diumenge, 30 d’agost del 2015

Sarau d'Estiu (i van dos!)

Fa un any, en contar-vos les coses, jugàvem un poc amb la manera de com diferents diccionaris -sovint magnífiques col·leccions de definicions orientatives i poc precises on solem navegar desconfiadament els cercadors de paraules ignotes o dubtoses però als quals no podem ni sabem renunciar- provaven d'explicar amb la seua brevetat sintètica el que era un “sarau” (recordeu-ho ací). Allò va ser el primer Sarau d’Estiu a Benimaclet. Enguany, com ho avisarem, hem repetit tan corprenedor esdeveniment, de nou organitzat conjuntament per Benimaclet Viu, la colla de ball L’Esvaraeta i el Centre Instructiu Musical de Benimaclet (El Musical) amb el suport de la casolana empresa de productes avícoles Pollos Planes. I la raó de tornar-se a enviscar amb açò no és altra que l'absolut convenciment de que entre tantíssims dèficits que té el nostre país -financers, tributaris, d'honestedat política, d'atencions socials, educatius, culturals, d'orgull privatiu i identitaris- també es troba el vincle amb la música i el ball tradicional, manifestació viva i espontània de la nostra idiosincràsia, com la de tots els pobles del món, però a la nostra llar bandejada i amagada, titllada despectivament d'arcaica i de folklòrica, quan no exhibida com a tal, com a pesa de museu etnogràfic i no com a element cultural viu, actiu i propi d'un poble modern.

I per això -i moltes coses més que caldria explicar amb més calma i temps- vam llançar la convocatòria que va congregar passat dissabte 28 de juny al saló principal del CIM de Benimaclet, enguany acaronades per llamineres bufades d'aire fresc impulsades per nous aparells de condicionament, persones vingudes de molts racons de la nostra geografia i des d'agrupacions què treballen per dignificar les nostres tradicions. Així, comptarem amb gent vinguda des de Riola, Sant Joan d'Alacant, Forcat, Llíria, Quart de Poblet, Aldaia, Riba-roja de Túria, Pobla de Vallbona així com de la Falla Padre Alegre de Benimaclet, la Falla de la Plaça la Reina de València, del grup Alimara i de Roda i Volta de Gandia, tots en resposta a la crida de Vicent Marín, cap del grup L'Esvaraeta. Per torns o tots plegats, el ball, ben regat per bona mistela i nodrit per coques salades i dolces, no va acabar fins que es va fer ben de nit i això que el solstici encara estava ben a prop. Però sense música no n’hi ha ball i cap lloar sense pal·liatius ni falses modèsties la magnífica rondalla que va reunir el mestre del guitarró Vicent Carrasco, on entre cordes de diversos timbres i veus sublims vam poder comptar amb Pakito Tormo, Carles Aguado, Eduard Navarro, Lola Ledesma, José Vicente Gil, Juan Escrig, Octavio Vila, Ramon Bosch, Tica Llopis, Merxe Martínez i algun més que la memòria traïdora ens ha deixat -de segur- fora de llista.

Sens dubte, aquells que mai heu compartit una experiència així -grans, joves o menuts- no hauríeu de deixar passar una nova ocasió: si aconseguim connectar tradició i modernitat -i cada volta veiem més clar el camí- estarem més a prop del nivell de qualsevol poble europeu que es reconeix com a tal. Per la nostra part i si les circumstàncies personals, grupals, locals, nacionals i globals ho permetran, proper any hi haurà un nou Sarau d'Estiu a Benimaclet.

Ernest Estornell
4 de juliol de 2015

La present crònica es va escriure pocs dies després de l'esdeveniment, es va perdre per atzars informàtics, va ser parcialment recuperada, ha esta reescrita en la data indicada i finalment publicada. Demanem disculpes a tots aquells que l'estàveu esperant tant de temps.
29 d’agost de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada