit, el tros que encara resta sense desfigurar, més enllà de la fosca costella per on transiten massa automòbils i massa ràpids. Al llarg del camí s’arrenglen les antigues alqueries amb els seus llenços de terra ben llaurats i adobats per fer-ne sorgir tot l’univers multicolor d’hortalisses ben tendres i sucoses, gran tresor que les mans cobdicioses d’intermediaris, emmagatzemadors i distribuïdors menysvaloraran fins l’extermini per inanició dels productors. I ja veient de lluny els llampecs dels fars dels ràpids automòbils de l’avinguda i esmorteït el seu innecessari soroll, les albades sonen potents de porta en porta, el versador, resseguint el llistero, aguditza la imaginació i trau el seu bon ofici per dedicar la versada a la gent que s’ha deixat, i encara persisteix, bocins de la seua vida a la terra per fer-la engendrar; gent que, entre emocionada i sorpresa, rep l’insospitat seguici que vol agrair-los la seua incommensurable tasca i fer-los saber, encara que siga a cau d’orella, que els estimen i que, malgrat l’aparent antagonisme de la seua manera de viure, tan moderna i urbana, són persones que desitgen activament que tan valuós patrimoni es valore com mereix i sobrevisca als dur embats que encara han de venir.

En travessar el llòbrec pas sota la gran autopista i emergir a sobre de la sèquia, la gentada que ha fet el camí taral·larejant les melodies de la dolçaina, escoltant la veus engolades i dolçament afinades, parant bona atenció als versos simpàtics i emotius, busca recer al voltant de la vella capella de l’horta, l’Ermita de Vera, ja quasi devorada pel monstre universitari que mai para de créixer. Hi ha de totes les edats i això fa molt de goig. Hi afloren entrepans i càlides begudes. L’oratge, indecís i capriciós fins l’últim instant, finalment ha respectat la gent de l’horta i a qui desitjava homenatjar-la i s’ha mantingut calmat i seré. Els roglets de xerrada que s’han anat dispersant al voltant de l’ermita i l’antic molí de la sèquia, de nou a toc de tabal i dolçaina, tornen a fusionar-se deixant espai al mig. Ara són les danses les que l’ocupen, rítmics moviments hereus de generacions, plasticitat usurpada, bandejada dels espais públics, com tantes coses, massa coses, al nostre malaurat país, amable, trist i petit, com cantava el gran poeta. I tornen les albades, continua el camí alqueria amunt alqueria avall i gent emocionada en veure que no estan sols, que altres fan i faran costat quan calga i per al que calga o que simplement esbossen un lleu somriure, però que això, entre la gent dura i colrada de l’horta, feta de fusta sense polir i de ferro sense brunyir, ja és molt. Passada la mitjanit, l’horta queda en silenci i les llums de les alqueries s’espenyen.

Gràcies a tots els que vareu participar, d’alguna o altra manera, en aquest sentit homenatge a la gent que ens ha fet com som.

Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana, ha obert el curs de la ULL.

Com que ja ha arribat el canvi estacional que ens ha tret de l’ensopiment estival, la UNIVERSITAT LLIURE DE BENIMACLET ha engegat el nou curs amb una qüestió que ens va fer bullir la sang a les acaballes del curs passat i eixir massivament al carrer per respondre als somnis galleguistes d’un conseller d’un govern ja exhaurit.

El nostre país és anormal, però hi som tan avesats a aquesta anormalitat que ací mai passa res. Els drets lingüístics i culturals de milers de persones, drets naturals, genuïns i propis, són trepitjats i espoliats sense cap mirament ni vergonya, perquè ningú paga penyora. I aquesta anormalitat tan normal genera heroïcitats com la de la Federació Escola Valenciana, l’entitat que ha propulsat la implantació i el creixement progressiu de l’escola en valencià possibilitant que la nostra llengua torne a ser vehicle d’expressió quotidiana. Vicent Moreno, el seu president, ho va explicar tot, fil per randa i presentat pel professor de Sociologia Rafael Xambó, dimecres 28 de setembre, a la xerrada titulada Valencià: de l’escola al carrer. Una llengua que camina. Ara, el gran repte és guanyar el carrer. (Més detalls, a la ULL-Benimaclet)

1 d'octubre. UN CANT PER L'HORTA

ACTES:

20:30 h. Concentració dels veïns a la plaça de Benimaclet. Acudiu amb ciris
o fanals per a ambientar la nostra marxa per l'Horta fins a l'ermita de Vera.
Amenitzarà el recorregut la colla de dolçaina i tabal Estrela Roja de Benimaclet.

21:15 h. Benvinguda als assistents i reconeixement i homenatge als homes i dones
que han mantingut l'Horta viva.

21:30 h. Sopar de “Pa i porta” amb nevereta.

22:30 h. Cant per l'Horta. Albades a càrrec de:


Angelita, la de Tols (Filla de l'Horta).
Amparo Hurtado (Filla de l’Horta).
Aina Meritxell Tarrassó
José Ramón Salví.
Empar Sanchis
Carme de Massamagrell.
Marga.
Maru.
Cristobal.
Llorenç.
Xavi de Patraix.

Dimecres, 28 de setembre. Xerrada “Valencià: de l’escola al carrer. Una llengua que camina”

En el marc de les xerrades obertes oferides per la Universitat Lliure de Benimaclet, el proper dimecres dia 28 de setembre a les 19 h. al Centre Social Terra, Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana ens oferirà la xerrada “Valencià: de l’escola al carrer. Una llengua que camina”

Imatges de la II Festa Estellés

Gran èxit de participació a la Festa Estellés

Només fer-vos saber als que no hi poguéreu estar que la Festa Estellés 2011 va ser un èxit rotund d’assistència, de participació i de bon ambient. Hem d’agrair el treball de tots els que col·laboraren amb el seu treball i/o aportant materials necessaris per a muntar-ho tot. Molta gent es va quedar sense lloc per a sopar perquè es van superar totes les previsions.

L’objectiu per al curs vinent està clar: que tothom que ho desitge puga sopar i gaudir de la poesia d’Estellés amb nosaltres.

S’han de destacar les actuacions dels alumnes i pares i mares del Pare Català que, com sempre, donaren la talla i superar el llistó que ens van posar Maria Franco amb el seu poema de la Lluna, per la seua tendresa i excel·lent interpretació, està molt difícil.

Agrair també la presencia de Jaume Pérez Muntaner, que s’ha fet soci de Benimaclet VIU, i el regal de la seua magnífica veu recitant i del seu lúcid i alhora encoratjador discurs.

I les danses de “l’esvarà”? una preciositat i una interpretació de filigrana.

Per a finalitzar, els punxa-discos ens muntaren una sessió de qualitat.

En la “paraeta” de samarretes de Benimaclet VIU, a més de poder comprar-te’n una, podies assistir a l’espectacle comercial de Juanxu que no té desperdici. La propera volta no us ho perdeu.

Felicitacions a tot perquè una altra València i un altre Benimaclet són possibles i ho demostrem dia a dia.



Salut

El 17 de setembre: La II Festa Estellés a Benimaclet

El proper dissabte 17 de setembre, anem a celebrar per segona vegada la Festa Estellés. La feste se celebra a diferents localitats del nostre País en record del nostre gran poeta. Un sopar entre amics i amigues al voltant de productes de la terra i recordant els seus poemes.

18,30 h. Xerrada-col·loqui al voltant de la figura del poeta Estellés a càrrec de Jaume Pérez Muntaner.
20 h. Dansetes a càrrec del Grup de Danses de Benimaclet
21,30 h. Sopar

A continuació, lectura de poemes a càrrec de tots els participants que vulguen. ( Qui vulga recitar ho ha de comunicar a l'email centresocialterra@gmail.com per tal d'organitzar l'acte)

Els actes se celebraran al carrer Reverend Rafael Tramoyeres.

Les persones que vulguen assistir al sopar han d'apunar-se al Centre Social Terra o enviar un e-mail a centresocialterra@gmail.com

El Moviment 15M tanca el primer cicle de xerrades obertes de la Universitat Lliure de Benimaclet.

Rafael Xambó, professor de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València i membre de Benimaclet Viu, ens va oferir dimecres, 29 de juny, l’última xerrada d’aquest curs a la Universitat Lliure de Benimaclet, titulada: 15M, comunicació i contrapoder.  Al bloc de la ULL-B trobareu una ressenya un poc més ampla sobre el seu molt interessant contingut. Amb aquesta xerrada-debat, molt engrescadora per l’actualitat temàtica, la magistral exposició del professor Xambó, la nombrosa assistència de públic i el fluït intercanvi d’opinions i punts de vista sota la moderació del també professor i sociòleg Xavier Ginés, la Universitat Lliure de Benimaclet tanca la seua primera temporada de debats socials. Tornarem en breu al proper curs!

AJORNAMENT DE L'ACTIVITAT "Un cant per l'horta"

Estimats amics:
Ara que l'acte d'homenatge i reconeixement a la gent de l'Horta estava enllestit i ens il·lusionava tant, s'ha donat una circumstància que fa, més que inconvenient, impossible, la seua celebració. A finals de la setmana passada revérem una petició formal de la gent de l'Horta per a què ajornàrem fins a passat l'estiu aquest acte.
La raó és ben clara i no admet discusió; Juan Antonio Carles Hueso, "Juanin", llaurador més que estimat, respectat, per tota la gent de l'Horta de Vera, es troba molt greu. De fet està passant pel pitjor moment en la vida d'un home i, amb ell, tota la seua família i tots els seus amics.
Aquest acte despertava la simpatia dels veïns de les alquerias pel que significava de festa, cada vegada més llunyana de l'horta, i pel que significava de gest de respecte, estima i apropament dels veïns de Benimaclet a la gent que ha mantingut l'horta viva.
"Juanin" encarna l'essència de les virtuts del bon llaurador: home treballador, honest i intel·ligent, estimat per la seua família i amics, per tots, enamorat de la terra i lluitador incansable. De fet ara continua lluitant, però aquesta és una altra batalla.
Per part de la família i dels amics se'ns ha trasmés l'agraïment per l'acte que estàvem organitzant i han manifestat que estaven molt il·lusionats però que en aquestes circumstàncies no acudiria cap d'ells perquè no es trobaríen amb cor si "Juanin" no podia estar entre nosaltres.
Per tot això, i atenent la petició de la família i els amics de "Juanin", hem pres la decisió d'ajornar l'esdeveniment d' "Un cant per l'Horta", com a mínim fins finals de setembre, on el dol haurà deixat pas a la pau i al record de l'èsser estimat i podrem retre-li homenatge a ell de forma molt especial i sincera.
Aprofitem l'avinentesa per fer arribar a l'home i als seus amics i familiars tot el nostre suport i el nostre respecte en aquests moments tant durs i la comprensió pel fet de què no té sentit que l'Horta estiga de festa quan la seua gent està de dol.

Us preguem que feu difusió d'aquest ajornament per tal d'evitar molèsties als veïns i a la gent de Vera.

UN CANT PER L'HORTA. 1 d'octubre 2011

ACTES:

20:30 h. Concentració dels veïns a la plaça de Benimaclet. Acudiu amb ciris
o fanals per a ambientar la nostra marxa per l'Horta fins a l'ermita de Vera.
Amenitzarà el recorregut la colla de dolçaina i tabal Estrela Roja de Benimaclet.

21:15 h. Benvinguda als assistents i reconeixement i homenatge als homes i dones
que han mantingut l'Horta viva.

21:30 h. Sopar de “Pa i porta” amb nevereta.

22:30 h. Cant per l'Horta. Albades a càrrec de:


Angelita, la de Tols (Filla de l'Horta).
Amparo Hurtado (Filla de l’Horta).
Aina Meritxell Tarrassó
José Ramón Salví.
Empar Sanchis
Carme de Massamagrell.
Marga.
Maru.
Cristobal.
Llorenç.
Xavi de Patraix.

Dia 29 de juny: xerrada oberta: 15 M, Comunicació i contrapoder

Acord unànime per exigir la retirada del decret del Consell contra l'ensenyament en valencià

Entitats del sector educatiu, sindicats i partits donen suport al manifest i les mobilitzacions d'Escola Valenciana · A la reunió d'avui hi han assistit alguns membres de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

Representants del sector educatiu, sindicats, partits polítics, entitats i institucions culturals donen suport al manifest d'Escola Valenciana a favor de l'ensenyament en valencià i d'un model plurilingüe de consens fet amb criteris pedagògics, que exigeix la retirada immediata de l'esborrany presentat per la Conselleria d'Educació. Els ciutadans es poden adherir al manifest ací.

'El decret és un pas enrere en el camí al plurilingüisme i ataca greument el valencià a l'ensenyament. Agafa com a excusa un suposat plurilingüisme per arraconar la nostra llengua a l'escola, situant el Consell en actituds anti-valencianes inacceptables', ha afirmat Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana. 'La realitat del decret és que de plurilingüisme res de res, és una maniobra per suprimir les línies en valencià, que són el model que millor ha funcionat des de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. És un text ple de desgavells i trampes per reduir la presència del valencià i no està fet amb cap criteri científic per introduir la llengua estrangera.'

L'entitat ha anunciat un calendari de mobilitzacions que comença aquest dissabte amb les Trobades d'Escoles en Valencià d'Ibi i Relleu i prosseguirà amb una setmana d'accions que culminaran el 9 de juny, dia de constitució de les Corts Valencianes, amb concentracions a València, Castelló i Alacant. Les mobilitzacions s'allargaran fins la retirada del decret, prologant el moviment de protesta fins els curs que ve si és necessari.

La mobilització més important serà el dia 9 de juny, dia de constitució de les Corts Valencianes, amb concentracions a les set de la tarda a la plaça de la Mare de Déu de València, la Casa dels Caragols de Castelló de la Plana i els Serveis Territorials d'Educació d'Alacant.

A la reunió d'avui, convocada per Escola Valenciana, hi han assistit representants de la Confederació Gonçal Anaya de pares i mares d'alumnes, la permanent de directors, la Intersindical-STEPV, CCOO PV, UGT PV, PSPV, Compromís, EUPV, ERPV, Ca Revolta, la Societat Coral el Micalet, Xúquer Viu, ACPV, diversos sindicats d'estudiants, les associacions de directors de Primària i Secundària, el Col·lectiu de Professionals del Doblatge, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, l'Associació d'Editors del País Valencià, Benimaclet Viu i altres entitats i asociacions, a més com alguns membres de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i d'equips rectorals de les universitats valencianes a títol individual.

Una iniciativa ciutadana en la que participem membres de Benimaclet Viu

A partir de les acampades promogudes a tot l'Estat, l'assemblea de València ha decidit traslladar el moviment als barris. Un grup de veïns i veïenes ens reunirem l'altre dia i hem impulsat aquesta primera convocatòria.

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

Activitat oberta del Seminari d'Economia Crítica de la Ull Benimaclet. Divendres 13 de maig

Exposició: Imatges de l'Horta de Vera

Del 5 al 19 de maig.
CEIP Pare Català ( Edifici Ed. Infantil)

6 de maig Xerrada:El Fòrum Social Mundial

La II FIRA DE LA MÚSICA DE BENIMACLET, un espai de trobada i intercanvi per a músics i públic.

Contra la banalitat i el mercantilisme cal reivindicar el valor de la música com a element vertebrador i com eina d’educació. Des del més profund convenciment de que la música és molt més que un simple entreteniment buit de contingut, BENIMACLET VIU va organitzar, dissabte 9 d’abril, la II FIRA DE LA MÚSICA DE BENIMACLET. Per un costat volíem que la gent propera fóra conscient de l’enorme riquesa musical que tenim al nostre país, i per l’altre que els músics que la fan possible tinguéren una ocasió de trobarse, xerrar i intercanviar coneixences i experiències.

Aquells que ho desitjaren pogueren mostrar en directe una part del seu treball, com Rascanya, Néstor Mont, el Doctor Dropo, Naia i Gent del Desert. Com si d’un set radiofònic es tractara, també els músics pogueren xerrar i donar a conèixer les seues novetats, opinions i impressions amb Ernest Estornell exercint l’ofici d’entrevistador. Però, abanda dels que actuaren en directe, molts altres representants de la música valenciana també varen acudir a la cita, uns per portar les seues novetats discogràfiques, altres per conversar a micro obert, molts per retrobar-se amb amics i companys i uns quants, només per tafanejar, però ben clarament la plaça de Benimaclet va quedar farcida de músics. El Col·lectiu Ovidi Montllor (El COM), agrupació que acull actualment a més d’un centenar de grups i cantants en valencià per tal de reforçar el seu coneixement i divulgació, i els segells discogràfic Comboi Records i Mésdemil Produccions també hi estigueren promocionant els seus músics i cantants.

Benimacletfolc, el grup de ball popular i festa format per músics de Benimaclet: Xavi Folch (Artaica), Àlvar Carpi (Quamlibet i 21 Grams), Paco Medina (Quamlibet), Pere Ballester (Rascanya) i l’excepcional veu de Maria Amparo Hurtado, va plenar a vessar la plaça de gent seguint les passes de les masurques, polques i tarantel·les. Després de la disbauxa, va arribar l’assossegament. Feliu Ventura va ocupar l’entaulat, aquesta volta flanquejat per l’inseparable Borja Penalba i la cel·lista Sara Chordà. Feliu i Borja comptaren amb un clar i incondicional suport de molts amics de joventut entre el nombrós públic, però també varen colpir gent que era la primera volta que escoltava les seues cançons profundes, filades amb poesia.

Cal no oblidar que la II FIRA DE LA MÚSICA DE BENIMACLET va ser el tram final de les jornades “Benimaclet t’estime", les quals van tenir l’inici al multitudinari concert “10 anys del Terra” - vora vuit mil persones - d’Obrint Pas i La Gossa Sorda el passat 2 d’abril i han inclòs la taula redona “De la València global a les valències resistents”, protagonitzada per membres de diferents col·lectius i plataformes veïnals de la ciutat de València i on es varen mostrar altres formes de viure, relacionar-se i interaccionar amb l’entorn urbà; la xerrada-presentació del nou disc d’Obrint Pas, “Coratge”, on, al IES Ferrer i Guàrdia, Xavi Sarrià i Miquel Ramos varen explicar totes les històries d’aquest extraordinari disc-llibre d’imminent lliurament a les botigues; l’acció “Recuperem els carrers!”, on alumnes de la recentment creada Escola de Pilota de Benimaclet, mestres i amics van ocupar el carrer per jugar al raspall i reivindicar els seu ús públic, tradicional i lúdic, tot sota la tutela d’Álvaro, el gran campió de Faura, i la jornada matinal del dissabte 9 d’abril, on la plaça de Benimaclet va ser envaïda per colles de dolçainers, xarangues, La Muixeranga de València, els gegants Moro Maclet i Tirant Lo Blanc, la mostra de col·lectius i entitats veïnals vingudes d’altres cantons de la ciutat, la final del torneig d’escacs del Centre Instructiu Musical i l’Associació de Veïns, el jocs gegants de Clarió, l’espectacle de titelles per a grans i menuts de Lluerna Teatre, el taller de danses populars, mostres de productes decoratius artesanals, actuacions dels artistes de carrer del Kaf Café, el dinar i el sopar populars i tantes coses més per reforçar la coneixença i la col·laboració entre veïns i tornar a reivindicar l’ús del carrer com a espai públic comú, com a lloc de trobada, coneixença i intercanvi entre les persones.

La crònica completa la podeu trobar la la pàgina FIRA DE MÚSICA EN VALENCIÀ i, si voleu, també la teniu accessible en versió descarregable.

