dilluns, 25 de juny del 2012

La Nit de Sant Joan: una alternativa diferent a Benimaclet.

Benimaclet Viu i el Centre Social Terra varen portar a Benimaclet una forma diferent i alternativa de Nit de Sant Joan. Una nit sense foguera, sense botar ones a la mar, sense música comercial aliena i a volum ensordidor, sense botelló a la platja, sense cridòria ni desgavell. Tot el contrari: un cantautor furtiu de xiuxiueig íntim i esfereïdor, el nostre ben estimat Pau Alabajos, un tranquil sopar tradicional a la fresca per trobar-se, xerrar i contar als amics les històries pendents, i una revetlla amb la nostra música com a indiscutible protagonista. Les coses, evidentment, es poden fer d’altra manera. Ho hem demostrat altra volta ara i continuarem entestats a demostrar-ho sempre que trobem l’ocasió per fer-ho.











Mireu-se la notícia a Melderomer TV.



diumenge, 17 de juny del 2012

Revetlla Popular de Sant Joan a Benimaclet, dissabte 23 de juny.

Des de Benimaclet Viu i el Centre Social Terra hem organitzat la Revella Popular de Sant Joan -feta quan toca i com toca- i què volem convertir en una alternativa al que ara s’està fent, a la banalització i despersonalització de les nostres tradicions com a poble: una concepció diferent que de segur és, de nou, del vostre grat.

Es tracta de recuperar aquelles festes populars i de carrer que tradicionalment hem celebrat els i les valencianes i que, com d'altres, semblen haver-se convertit en pur folklorisme i mercaderia. Es tracta, alhora, de recuperar un espai públic, els nostres carrers, que són dels i de les veïnes i que han de servir per trobar-nos, relacionar-nos, conèixer-nos, somiar...


Així que, ja sabeu, aquest 23 de juny toca prendre de nou els nostres carrers i celebrar juntes l'arribada de l'estiu amb bona companyia, bon menjar i bona música.

La programació que hem organitzat és la següent:

-19'30 hores: actuació del cantautor Pau Alabajos. (Mireu-se també aquesta informació gràfica, per si de cas teniu algun dubte)
-21 hores: Sopar Popular al carrer (Picadeta + Torrada de carn o verdures + Beguda + Cremadeta d'estiu: 10€).

-23 hores: Punxa-Discos al carrer (DJ Factoria) ...

I moltes més sorpreses!!

*Totes les activitats seran al carrer, a l'encreuament entre el carrer Baró de Sant Petrillo i el carrer Reverendo Rafael Tramoyeres (al costat del Terra). Cartell en pdf ací.

Cal que confirmeu la vostra assistència al sopar, enviant un correu a
centresocialterra@gmail.com
o apuntant-vos directament al Terra (C/ Baró de Sant Petrillo, 9).

Us esperem!
Una abraçada.
 

dilluns, 4 de juny del 2012

HOMENATGE A FUSTER, 8 de juny.

Joan Fuster va nàixer a Sueca el 23 de novembre de 1922, fa 90 anys. Ens va deixar el 21 de juny de 1992, fa 20 anys. Va publicar la seua obra de major transcendència social, Nosaltres, els valencians, el 12 de maig de 1962, fa 50 anys. Va esculpir a la nostra memòria el seu discurs del 25 d’abril de 1982 a Castelló, fa 30 anys, amb motiu del 50é aniversari de les Normes de Castelló de 1932, fa 80 anys. Som al 2012 i tot això no pot passar d’amagat perquè ja sabeu que a l’espècie humana, amb això de tenir 10 dits per parell d’extremitats, ens agrada molt contar desenes, quan no quarts i meitats, i fins i tot les sobredimensionem, quan, per exemple, una ampla majoria -tancant els ulls a la lògica més elemental- va celebrar l’entrada del nou segle l’1 de gener de l’any 2000.

Però no és aquest el cas i ara, sense ambigüitats i de dalt a baix del nostre domini lingüístic, el gran pensador de Sueca, l’homenot, està rebent homenatges de tot tipus, però sempre lluny de la seua inabastable qualitat intel·lectual. Què hi anem a fer! Qui no te cap ha de tenir cames, però qui no té intel·lecte ha de tenir, al menys, sentiments. I els sentiments, per a qui us parla a través d’aquestes línees de transmissió electrònica i virtual, són dos i contradictoris. Per un costat, l’enorme estima per aquell suecà quà ens va absorbir amb els seus escrits i ens va donar tant a pensar i reflexionar. Per l’altre, la vergonya: la vergonya de que d’un costat a l’altre del nostre país encara es puguen trobar pobles i urbanitzacions de xalets-bungalows-adossats que no tenen una plaça o un carrer dedicat a la gran figura del humanista, inclòs el Cap i Casal. Això, a un país normal, no passaria, però el nostre, malgrat que ens pese, ja ho sabem com és: som un poble anòmal què deia el nostre homenatjat. Recordeu les paraules que ens va llançar com una clavada d'esperons: O ara o mai!

