La
Universitat Lliure de Benimaclet es complau en convidar-vos a una nova experiència
que acabem d'enllestir i que hem anomenat “Llibres a La Murta” on el conegut Bar La Murta
de Benimaclet serà l'espai que acollirà aquest nou cicle de presentacions
literàries. Començarem dimecres 9 de desembre a les 20.00 h amb El temps de cada cosa de Raquel Ricart, presentat per Francesc Calafat. A la web de la ULL trobareu tota la informació escaient.
dimecres, 2 de desembre del 2015
dilluns, 30 de novembre del 2015
IV Mostra del llibre i del disc en valencià a Benimaclet: 12 de desembre de 2015.
Ja tenim en marxa
els preparatius de la IV MOSTRA DEL
LLIBRE I DEL DISC EN VALENCIÀ A BENIMACLET, què enguany serà dissabte 12 de
desembre a partir de les 11:00 h. No oblideu que l’esforç de la Universitat Lliure de Benimaclet -la branca
acadèmica de Benimaclet Viu- amb el suport del
Centre Instructiu Musical de Benimaclet, està dirigit a mostrar
les últimes produccions literàries i discogràfiques així com els llocs propers
on trobar-les, tot això en el moment idoni per fer-les servir com a regal nadalenc.
Per això tractarem de fer visibles tant productes com espais o llocs on poder
trobar tota eixa producció cultural nostrada sovint bandejada dels espais comercials
dominants. Com a anteriors edicions acollirem lectures, entrevistes, música en
directe i presentacions audiovisuals de qui fa de la paraula, llegida i
cantada, el seu ofici. Esteu ben atents a tota la informació que trobareu al bloc
de la Universitat Lliure de Benimaclet on anirem
diàriament actualitzant les participacions d’escriptors i músics que hi
participaran:
dimarts, 22 de setembre del 2015
VI Festa Estelles - Benimaclet VIU. Reserva sopar de pa i porta
26 de setembre de 2015 a les 20:00h a la plaça de Benimaclet
Disposarem un bo d’ajut de 3€. Cal adquirir-lo just abans del sopar.
Hi hauran taules i cadires i beguda i picaeta per a totes.
Per reservar, cal apuntar-se a les llistes que hi trobareu al Murta o al Terra, o si ho preferiu, envieu un correu electrònic amb el nom i el nombre de persones a benimacletviu2010@gmail.com
dilluns, 21 de setembre del 2015
Isabel Garcia Canet, Isabel Robles i Jaume Pérez Montaner, poetes convidats a la VI Festa Estellés.
La Festa Estellés
que organitza Benimaclet Viu al si de l'antic poble de l'horta, enguany
plenament centrada a la plaça del poble, es celebrarà proper dissabte 26 de
setembre de 2015 acabat de superar l'equinocci de tardor, moment en què el sol
creua l'equador celeste (dia 23, a les 10:21 h) i el dia i la nit tenen la
mateixa durada per a, a partir d'eixe moment, començar a tenir dies cada volta més
curts i nits més llargues, sensació que creixerà quan d'ací un més i escaig es
produisca l'incomprensible canvi horari oficial per coordinar-nos amb l'horari
d’una part d'Europa que no és la nostra. Però bé, nosaltres tindrem com hem
anunciat la nostra nit de joia i lloança de la poesia què després de la inauguració amb Ximo Caffarena i Quim Sanç i entre ígnies participacions populars i més o menys
espontànies, serà protagonitzada per les poetesses Isabel Garcia Canet i Isabel
Robles i pel poeta Jaume Pérez Montaner. Per si vos dona temps a fer una
ullada, ací vos fem cinc cèntims de tots tres i vos donem alguna pista per
resseguir (però perdoneu les irregularitats induïdes per les estretors del
temps):
Jaume Pérez Montaner (L'Alfàs del Pi, 1938) ha publicat els poemaris Adveniment de l’odi (1976), Màscares (1992), Fronteres (1994), L'oblit
(1996), Solatge (2009), Geografies de l'oblit (2013) i La casa buida (2014). És autor de
diversos estudis sobre V. A. Estellés, A. March, J. Brossa i J. Fuster, i ha
traduït W. Stevens, A. Sexton, W. Sttaford, B. Kingsolver i E. Sanguinetti.
Isabel
Robles Gómez (Alhambra,
1948) ha publicat els poemaris L'Espiral (1994),
Llibre dels adéus (2009), Les sabates i altres poemes (2014).
Especialitzada en crítica literària des d'una perspectiva feminista, ha estat
traductora també de M. Lamb, A. Sexton, E.E. Cummings i E. A. Poe.
Isabel Garcia
Canet (Pego, 1981) ha publicat el recull Pell de serp a dins del llibre col·lectiu La quietud de les pedres (2004), i els poemaris Claustre (2007) i L'os de la música (2013).
dijous, 17 de setembre del 2015
Ximo Caffarena i Quim Sanç a la Festa Estellés 2015.
Com ve sent habitual als últims anys començarem la Festa Estellés amb un aperitiu poètic-musical al voltant més o menys de les
20:00 h per anar fent gana abans del sopar de cabasset. La responsabilitat
d'obrir l'acte líric de Benimaclet Viu enguany ha recaigut en Ximo Caffarena,
membre del mític grup Al Tall durant bona part de la seua trajectòria, en
concret des de 1979, amb el no menys mític Quan
el mal ve d'Almansa, on ens va deixar la tonada de l'encara més mític Cant de maulets, fins a l’Europ eu! de 1994, passant després al
grup Urbàlia Rurana (inoblidable Caffarantella,
què molts dels que llegireu açò recordareu com a la especial versió de Ballàgora del Benimaclet t'Estime del 2012) i a altres nombrosos projectes tant al voltant de la música tradicional com del
jazz, l'harmonia moderna i la improvisació. Caffarena vindrà acompanyat per Quim Sanç,
fill seu, cantautor emergent que ja vam tenir el goig de presentar a la V Fira
de la Música de Benimaclet de 2014 i del qual podeu saber més a l’entrevista de La Veu de la Valldigna, perquè tots dos
van fer la part musical del llibre “Ara Estellés.12 poemes, 12 cançons a Benicarló”, recollida fins i tot
als informatius de la vergonyosament extinta i quasi irrecuperable RTVV-Canal 9.
Al volum indicat Caffarena va musicar els poemes estellesians amb música
d'arrel tradicional, una línia en certa manera resseguida també pel grup Sis Veus per al Poeta, el qual vàrem gaudir a la Festa Estellés de 2013, però
ben diferent del que l'any passat ens oferiren Tomàs de los Santos i Mireia
Vives amb Veus manifestes. Amb eixe contrapunt respecte al diferent
plantejament i estructura musical amb què s'engronsen i embolcallen els poemes
esperem oferir-vos una experiència altament gratificant i de nou mostrar-vos
l'enorme abast de la nostra cultura pròpia, tan menyspreada i silenciada i
tanmateix estesa, conreada i indoblegable al cor del poble que incessantment batega.
divendres, 4 de setembre del 2015
VI Festa Estellés a Benimaclet, dissabte 26 de setembre
Hui, 4 de setembre,
s'acompleix el 91é aniversari del naixement de Vicent Andrés Estellés, el gran
poeta de Burjassot, el fill del forner
com s'autoanomenava. A molts indrets de les nostres comarques es celebra la
Festa Estellés, ben puntuals i fins i tot alguns d'avançats a dia d'ahir i inclús abans, alguns amb potent suport municipal, d'altres amb el voluntarisme
d'uns pocs, però sempre amb molta il·lusió. A Benimaclet arribarem un poc
més tard i a més enguany ens
desplaçarem a la mateixa Plaça de Benimaclet, l'epicentre de l'antic poble, per
portar endavant la VI Festa Estellés a Benimaclet.
Recordeu que l'instigador de tot açò va ser l'escriptor d'Alginet
Josep Lozano i la inspiració li va venir del Burns Supper escocés, commemoració reivindicativa on, en record de
la figura literària del poeta Robert Burns (1759-1796), es reafirma la
identitat escocesa amb poemes i menjars típics. Al 2010, Lozano va proposar fer
un sopar semblant al voltant de la poesia i la identitat valencianes i que,
després de debatre diverses opcions, secundat pel també escriptor Àlan Greus, va
optar per anomenar “Festa Estellés” i celebrar-ho al voltant de la data del
naixement del poeta o en dates properes. Benimaclet Viu, aleshores nounada com a
plataforma-associació, no va dubtar des del primer moment en agafar la
iniciativa riberenca, junt a alguns altres pobles més, i el 18 de setembre de 2010
férem la nostra primera Festa Estellés.
Arribem per tant ara a
la VI edició, què serà proper dissabte 26 de setembre, amb algunes novetats de
relleu a més del ja esmentat canvi d'ubicació. Com des del primer moment hem
intentat a la Festa Estellés tindrem poetes actuals de diverses generacions què
ens faran un tast, per força breu, dels seus versos propis, tindrem adaptacions
i musicacions diverses de poemes, alguna que altra sorpresa i -com no?- la
lectura popular i voluntària de poemes d'Estellés o de qualsevol altre poeta
que la gent vulga difondre en una nit de joia i lloança de la nostra poesia.
Com a novetat, també enguany el sopar serà exclusivament de pa i porta, de cabasset
o de faixa -com preferiu, que tot sembla voler dir el mateix- però caldrà reservar
lloc resseguint les instruccions que en breu farem públiques ací mateix, al nostre bloc, i resta de xarxes socials.
Si l'any passat la part inicial va ser a càrrec de Tomàs
de los Santos i Mireia Vives amb el magnífic “Veus manifestes” i com a poetes
de base comptàrem amb Eduard Ramírez Comeig, Manel Marí i Antoni Defez, enguany
encomanarem l'obertura de poemes musicats, al voltant de les 20:00 h, a Ximo
Caffarena, històric membre del grup Al Tall, i el seu fill Quim Sanç, cantautor
emergent. Després del sopar de pa i porta, com a nucli de poetes comptarem amb els
veterans Jaume Pérez Montaner i Isabel Robles, i amb la jove poetessa Isabel
Garcia Canet. A més tindrem la lectura col·lectiva de “L'Hotel París”, la
iniciativa “Estellés a ritme de rap”, el poema visual de Lluerna Teatre, poesia
pròpia del Teatre Lliure de Benimaclet i la lectura oberta per a tots els que
vulguen participar.
A poc a poc anireu trobant més detalls al nostre bloc. I no deixeu de seguir el bloc general de la Festa Estellés, per comprovar amb goig com s'estén
cada volta més la celebració.
Recordeu que totes les activitats de Benimaclet Viu i els
seus associats les podreu trobar impecablement organitzades i tenir sempre a mà
si vos instal·leu l’aplicació per a
dispositius mòbils “Benimaclet Viu”, disponible tant per
al sistema operatiu Android
com per a l’iOS.
Ernest Estornell
4 de setembre de
2015
dimarts, 1 de setembre del 2015
Estellés-Xàtiva-Ramos-Madrid-Montaner-Benimaclet
El nostre company Ernest Estornell, habitual redactor
d'aquest bloc, ens ha fet una petició. A l'any 2012 i amb motiu de la III Festa
Estellés a Benimaclet va escriure un article què, com molts altres, va circular
per diverses xarxes però sense acabar de trobar cau estable i ara vol
depositar-lo ací, on els buscadors ho troben. Com sovint fa el nostre company,
l'article és dens i dispers i barreja massa coses alhora, però ens ha semblat
que allò que conta és interessant, així que l'afegim a continuació. A més, no
costa res complaure'l: si voleu el llegiu i si no, passeu de llarg.
Un bon dia, l'Associació
d'Amics de La Costera ‑històrica, activa i longeva agrupació d'intel·lectuals
costerencs- va mamprendre la iniciativa de publicar els poemes que Vicent
Andrés Estellés havia dedicat a la ciutat de Xàtiva, entre els quals es troben
els potents i ben coneguts versos del M'aclame a tu (sonet XII del Llibre
de Xàtiva del Mural del País Valencià) què van musicar Ovidi Montllor i Toti
Soler. El llibre es va completar amb altres poemes dispersos i amb els que el
poeta va escriure després de l'estada a Xàtiva què va servir per engegar el
projecte. Els versos havien de ser acompanyats per il·lustracions adients i aquestes
van ser encomanades al pintor Joan Ramos i Monllor -de qui ja us he parlat,
artísticament i genèticament, amb motiu de la publicació de l'últim disc de Pep
Gimeno, Botifarra a banda- qui va
optar per fer-ne gravats a punta seca sobre planxa de coure. Quasi es va deixar
els dits de les mans en aquesta feixuga feina, però va aconseguir unes imatges
dramàtiques i potents, en consonància amb la força dels poemes què havien
d'acompanyar. El llibret (dit així per la reduïda extensió, que no per la seua qualitat)
va veure la llum l'estiu de 1980, al mateix temps que Ovidi lliurava 4-02-42 (la seua data de naixement) amb M'aclame
a tu com a obertura, últim disc de
l'alcoià formalment editat abans que, com a resultat dels pactes que produí el
clima violent de la Batalla de València
i de la desactivació generalitzada del nacionalisme emergent amb la reculada
que va suposar aquella farsa anomenada oficialment “intent de cop d'estat” de 1981, fóra bandejat i silenciat tant com
es va poder. Ximo Corts, mestre, glossador, activista cultural, infatigable
blocaire i actual president d’Amics de la Costera, va replegar al seu llogaret
virtual Xàtiva; punts de vista, fa un parell d'anys, la
història de la publicació del llibre ‑article prèviament publicat al diari
Levante- amb interessants detalls i anècdotes que no hauríeu de perdre-vos,
així com el breu tast de les il·lustracions de Ramos que conté (Cucarella i Aliaga van fer també eco de la nota de Corts).
Aquella reeixida iniciativa va suposar una
estreta relació del poeta amb aquella colla de xativins inquiets -socarrats,
si voleu- i hi van sorgir amistats, complicitats i col·laboracions. Pel que a
mi em toca de més a prop, sembla que al poeta li varen agradar molt els gravats
que el pintor va estampar per al llibre i, de manera extensiva, la resta de la
seua obra artística, i això em va permetre conèixer personalment a Estellés -aleshores
ja fràgil, malaltís, sempre recollit en algú racó ombrívol- quan a alguna
presentació poètica o pictòrica hi coincidien tots dos. Aquesta col·laboració
es va perllongar durant anys i ens va deixar unes quantes joies de bibliòfil,
com el llibre Canals, fet a imitació
del de Xàtiva, però molt més bonic, amb tot luxe de recursos gràfics, doncs era
publicat amb orgull pel mateix ajuntament de la vila el 1987
i sense reparar en despeses. Però el més sorprenent va ser el llibre Versos per acompanyar una esperança, un recull de poemes publicats per
Ediciones Vanguardia Obrera de Madrid. El llibre conté dos poemes inèdits de la
sèrie de cinc que Estellés va escriure amb motiu de les execucions de setembre
de 1975 que el dictador Franco va ordenar a menys d'un més de la seua mort, una
sèrie de poemes què formen part d'El Procés (publicat al 1978) sota la mateixa temàtica i el Gran oratori pels
morts valencians de la postguerra, altrament titulat “Vora el barranc del
Carraixet”, composició què forma part de
l’Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset, que fou afusellat a
Paterna el 24 de maig de 1941 (aquell
dens poemari en què sempre el primer vers comença per “Vora el barranc del
Carraixet...” i que va ser publicat al 1979). El més curiós és que l’edició és
bilingüe català-castellà i que va ser el mateix Estellés qui majoritàriament va
traduir-ne els poemes.
El poeta va demanar que Joan Ramos
il·lustrara el llibre amb dibuixos originals, a més de contar amb algunes
reproduccions de quadres d’Antoni Miró. Versos per acompanyar una esperança
va ser presentat a l’Ateneo de Madrid, el 12 de juny de 1986, on Jaume Pérez Montaner,
què acabava de publicar L'heura del desig (Lentament es dessagna el violí /
obri la boca seca i s'estremeix / en un esglai final sota la pluja / llarga de
sols ferits i de tenebres...) i era
aleshores director del Col·legi Major Lluís Vives ‑que com haureu de saber
acaba de ser extingit com a residència i com a centre cultural per a gran
disgust de molts de nosaltres, assidus seguidors de la seua interessant i
enriquidora programació- va encarregar-se de la glossa, en presència del poeta
i del pintor. Quina va ser la repercussió del llibre a la gran congregació
urbana de l'altiplà ja no ho recorde, a excepció del paper que va tenir el
poeta andalús Rafael Alberti, qui va ficar improvisada cullerada a l'acte, però
sí em ve al cap que més o menys al mateix temps se n'anava en orris el projecte
d'una sèrie de retrats fantàstics dels reis valencians (propis i aliens,
privatius i compartits) que li havia sigut encomanada a Ramos amb motiu del
750é aniversari de la conquesta de València per Jaume I, la qual s'havia de
celebrar fastuosament el 1988, però que va ser desunflada pel govern valencià
davant el perill d'exaltació nacionalista i revifada de la Batalla de
València.
La
veritat és que no sé ben bé per què estic contant-vos aquestes coses. Potser hi
ha una mica d'exaltació de l'ego, potser note que la meua memòria comença a
defallir i vull deixar testimoni d'alguns records abans que s'esvaïsquen. O
potser enyore temps d'il·lusions i esperança que semblen oblidats: us imagineu
que ara mateix passaren aquestes coses? A Madrid? Impossible! En repassar les
meues anotacions vaig retrobar unes paraules de Cucarella, escrites fa un
temps, que ara em semblen ben adients per completar el meu escrit, massa planer
i maldestre: varen ser escrites per a la presentació, a Ca Revolta, d'Una llengua musicada de Carla González Collantes i us recomane que les repasseu sense deixar-vos ni una coma. I ja que hi som en pla
rememoratiu, al bloc de Feliu Ventura ‑com vegeu, hui anem de socarrats plens a
vessar- podreu trobar més flaixos de la memòria d'aquells temps, acompanyats
d'un impagable vídeo de 1983 amb Ovidi i Raimon: ni fet a
posta, perquè jo també hi era allà! Feu una pausa i mireu-s'ho bé.
M'aclame a tu. Estellés és un símbol. Qui anava a dir-me fa uns anys que acabaria
passant-me mitja vida al seu poble, una mica a la vora, si voleu, però just
front al cementiri on reposen les seues despulles, i que cada volta que faig
constar la meua adreça laboral, escric amb orgull el seu nom. Però sembla que
quan parlem de literatura, de música, de pintura o de cultura en general només
traiem a relluir tres o quatre noms, sempre els mateixos, com si no hi haguera
més aigua per pouar. Però no passa res. Això és el que fa tothom i amb tota
normalitat: enlairar senyeres i penons per fer-se visible. Per què no també
nosaltres? I Estellés és una de les nostres senyeres més enlluernadores.
Honorar Estellés és estimar els seus versos, i fruir els seus poemes és valorar
la poesia en valencià, i llegir poesia en valencià és conèixer tants i tan bons
poetes i poetesses que tenim i expandir el nostre esguard a tots els indrets de
la llengua comuna i fer créixer la nostra malmesa cultura: la senyera és al cim
d’un volcà que bull per dins, que deixa regalimar la lava roent i que, algun
dia, acabarà esclatant i s’endurà per davant, amb un gegantesc tsunami, totes
les pors i recels que ens han imposat per segles.
Estellés va nàixer al 1924, a
Burjassot, tal dia com l'acabat d'estrenar hui, 4 de setembre. Al 2010, Josep
Lozano ‑malgrat no ser de Xàtiva- va llançar la idea de, al voltant de
l’efemèride del naixement del poeta, fer un sopar literari i popular per tota
la nostra geografia amb inspiració directa del Burns Supper escocés. Benimaclet Viu va recollir immediatament el suggeriment i ara
ja preparem la III Festa Estellés de Benimaclet, que com bé sabeu, la fem amb un mica de retard per qüestions
logístiques, enguany el dia 15 de setembre i amb la ferma intenció de donar veu
a un bon reguitzell de joves poetes de tot el nostre àmbit lingüístic. Llegim
doncs Estellés, llegim poesia i somriguem a la renovada esperança, malgrat els
temps durs que els financers especuladors, empresaris ambiciosos i polítics
balafiadors ens han portat. Ah, i si teniu una estoneta lliure, feu un repàs
del programa que miraculosament va dedicar Canal 9 a Estellés el passat març,
amb la participació d’un bon grapat de bons amics i que encara podeu trobar a la web de RTVV
(afanyeu-vos que no deu faltar massa per a que la clausuren!). Com diuen,
optimistes, els nostres amics d'Obrint Pas a Alegria: Perquè avui cantem per celebrar / que ningú
mai no ens farà callar / i que la vida és coratge i alegria / un got a l'aire
un brindis pel demà / perquè avui desafiem la por / que el poble que canta mai
no mor / amunt els punys amunt les il·lusions / que si cantem / si cantem mai
morirem!
Ernest Estornell i Ramos
4 de setembre de 2012
Nota: Part dels
enllaços del text han perdut el seu vincle original. L'autor ha provat de
substituir-los per accessos vigents, però no sempre ha estat possible. Però del
que sí que podeu gaudir ara mateix és d'un bon tast de la fantàstica obra pictòrica de Joan Ramos
1 de setembre de
2015
diumenge, 30 d’agost del 2015
Sarau d'Estiu (i van dos!)
Fa un any, en contar-vos les coses, jugàvem un poc amb la
manera de com diferents diccionaris -sovint magnífiques col·leccions de
definicions orientatives i poc precises on solem navegar desconfiadament els
cercadors de paraules ignotes o dubtoses però als quals no podem ni sabem
renunciar- provaven d'explicar amb la seua brevetat sintètica el que era un “sarau”
(recordeu-ho ací).
Allò va ser el primer Sarau d’Estiu a Benimaclet.
Enguany, com ho avisarem, hem repetit tan corprenedor esdeveniment, de nou
organitzat conjuntament per Benimaclet Viu,
la colla de ball L’Esvaraeta
i el Centre Instructiu Musical de Benimaclet (El Musical)
amb el suport de la casolana empresa de productes avícoles Pollos Planes. I
la raó de tornar-se a enviscar amb açò no és altra que l'absolut convenciment
de que entre tantíssims dèficits que té el nostre país -financers, tributaris, d'honestedat
política, d'atencions socials, educatius, culturals, d'orgull privatiu i
identitaris- també es troba el vincle amb la música i el ball tradicional,
manifestació viva i espontània de la nostra idiosincràsia, com la de tots els
pobles del món, però a la nostra llar bandejada i amagada, titllada despectivament
d'arcaica i de folklòrica, quan no exhibida com a tal, com a pesa de museu
etnogràfic i no com a element cultural viu, actiu i propi d'un poble modern.
I per això -i moltes coses més que caldria explicar amb
més calma i temps- vam llançar la convocatòria que va congregar passat dissabte
28 de juny al saló principal del CIM de Benimaclet, enguany acaronades per llamineres
bufades d'aire fresc impulsades per nous aparells de condicionament, persones
vingudes de molts racons de la nostra geografia i des d'agrupacions què
treballen per dignificar les nostres tradicions. Així, comptarem amb gent
vinguda des de Riola, Sant Joan d'Alacant, Forcat, Llíria, Quart de Poblet,
Aldaia, Riba-roja de Túria, Pobla de Vallbona així com de la Falla Padre Alegre
de Benimaclet, la Falla de la Plaça la Reina de València, del grup Alimara i de
Roda i Volta de Gandia, tots en resposta a la crida de Vicent Marín, cap del
grup L'Esvaraeta. Per torns o tots plegats, el ball, ben regat per bona mistela
i nodrit per coques salades i dolces, no va acabar fins que es va fer ben de
nit i això que el solstici encara estava ben a prop. Però sense música no n’hi
ha ball i cap lloar sense pal·liatius ni falses modèsties la magnífica rondalla
que va reunir el mestre del guitarró Vicent Carrasco, on entre cordes de
diversos timbres i veus sublims vam poder comptar amb Pakito Tormo, Carles
Aguado, Eduard Navarro, Lola Ledesma, José Vicente Gil, Juan Escrig, Octavio
Vila, Ramon Bosch, Tica Llopis, Merxe Martínez i algun més que la memòria
traïdora ens ha deixat -de segur- fora de llista.
Sens dubte, aquells que mai heu compartit una experiència
així -grans, joves o menuts- no hauríeu de deixar passar una nova ocasió: si
aconseguim connectar tradició i modernitat -i cada volta veiem més clar el
camí- estarem més a prop del nivell de qualsevol poble europeu que es reconeix
com a tal. Per la nostra part i si les circumstàncies personals, grupals, locals,
nacionals i globals ho permetran, proper any hi haurà un nou Sarau d'Estiu a Benimaclet.
Ernest Estornell
4 de juliol de 2015
La present crònica
es va escriure pocs dies després de l'esdeveniment, es va perdre per atzars
informàtics, va ser parcialment recuperada, ha esta reescrita en la data
indicada i finalment publicada. Demanem disculpes a tots aquells que l'estàveu
esperant tant de temps.
29 d’agost de 2015
divendres, 26 de juny del 2015
2n Sarau d'Estiu a Benimaclet, diumenge 28 de juny, 19:00 h, al CIM.
Pensàveu
que el Benimaclet t’Estime havia acabat? Doncs no, no és així! La música
tradicional és un tret distintiu i característic del nostre poble i que cal
estimar i mimar perquè ha estat molt maltractada per tots els costats. A
Benimaclet Viu sempre hem tingut la voluntat d'afavorir-ne la seua conservació
i difusió mitjançant tots els mitjans al nostre abast. L'any passat amb el grup
de danses L'Esvaraeta i el Centre Instructiu Musical de Benimaclet -on s'imparteixen
classes d'instruments tradicionals com
la dolçaina i l'acordió diatònic així com formació complementària de rondalla valenciana-
organitzàrem el Sarau d'Estiu a Benimaclet, esdeveniment que va sobrepassar
totes les nostres previsions convertint-se en una gran festa popular que va
combregar al bo i milloret dels músics i cantants tradicionals propers i un
estol mai vist de colles de ball vingudes de tots els cantons del país i que
podreu recordar a aquesta mateixa web resseguint l'enllaç que teniu més avall o
buscant la ressenya vosaltres mateix. Òbviament, ens havíem quedat amb ganes de
més i intentàrem encabir una nova edició als actes de l'exitós Benimaclet t’Estime
2015, però per diverses circumstàncies i coincidències no vàrem tenir més remei
que ajornar-ho.
Però
ara sí ha arribat el moment! Així que ens complau enormement anunciar-vos
oficialment que proper diumenge tindreu el 2n Sarau d’Estiu a Benimaclet on esperem
superar la primera edició o, com a mínim, no passar-ne tanta calor aprofitant
que al CIM tindrem aparells d'aire condicionat nous i eficaços, especialment
dissenyats per alleugerir el sobreescalfament de les balladores i balladors i
dels sonadors d'instruments i veus afinats amb volàtil mistela. No ho dubteu,
veniu a ballar! I si penseu que no sou capaços de fer-ho per incapacitat
genètica o trastorns psicomotrius innats o adquirits, veniu a gaudir d'una
festa que serà més que memorable, de les que deixaran petjada al vostre cor
durant molt de temps.
diumenge, 21 de juny del 2015
El Teatre Lliure de Benimaclet posa en escena "Les assembleistes" al Musical amb un gran èxit.
Si jo governara,
seria escultora de la meua vida.
I la modelaria des dels meus anhels.
La guardiana dels meus somnis,
la realitzadora de la vida,
i ningú mana de mi;
sóc l'escultora de la meua ment,
sóc poderosa,
sóc una deessa,
com la Sagrada Mare Terra
El passat dissabte dia 13 de juny el Teatre Lliure de Benimaclet posà en escena l'obra "Les assembleistes", una obra de creació pròpia. "Les assembleistes" és el resultat del Taller de teatre de l'oprimit realitzat durant aquest curs. El taller ha treballat aquest any a partir de l'obra d'Aristòfanes, "L'assemblea de les dones". A partir del text original hi ha hagut un treball de reflexió i d'experimentació al voltant de la realitat social actual que ha anat generant textos i construint el resultat final que ha estat molt satisfactori. A l'obra hi hagué referències a la Llei Mordassa, als desnonaments, a la violència masclista i policial, a la manca de treball,...L'actuació emocionà a tots i totes les assistents i ens ajudà també a repensar el món que vivim.