Parlament de Benimaclet Viu al Concert de 10 anys del Terra

PARLAMENT BENIMACLET VIU. Concert de Obrint Pas. 10 anys Terra
(2-4-2011)
Bona nit a totes i tots,
Des de Benimaclet Viu vos volem donar la benvinguda als milers de persones que
avui ompliu Benimaclet, el nostre barri. I ho fem plens d'alegria, en veure com els
nostres carrers es vesteixen de festa amb la vostra presència.
Nosaltres som veïns i veïnes de Benimaclet. Veïns i veïnes que treballem dia a dia
per construir un barri viu on el respecte a la diversitat, la participació ciutadana i
l'estima a la llengua i la cultura siguen els protagonistes de la nostra vida
quotidiana. Veïns i veïnes que ara fa un any vam decidir coordinar-nos mitjançant
la plataforma Benimaclet Viu que agrupa a bona part del teixit associatiu i veïnal
del barri.
Aquest treball, ja ha fructificat en un bon grapat d'iniciatives com les trobades
Benimaclet T'estime que comencem hui ací i que acabaran el dia nou d’abril amb
una gran festa pels carrers del nostre barri. Unes jornades que ens omplen
d'il·lusió i que esperem que siguen un nou reflex de la València oculta, la València
que sobreviu sota els grans titulars de premsa, els escàndols de corrupció i la
fastuositat dels grans esdeveniments amb què volen tapar-los. I és una València
rebel, alegre i crítica, una València que construeix alternatives, que vol recuperar
els espais públics per als seu veïnat, que combat la intolerància amb la convivència
diària i que se sent orgullosa de la seua llengua i del seu patrimoni històric,
natural i cultural. Una València, en definitiva, que viu i batega dins el cor de tots
nosaltres.
Perquè aquesta és la nostra força. La voluntat i el compromís de la gent del carrer,
de les persones que dia a dia s’esforcen per bastir il·lusions col·lectives sense
esperar res a canvi. Avui Benimaclet n'és l'exemple. Vosaltres en sou l’exemple. I
per això estem orgullosos d’acollir-vos. Gaudiu de la festa, doncs. però aquesta
nit, quan torneu a casa, vos demanem que dediqueu un minut a pensar en com
podeu contribuir perquè l’alegria que sentim ara, la continuem sentint demà.
Perquè ha arribat l’hora de baixar al carrer, de participar, de prendre partit. De
perdre la por a la crisi, a la prepotència, a la intransigència, de recuperar els
nostres barris i d’omplir-los de vida. I només entre totes i tots ho farem possible. I
és que, com va dir Estellés, ningú podrà res davant d’un poble unit, alegre i
combatiu.
Visca els nostres veïns i veïnes, Visca Benimaclet! Visca València!

BENIMACLET T'ESTIME . Benimaclet Folk

BENIMACLET T'ESTIME

Trobada veïnal a Benimaclet
Del 2 AL 9 d'abril

Benimaclet és un barri cada dia més viu, del qual ens sentim orgullosos i pel qual treballem amb il·lusió. Per això, des Benimaclet Viu, plataforma ciutadana creada ara fa un any arran de la celebració de la Trobada d'Escoles en Valencià, hem organitzat una sèries d’activitats culturals i veïnals anomenades BENIMACLET T'ESTIME i que se celebraran del 2 al 9 d’abril.

Una trobada que vol ser una declaració d’amor al nostre barri, Benimaclet, però també a la València que viu i batega en entitats veïnals que treballen per defensar la convivència, la participació ciutadana i l’estima a la llengua i la cultura pròpia.

L’inici de BENIMACLET T’ESTIME serà el dissabte 2 d’abril amb el multitudinari concert que realitzaran Obrint Pas, que presentaran el seu nou disc ‘Coratge’, i La Gossa Sorda al camp de futbol del Sporting de Benimaclet per commemorar els 10 anys del Centre Social Terra. La setmana posterior vindrà marcada per les partides de pilota valenciana protagonitzades per joves del barri als carrers del casc històric.

Tot i així, el dia gran de la festa serà el dissabte 9 d’abril amb un seguit d’activitats programades durant tot el dia. Començarem amb una cercavila que recorrerà els carrers del casc històric i acabarà a la plaça del poble, on hi ha previstos tallers de danses, jocs infantils, activitats culturals, venda de plantes, final del Torneig d'Escacs organitzat pel Centre d’Instrucció Musical i l'Associació de Veïns i Veïnes, així com un dinar de germanor. Ja a la vesprada, la mateixa plaça serà escenari de la II Fira de la Música, amb un bon grapat d’actuacions curtes de grups representatius de la nostra música, abans de donar pas als concerts de Benimaclet Folk (18:30h) i Feliu Ventura (19:30h). Per acabar, se celebrarà un sopar de veïns i veïnes i la Nit d’Albades .

En definitiva, BENIMACLET T'ESTIME serà tot un esdeveniment on volem vestir de festa el treball i entusiasme diari dels veïns i veïnes de Benimaclet. Per açò, des de Benimaclet Viu, volem animar el veïnat del centre històric perquè adornen amb plantes sa casa i engalanen carrers i balcons, amb la finalitat de recuperar els nostres carrers com a espai públic de cultura, diversitat i convivència.