Ernest Estornell



Divendres, dia 8 de juny, Benimaclet Viu homenatjarà l'homenot Joan Fuster amb motiu del 50é aniversari de la publicació de Nosaltres, els valencians. Aquest homenatge s’iniciarà amb un concert de l’Orquestra del Centre Instructiu Musical de Benimaclet i del Conjunt Instrumental de Corda Fregada de l'Escola de Música, és a dir, l'Orquestra Juvenil, al Xalet de Martí (Junta Municipal d’Exposició, carrer de la Guàrdia Civil) i continuarà, prèvia cercavila al so de les dolçaines i tabals d'Estrela Roja, amb un acte on personatges de relleu literari de Benimaclet -o vinculats al nostre llogaret- commemoraran la vida i obra de l’escriptor de Sueca de manera gens acadèmica, lúdica i divertida i al bell mig de l’horta. De moment tenim confirmats Manel Rodríguez-Castelló, Jaume Pérez Muntaner, Isabel Robles, Pep Mir, Manel Molins, Antoni Defez, Rosa Navarro, Pau Esteve, Antonio Martínez i a l'assitència tècnica, Josep Beltrán (Lluerna Teatre), però esperem un grapadet més dels que sempre s'apunten a última hora i l'espontània participació popular dels assistents. Després hi haurà sopar de pa i porta i cant d’estil amb Maria Amparo Hurtado de Cal Bessó, Pep Juste Mama i Boro de Paterna com a versador.



dissabte, 2 de juny del 2012

BENIMACLET T’ESTIME: LA CRÒNICA (VII)

Tots a ballar al Benimaclet t’estime.


En arribar la cloenda de la III Fira de la Música de Benimaclet, tots estàvem ben contents perquè, malgrat l’amenaça constant de la pluja, havíem reeixit a ajuntar el bon grapat de músics que us hem descrit i crear el clima que volíem: l’ambient distés i cordial d’intercanvi i de cooperació tant entre els mateixos músics com entre ells i el públic, l’ajuntar diferents generacions de creadors i de receptors -aquesta música és rep i es gaudeix, però mai no és consumeix- tot just allò que és més difícil de trobar en una actuació convencional i què és el valor afegit que nosaltres busquem amb aquesta experiència singular. Fa bé parlar de música i de músics, i si a més ho podem fer amb els mateixos músics, mil voltes millor. Això fa que la nostra música siga encara més nostra, perquè no només compartim la seua escolta, sinó que també intercanviem experiències i sentiments col·lectius.

L’amenaça de pluja semblava ja completament esvaïda mentre es preparava la part musical més festiva. Cap a les set del vespre, Ballàgora, el nou grup format per músics ben coneguts dins l’àmbit de la música tradicional valenciana i més enllà -Xavi Folch, Paco Medina, Juanjo Blanco, Pep Mama i la veu de Maria Amparo Hurtado- va desplegar el seu repertori tradicional -i no tant- mentres l’ample espai deixat front l’entaulat s’omplia de gent amb moltes ganes de ballar. La fam de ball ja es va poder comprovar al taller matinal de balls tradicionals, dirigit per Anna Codonyer i a la qual es fa afegir el reforç de Vicent Marín, del grup de danses tradicionals L’esvaraeta per marcar els passos tradicionals i guiar-ne la gent menys instruïda.


Fer poble no és només mirar cap endavant, cap al futur, sinó recollir tota l’herència i patrimoni immaterial -ara que està tan de moda aquesta denominació- que tenim al darrere, projectar-lo cap endavant i convertir-lo en el que mai hauria d’haver deixat de ser: el nostre ciment de cohesió com a poble. I això ho saben molt bé els integrant de Ballàgora, què es belluguen des de les més antigues tradicions musicals fins a les més actuals -sense deixar el filtre dels sons tradicionals- per oferir-nos un bon bocí d’aquest important patrimoni cultural però sempre amb en el seu acurat embolcall lúdic i festiu.

I després del ball i de l’intensa jornada del Benimaclet t’estime, calia recuperar un poc de força. Assossegats, cansats -però contents- la gent de Benimaclet Viu i tots els que varen voler fer-nos costat, varem gaudir del merescut i relaxant sopar a l’aire lliure sota la llum groguenca i càlida dels fanals de la plaça. Però entre conversa i conversa d’amics, no deixarem de planificar més esdeveniments, perquè ja sabeu que Benimaclet Viu no para mai i que prompte, molt prompte, tindrem una nova ocasió de fer viu el nostre poble i la nostra cultura, què és la nostra raó d’ésser.