El Teatre Lliure de Benimaclet, dirigit per Anna Gascón i Lucia Arce ha decidit constituir-se com a grup estable i en setembre obrirà les seues portes a noves incorporacions de persones interessades a reflexionar i experimentar a través de tècniques teatrals sobre la realitat en què vivim i la seua transformació.
divendres, 12 de juny del 2015
diumenge, 7 de juny del 2015
VI Fira de la Música de Benimaclet: de la nuvolada a la resplendor.
La VI Fira de la
Música de Benimaclet, celebrada dissabte 6 de juny de 2015, no va tenir un
començament massa bo. A la vespra i al mateix matí començarem a rebre avisos i
telefonades per comunicar-nos que gent que havia de participar, per diverses
circumstàncies, no podria fer-ho. De fet, la simultaneïtat amb la presentació
de Manel Alonso a Puçol i amb la Fira Alternativa de València ja ens havien
furtat Josep Vicent Frechina i un bon grapat de músics adeptes a Benimaclet,
però això de tant en tant passa i no n'hi ha més remei que repartir-se de la
millor manera possible. Rafa Xambó i Àlvar Carpi, cadascú pel seu costat, també
tenien altres compromisos professionals que ens privaren de la seua inestimable
ajuda. Però bé, la gent de Benimaclet Viu, de l'escola Pare Català què enguany acollia
la Fira de la Música amb motiu de les commemoracions de 35é aniversari de la
sua fundació i, sobre tot, el 25é aniversari de la implantació de la primera
línia en valencià a l'escola -cal no oblidar que la primera Fira de la Música
de Benimaclet es va realitzar al marc de la Trobada d’Escoles en Valencià de la
Ciutat de València organitzada pel Pare Català al 2010- i de DIS-PA-SO com a responsables
de la sonorització estiguérem ben puntuals i disposats al muntatge i preparació
de l’entorn. A la vesprada, quan ja ho teníem quasi tot preparat, vam rebre el
desesperat missatge d’Amàlia Garrigós, la nostra incomparable presentadora,
alertant-nos que patia una forta indisposició i que dubtava poder recuperar-se
a temps per venir. Pànic? No, coratge! Els que seguiu les activitats de
Benimaclet Viu ja conegueu el caràcter irreductible, heroic i indoblegable de
la nostra gent. Ernest Estornell va agafar les regnes de la presentació dels participants i Imma Cano es va fer càrrec
magníficament de la coordinació del backstage
i set d’entrevistes. El grups
Estrall, vingut des de la Vila-Joiosa, i La Douche es van oferir a fer les
proves de so, a plena solana, cosa que destaquem i agraïm com cal, i a l’hora
prevista, sis de la vesprada, Samarucs, el simpàtic grup de música infantil
educativa obria la fira per als més menuts. A partir d’ahí, tots els negres
presagis que hem comentat s’esvaïren, perquè si bé ens va faltar gent, també
n’hi hagué qui a l’últim minut es va afegir i la VI Fira de la Música va
acabar, a voltant de les nou i mitja de la nit i competint amb un important
partir de futbol amb el que podríem considerar un rotund èxit, tant pels músics
i cantants presentats com per l'agradable ambient de comunicació, interacció i
coneixença mútua aconseguit, que són trets molt importants de l'esdeveniment
què pretenem aconseguir.
Finalment, sobre la definitòria
llegenda “Benimaclet T’Estime” poguérem gaudir d'una gran varietat d'estils i
d'experiències dins les limitacions del format semiacústic que utilitzem. Després
del breu parlament inaugural i les paraules de Merxe Jiménez, directora de
l’escola Pare Català, per recordar el 35/25 aniversari esmentat abans, va pujar
a l’entaulat Daniel Rosell, de Picassent, per presentar-nos el seu nou disc
“Hakone”, d'immediata eixida. A continuació, Anselmo Martí Jover, de
Cocentaina, ens arrossegà amb el seu deliciós “MJ” que és un plaer d'escoltar.
El va succeir el trio de Benimaclet format per Ester Andújar, Carlos Marquina i
Ximo Seró amb unes peculiars versions ovidianes i donant el relleu a l'històric
grup Carraixet -les germanes Giner- què després de quatre dècades (van començar
a cantar sent xiquetes) continuen tan fresques i combatives com sempre a més
d'estar preparant nous discos tant elles com la tercera generació, “Els
Pabordets”, què ja es van presentar a la I Fira de la Música del 2010.
Seguidament, Eduard Joanes i Josep Maravilla (músic i responsable de la
sonorització) es van presentar com a Joanes i la Colla Pantaix i amb disc a les
portes on recuperen cançons mítiques de l'històric grup riberenc Pantaix. Més
assossegat, la veu profunda d’Ivan Brull, poeta reconvertit en cantautor, ens
va arribar des de Silla amb l'acabat de presentar “Canvi dels Àngels”, primer
treball discogràfic seu. La Douche, grup de mestres de curiosa i anecdòtica
denominació van reprendre la dinàmica, sense deixar de recordar-nos unes
quantes reivindicacions actuals de les escoles públiques. Per sorpresa,
l'alcoià establert a la ciutat Hugo Mas es va plantar a la Fira i ens regalà
unes vibrants interpretacions de cançons vinculades a Benimaclet i la seua gent
a més de comentar-nos el seu últim experiment de punk-jazz amb el grup Cavallo
anomenat “Pentàpolis”. Tomàs de los Santos, anant i tornant de Puçol, va trobar
el seu moment a continuació, delerós de no deixar de participar a tan singular
esdeveniment del poble on es va criar i que tant ha influït en las cançons del
seu disc “Dones i dons”. Seguidament, va ser el torn dels més joves i el grup
Estrall, vinguts de la Vila-Joiosa -com ja hem comentat i tornem a agrair- ens
va fer un animat tast del seu disc “Recordem el passat” llançat l'any passat i
ben vigent. I immediatament, vam tancar la, malgrat tot, reeixida VI Fira de la
Música de Benimaclet amb el grup local Traficants de Sucre, grup molt recent
però format per músics de sòlida formació i que estan encetant un camí molt
prometedor.