Benimaclet Viu:
http://trobada2010.blogspot.com

Programa dissabte dia 9:
BENIMACLET T'ESTIME a la Plaça de Benimaclet
10:30h Cercavila
11:00h-14:00h Tallers de danses, jocs infantils, activitats culturals, venda de
plantes, final del Torneig d'Escacs.
14:00h Dinar de germanor
16:00h II Fira de música.
18:30h Benimaclet Folk
19:30h Feliu Ventura
21:00h Sopar a la fresca. Nit d’Albaes

Què hi ha de rural al món rural? Xerrada oberta de la Universitat Lliure de Benimaclet, divendres 25 de març.

Proper divendres, 25 de març de 2011, a les 19:00h i, com sempre, al Centre Social Terra (Baró de Sant Petrillo, 9), la Universitat Lliure de Benimaclet ens oferirà la següent xerrada oberta del cicle de tertúlies-debat “Comprendre València - Transformar realitats", aquest divendres sota el suggeridor títol: Què hi ha de rural al món rural? Una introducció al coneixement del món exterior per a urbanites. Artur Aparici Castillo, professor del Departament de Filosofia i Sociologia de la Universitat Jaume I de Castelló, serà l’encarregat d’obrir-nos la finestra a l’ignot univers i de resoldre els nostres dubtes més roents: Imprescindible!

1 d'abril: Presentació del llibre: Política per a joves inquiets

Divendres, 1 d'abril
19 h.
Lloc: Centre Social Terra

Presentació del llibre escrit pel nostre amic, company i veí Enric.
Enric Senabre (Alcoi, 1964) és professor d’Ètica i Filosofia. Ha rebut diversos premis d’innovació educativa i ha publicat nombrosos títols de divulgació adreçats als joves, com ara El sabor de la ciutadania, una obra que aborda els principis bàsics que treballa l’assignatura Educació per a la ciutadania.
Política per a joves inquiets rebat els tòpics sobre la suposada apatia de la joventut actual envers la política. Perquè ni els joves estan tan desvinculats de la realitat política i social que els envolta, ni la política és, per descomptat, una activitat inútil i absurda. De fet, sense un bon exercici de la política i sense que els responsables de practicar-la en el futur siguen educats per a aplicar-la amb seny i correcció, el futur pot ser poc esperançador.
Ací podeu llegir un fragment del llibre

30 de març Taller "Educar la mirada"

Els Tallers Educar la mirada / documentar la ciutat són una proposta d’exploració de l’entorn urbà i agrícola, amb intencionalitat social, cultural i educativa. La finalitat dels Tallers és aprendre a mirar les complexitats de la vida quotidiana en un context urbà i les seves interrelacions amb els diferents ecosistemes agricoles que l’envolten.
El grup es divideix en altres més petits de 5 o 6 persones. L’activitat consisteix a passejar a la deriva per aquest espai fitat, iniciant cada grup el recorregut des de diferents cantons o extrems del barri. Cadascú observa i comenta el que troba significatiu, el que li sorprèn, li interroga o li provoca. El que troba de comú i també el que troba de diferent. I cadascú utilitza per a això tota la capacitat dels seus sentits corporals, i en aquest transcurs de la passejada els participants poden fer us de tot allò que els ajude a reflectir els seus pensaments, quaderns, càmeres…

L’activitat es realitzarà el dia 30 de març. Iniciarem el recorregut a les 17:30 al centre social Terra i ho finalitzem trobant-nos de nou al mateix lloc a les 19:30.

Les interessades i interessats en participar han d’enviar un e-mail a ullbenimaclet@gmail.com posant al tema: Educar la mirada

Bloc de l'AMPA del CEIP Carles Salvador: L'art de formar part.: ASSEMBLEA ORDINÀRIA DEL 28 DE FEBRER

Bloc de l'AMPA del CEIP Carles Salvador: L'art de formar part.: ASSEMBLEA ORDINÀRIA DEL 28 DE FEBRER: "ASSEMBLEA DILLUNS 28 FEBRER A LES 16:35 hores ORDRE DEL DIA: 1. LECTURA I APROVACIÓ SI ESCAU DE L´ ACTA ANTERIOR. 2. ..."

Les falles, protagonistes de la segona xerrada oberta de la Universitat Lliure de Benimaclet.

Divendres 25 de febrer, a només dos dies de la mascletà extraordinària i de “La crida”, el Centre Social Terra va acollir la xerrada Les falles: espill grotesc de València. Una història de coentor, manipulació i resistència. Gil-Manuel Hernández, professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, ens va guiar a través d’un recorregut de més d’un segle de falles, per fer-nos entendre el procés de domesticació que ha patit aquesta festa, des del seu origen popular, satíric i crític fins al model monolític, banal i buit de l’actualitat, un model afavorit per pressupostos, premis, subvencions i propaganda política. Tot i així, encara tenim notables exemples de resistència, tant a les falles alternatives com a diverses comissions que mantenen el caliu popular i transgressor original. Així que, si en voleu més detalls, no dubteu a passar-vos per la Universitat Lliure de Benimaclet.

Aljub, música mediterrània al Ferrer i Guàrdia, dimecres 23 de febrer, 18:00 h.

L’Institut d’Ensenyament Secundari “Ferrer i Guàrdia”, del carrer Emili Panach i Ramos de Benimaclet, continua commemorant el seu 20é aniversari i, entre les nombroses activitats que s'estan programant al llarg del curs, la música hi juga un paper fonamental en un intent d’aprofitar l’enorme potencial formatiu i educatiu que aquest art ens ofereix, i això ja ho sabeu ben bé, perquè ja hem parlat ací mateix. Després de Rafa Xambó a l’octubre i d’Hugo Mas al desembre, ara arriba Aljub, una proposta ben diferent, però no per això menys sucosa.



Aljub, encara que ho sembla, no és un grup, sinó el projecte personal del percussionista - més bé multiinstrumentista - Joansa Maravilla, músic riberenc de llarga trajectòria i nombroses col·laboracions, que ens ha deixat esculpides joies com Escarbant en la memòria (2004), Afluències (2009, junt al grup Krama) i Portes (2010). El que ens portarà Aljub serà l’espectacle anomenat Trilogia d’encontres, on recull, revisa i reinterpreta temes dels tres discos esmentats. Maravilla, acompanyat d’un estol de músics de primera línea, ens farà capir un complex procés compositiu on, partint del recull de temes tradicionals, aquests es reelaboren i s’arrangen amb instrumentació procedent de diverses vores de la Mediterrània, fins aconseguir un resultat sorprenent i farcit de subtils matisos.

Teniu informació més detallada i els camins per descobrir la seua música – si no la coneixíeu encara – al nostre calaix de documents descarregables: Aljub. I també, clar, a la Ferreteria de Guàrdia de l’institut, on també podeu repassar les visites de Rafa Xambó i Hugo Mas (entrevista inclosa). No oblideu: IES Ferrer i Guàrdia, 23 de febrer de 2011, a les 18:00 h.

Les ratlles de la vida solquen Benimaclet.

La vida, les nostres vides i les d’aquells que ens envolten, són fetes d’històries, o més bé, entreteixides de menudes, quasi insignificants, històries. I a la seua volta, aquestes històries hi són travades de fets, com els graons d’una escala que sembla no portar enlloc, o les travesses d’una via de tren sense principi ni final. Són les passes que anem fet de graó en graó, els bots de travessa a travessa, els que perduren a les nostres memòries. Però la història no és el fet, sinó com l’hem viscut, com hem copsat la circumstància inicial, com hem interpretat els diferents elements, com ens hem conduit per afrontar la situació i, sobre tot, què hem sentit davant l’experiència viscuda. I així ens ho va fer veure Raquel Ricart a la presentació de Les ratlles de la vida, novel·la guanyadora del “Premi Andròmina” (Premis Octubre 2010), el passat 11 de febrer de 2011, a la Librería Primado.

Després d’unes breus paraules d’Ernest Estornell com a presentació de l’acte, Francesc Calafat, comentarista literari - com li agrada autodefinir-se - i membre del jurat que va atorgar el premi, ens va explicar amb tot luxe de detalls com havia sigut corprès per la força narrativa de la novel·la, per la versemblança dels personatges i la solidesa amb la qual havia estat bastida la complexa estructura. Raquel Ricart ens va oferir la perspectiva humana i ens va explicar, mitjançat un breu relat, el procés de creació d’una història, imaginada però embastada en un temps i un lloc concret i proper. Finalment, l’actor Pep Ricart ens va obsequiar amb la lectura del potent inici de la novel·la i alguns fragments seleccionats on va deixar ben patent el ritme que ressegueixen la frases escrites, com batecs que ressonaven entre les alenades contingudes del públic. Al col·loqui posterior i a demanda dels presents a l’acte, Raquel Ricart encara ens va contar més coses de les històries, dels personatges, de les circumstàncies, dels noms, del procés de creació literària...

Qui no havia llegit encara Les ratlles de la vida, va eixir d’allí amb el llibre sota el braç, amb deler quasi irrefrenable de llegir-ho la mateixa nit i, sobre tot, de contar aquestes coses a les seues amigues i amics. Si voleu saber-ne més, teniu ací una nota de presentació i un poc més avall, en aquest mateix blog, unes quantes coses més, tant de Les ratlles de la vida, com del llibre anterior de Raquel Ricart, El quadern d’Àngela.

JORNADA REIVINDICATIVA. CEIP CARLES SALVADOR

ASSOCIACIÓ MARES I PARES CEIP CARLES SALVADOR+
DIMECRES 9 DE FEBRER
V JORNADA REIVINDICATIVA
“ MILLORS INSTAL·LACIONS”
“NO AL BARRACÓ, AULARI D´INFANTIL JA!!!!”
“PER UNA ESCOLA PÚBLICA, DIGNA I DE QUALITAT”
• LA CONSELLERIA ENS DIU QUE ESTÀ APROVAT EL PROJECTE D´OBRES DEL CENTRE, PERÒ NO HI HA PARTIDA PRESUPOSTÀRIA.
• EN GENER, NO HI QUEDEN DINERS?.
• ON ESTAN ELS EUROS, DE LES OBRES DE LA NOSTRA ESCOLA ?.
DE 9 A 9:30 CONVOQUEM A TOTA LA COMUNITAT EDUCATIVA PER A REIVINDICAR A LA PORTA DE L´ESCOLA ELS DRETS DELS NOSTRES
FILLS/ES DE GAUDIR D´UNA ESCOLA EN CONDICIONS. LA JUNTA DE L´AMPA

Xerrada: Les Falles: Espill grotesc de València

Una història de coentor, manipulació i resistència.