Com heu llegit, hem
tingut de tot, què és allò important, i sobre tot nous projectes tant de
veterans com de gent molt jove, que és uns dels nostres objectius de foment de
la música nostra. Cal destacar el suport del Col·lectiu Ovidi Montllor (COM) i
de les discogràfiques Mésdemil de Benaguasil i Comboi Records de València, què
tant fan per promoure la música en valencià i traure a la llum noves i
renovades alternatives. I també de l'escola Pare Català, tant de la Direcció
com de l'AMPA, per haver-nos facilitat tant les coses. I clar, la gent
infatigable de Benimaclet Viu aporta el seu temps, dedicació i incommensurable
esforç, però ens cal també suport econòmic per tirar tot açò endavant, així que
agraïm molt sincerament l'ajuda de Pollos Planes, de Servalia -Serveis i
Projectes de Catering SL- i de Caixa Popular, oficina de Benimaclet, així com
la seua confiança en els nostres projectes de dinamització cultural i social. I
si tot va bé, esteu atents al nostre bloc (http://trobada2010.blogspot.com.es/)
i a l’app Benimaclet Viu per a mòbils
i tablets (iOS i Android) perquè potser açò, el “Benimaclet T'Estime 2015”,
encara no ha acabat.
Benimaclet Viu
7 de juny de 2015
Nota: a l'entrada anterior trobareu la llista de participants amb enllaç a la seua música i xarxa social, així que no deixeu d'ampliar els vostres coneixements, reescoltar i portar-vos a casa per a sempre tot açò.
dijous, 4 de juny del 2015
VI Fira de la Música: tot a punt!
Després de l'èxit de la primera part del Benimaclet t’Estime 2015 continuem sense descans. La segona part serà proper dissabte 6 de juny i a l'escola Pare Català (carrer Diógenes López Mecho) amb motiu del 35é aniversari de la seua fundació, del 25é aniversari, sobre tot, de la implantació de la primera línia en valencià i en reconeixement a l'important paper que va tenir en la generació de Benimaclet Viu. Per a tots, grans i menuts, la VI Fira de la Música de Benimaclet!
Açò és el que vos espera:
SAMARUCS, amb el simpàtic espectacle musical i infantil “Canta, balla i aprèn” per als més menuts.
TRAFICANTS DE SUCRE, el jove grup d'ska de Benimaclet que ja es deixa caure per importants festivals.
SAMARUCS, amb el simpàtic espectacle musical i infantil “Canta, balla i aprèn” per als més menuts.
TRAFICANTS DE SUCRE, el jove grup d'ska de Benimaclet que ja es deixa caure per importants festivals.
METEOR, una proposta rockera que ens arriba des de La Marina Alta, ben contundent i d’una qualitat colpidora.
ANSELMO MARTÍ JOVER, del Comtat, reinventat com a cantautor però creador de l’històric grup Situació Extrema, rock valencià amb dolçaina.
LLUÍS VICENT, del pop-rock a la cançó d’autor, incombustible i polifacètic.
JOANES I LA COLLA DE PANTAIX, renaixement de l'històric grup de La Ribera PANTAIX amb nou disc a les portes.
CARRAIXET, Mari Carme, Miryam, Eva i Vanessa, les filles del gran Lleonard Giner, quatre dècades d’activisme i música en valencià des de Tavernes Blanques.
ESTRALL, ska desfermat, pura energia des de la Vila-Joiosa (La Marina Baixa).
LA DOUCHE, cançons dolces i encisadores a trio i amb nova maqueta acabada d'estrenar.
XAVIER MORANT, músic i productor de llarg recorregut, des de Cuixa fins al fa no res llançat “Astremón”.
XAVIER MORANT, músic i productor de llarg recorregut, des de Cuixa fins al fa no res llançat “Astremón”.
TOMÀS DE LOS SANTOS, guanyador del Premi Ovidi Montllor de cançó i del Martí i Pol de Terra i Cultura del Celler Vall Llach.
ESTER ANDÚJAR, CARLOS MARQUINA I XIMO SERÓ, trio especial reunit per a tan singular ocasió.
DANIEL ROSELL, escalfant l'ambient des de Picassent per a la presentació del seu nou disc “Hakone”.
COM (COL·LECTIU OVIDI MONTLLOR) de Músics i Cantants en Valencià, associació promotora dels Premis Ovidi Montllor.
COMBOI RECORDS, editora discogràfica de cançó d'autor, pop, jazz i folk què acull importants representants del nostre panorama musical.
MÉSDEMIL, la productora discogràfica de Benaguasil que tantes barreres ha trencat i tantes pautes ha marcat.
DIS-PA-SO, sonorització impecable a càrrec dels experts músics Josep Maravilla i Sergi Ferragut.
Ernest Estornell
Coordinador
dimarts, 2 de juny del 2015
Novetat important a la Fira de la Música: vénen els Samarucs!
Com
que enguany la VI Fira de la Música de Benimaclet la farem a l'escola pública Pare Català, ben pagats
pel 35é aniversari de la seua creació i, sobre tot, pel 25é aniversari de la
implantació de la primera línia en valencià, tret distintiu de l'escola i del nostre poble, la
Fira de la Música començarà amb un espectacle didàctic i musical, berenar inclòs,
dedicat a la xicalla: “Canta, balla i aprèn”, dels simpàtics SAMARUCS.