A càrrec de Gil-Manuel Hernández. Professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València.

Divendres, 25 de febrer de 2011. 19:00h. Centre Social: Terra (Benimaclet)

Les ratlles de la vida creuaran Benimaclet divendres 11 de febrer.

Varem tenir la sort que la novel·la es començara a distribuir just un dia abans de la presentació de El quadern d'Àngela que varem fer el passat 18 de desembre, així que gaudirem del llibre, amb la tinta encara fresca, quasi abans que ningú. Però ara toca la presentació oficial i per això, la nostra estimada escriptora intercomarcal, Raquel Ricart, ens parlarà de Les ratlles de la vida, guanyadora del Premi Andròmina de Narrativa (Premis Octubre 2010), proper divendres, 11 de febrer de 2011, a les 19:30 h i a la Libreria Primado (Primat Reig, 102, front a la caserna de la GC). Si res no falla, serà acompanyada per Francesc Calafat, crític i membre del jurat que li va atorgar el premi, i el conegut actor Pep Ricart.

Passat 27 de gener, Raquel Ricart va ser al Centre de Cultura Contemporània Octubre per parlar de literatura i literats, junt al també narrador i poeta Vicent Ortega. El nostre amic Sal·lus Herrero i Gomar va enfilar-se fins enllà dalt per no perdre's detall i, ara, ens ofereix aquesta detallada crònica amb les seues valuoses i precises impressions.

El País també va dedicar-li espai al seu suplement Quadern, el qual, a més a més, també ve carregat d'altres cròniques molt, però que molt, interessants. Repasseu-vos, també, la completa entrevista a La Teranyina.

La II Fira de la Música de Benimaclet engega motors.

Vist el clam unànime que ens està demanant la reedició de la Fira de la Música en València, aquella que vàrem celebrar el passat 16 de maig del 2010, dins el marc de la Trobada d'Escoles en Valencià de la Ciutat de València, engeguem motors i anem per feina. Aquest any, la II Fira de la Música de Benimaclet formarà part de BENIMACLET, T'ESTIME, una gran parada primaveral farcida d'activitats culturals, lúdiques, reivindicatives, integradores i engrescadores on, per suposat, la nostra música ocuparà un temps i un espai ben importants.

Ací teniu una versió il·lustrada i en pdf, que sempre queda més cridanera, del fullet II Fira de la Música de Benimaclet - V1.0, on hem intentat esbossar les idees inicials d'aquest esdeveniment.

I ací teniu l'article original que va ser publicat al periòdic de la Trobada 2010 amb el títol Eduquem cantant, cantem educant, on destacàvem l'inabastable potencial que té la música i les cançons com a material formatiu de primera línea, com a generadores de consciència de pertànyer a un poble definit i com a amalgama de cohesió i d'integració.

Si voleu recordar moltes més coses dites i escrites sobre el nostre antic poble i la seua gent en aquella ocasió, recupereu i reviseu el periòdic Trobada del 2010, també en versió descarregable directament.

I posats a fer memòria, també teniu un breu repàs al que va ser la primera edició de la Fira de la Música de Benimaclet, massa breu i incomplet, però molt sentit, amb la cançó Tenim la clau, del versàtil músic Àlvar Carpi, i el reportatge de Francesc Estrela.

Els aliments funcionals: primera xerrada oberta de la Universitat Lliure de Benimaclet.

Passat divendres, 28 de gener, i al Centre Social Terra, inaugurarem el cicle de xerrades obertes de la UNIVERSITAT LLIURE DE BENIMACLET amb el tema Salut i Consum: Els aliments, què curen? Claus per conèixeir els aliments que milloren la nostra salut, a càrrec del professor de la Universitat de València, Ernest Estornell. Amb la sala plena de gom a gom, varem fer una ullada als anomenats actualment aliments funcionals i a la publicitat que pregona les seues virtuts, per tal d'esbrinar els arguments que ens poden conduir a un consum més crític i reflexiu .

Teniu més detalls a la ULL Benimaclet:

ULL

Cursos de Valencià. Universitat Lliure de Benimaclet

Xerrada 28 de gener a les 19 h. al Centre Social Terra

Els “aliments funcionals”, a més de proveir-nos dels nutrients
necessaris, milloren el nostre estat de salut, sovint mitjançant la
prevenció de diverses malalties. Aquests aliments, focus d’intenses
campanyes publicitàries, són cada volta més freqüents a les
prestatgeries dels supermercats on ens assortim. Us convidem, per tant,
a conèixer els seus fonaments des del punt de vista bioquímic i a
valorar els seus beneficis per tal de contrastar allò que sabem amb el
que creiem saber-ne i el que hauríem de saber.
Ací teniu un qüestionari especialment per a aquelles persones més agosarades i intrèpides què s’han atrevit a respondre les preguntes del primer qüestionari, ací
teniu el segon