La
resta de participants, en llista diàriament actualitzada malgrat la data de l'entrada, els teniu ací. Anoteu bé a les agendes: dissabte 6 de juny, 18:00 h.
El pregó del Benimaclet t'Estime 2015: imperdible!
Com que alguns vos el perdéreu i altres no paràreu suficient atenció per diverses circumstancies hem cregut imprescindible transcriure ací, per a que reste per a la posteritat, per a poder ser recordat durant segles i per a gaudiment de tothom que es complau llegint aquestes coses, l'incomparable pregó del Benimaclet t'Estime 2015, llegit -o més bé dramatitzat, perquè l'ocasió bé s'ho valia- per Lucia Arce dissabte 30 de maig de 2015 al cadafal de la plaça pública de Benimaclet.
Pregó
Benimaclet t'Estime 2015
Perdoneu
la meva total desconeixença del protocol que s’ha de seguir a l’hora de
començar un pregó. No sé si primer s’ha de saludar a l’alcalde, o a la
ciutadania, ....
Ahhh,
clar! que encara no tenim Alcalde,... en tot cas com mai m'ha agradat posar
etiquetes i sí, anomenar a la gent pel seu nom, trencarem el protocol, si és
que existeix i ho posarem tot al mateix sac: Bona vesprada!
Pregó:
del castellà pregón. O també crida.
Crida:
dins del folk en el Carnestoltes, és un text, en vers o en prosa, també
anomenat ban, en el qual l'organització anuncia la festa, i es convida al
veïnat.
Ban:
als segles XVI i XVII el ban era una crida als malefactors.
Malefactor:
és aquell que comet actes criminals.
Acte
criminal: tot fet realitzat que constitueix un crim.
Crim:
violació greu de la llei moral.
Prou!!!!
...ahhh, Ara caic !!! ...Ara ho entenc tot!!!!
Va
a ser per aquesta raó que fins que teníem alcaldessa ens obligaven a mantindre
una AMBULÀNCIA, tot el dia. Clar, ...perquè tots els anys, al celebrar
Benimaclet t'Estime, mobilitzem als delinqüents de Benimaclet... I també és per
aquesta raó, que la policia ens acompanya en la cercavila, que segur que està
pleneta de CARTERISTES.
I
nosaltres que pensàvem que congregàvem el millor de cada casa...
Bo,
ara que ja sabem qui som, i on estem, voldria fer una especial menció a una
banda delictiva que està d'aniversari, que ens acompanya any rere any, amb un
armament altament perillós, que atrau la concurrència de personatges estranys i
de diverses procedències...
Tot
i això, el poder de la seua música de tabals i dolçaines, provoca que rius de
gent, major i menuda, vaja darrere de manera encisadora, com si es tractara
d'aquell famós flautista. I així durant 25 anys....
Perillosos,
molt perillosos!!!. FELICITATS ESTRELA ROJA!!!.
Sí,
perquè per a nosaltres, són molt importants, sempre darrere, i
incondicionalment a l'aguait, ... i ja es sap això de... amics fins a
l'infern...
...Açò
em recorda, un altre comando actiu: «la colla de dimonis» amb artilleria de
primera!!! i sempre rondant en qualsevol esdeveniment del barri... Aaahh!
Clarrr! tots dos pertanyen a l'Assemblea de Veïns, la MARE, des d'on ixen
aquests destacaments des de fa 29 anys!!!! i dic mare per ser l'origen d'on
ixen aquests fenòmens col·lectius, com podria dir natura, fonament, pòsit,
pilar,...
Mai
havia segut conscient que en una festa del barri de Benimaclet, pogueren
aparèixer tantes bandes organitzades... i hi ha unes quantes més, mireu al
vostre voltant, mireu, mireu,...Açò és més greu del que em pensava!!!
Me'n
adone que en BV estem adquirint l'hàbit de juntar-nos amb aquesta gent. A més,
decidim, i intentem, cada any, fer-ho com una tradició per a gaudir del dia del
barri.
Serà
que aquests hàbits que estem adquirint, signifiquen apostar per la nostra
IDENTITAT DIVERSA, que hem anat modelant durant anys, i que està impregnada
d'una cultura alimentada per àrabs, fenicis, càtars i tants d’altres, i banyada
per aquest fluid de saviesa que és el mar Mediterrani.
I
dit açò, esperem impregnar-nos de l'estela que abandera la cultura, la llengua,
el bé comú, la sostenibilitat, l’accessibilitat, i la tradició.
Aprofite
per a felicitar també al CEIP Pare Català, que enguany compleix 25 anys de
línia en Valencià...i així ho celebrarem dissabte vinent, al seu pati, amb la
VI Fira de la música en Valencià. Serà la nostra aportació delictiva, i allà us
esperem malefactors i malefactores del barri , ...i de tot el País Valencià.
Que
comence la timbalada!!!!
diumenge, 31 de maig del 2015
Etapa superada: continuem...
La pluja va irrompre inesperadament però no va apaivagar
la força i el coratge del potent batec del Benimaclet insubmís. La primera part
del Benimaclet t’Estime 2015 ha estat un gran èxit tant de participació com d'assistència
i el nostre objectiu de fer visible tot allò que altres s'entesten a amagar, de
fer brollar la força dels nostres col·lectius socials i de la nostra cultura ho hem aconseguit amb
escreix. Gràcies a tots els que ho heu fet possible! I ara, continuem: segona
part del Benimaclet t’Estime, proper dissabte 6 de juny i a l’escola Pare Català,
amb la VI Fira de la Música de Benimaclet.
Els participants provisionals a la VI Fira de la Música els trobareu a aquesta entrada.
I si voleu, la revista (digital i en paper) Benimaclet Entra ens dedica un complet article per explicar-ho, al web i també en pdf descarregable (a partir de dilluns 1 de juny).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)