Micromecenatge: un experiència a Benimaclet.

El proper dimecres dia 26 de setembre a les 19 h., l'Universitat Lliure de Benimaclet ha programat un acte al voltant del micromecenatge, i en concret la presentació d'un projecte de la companyia Lluerna Teatre: "LILI. Un espectacle de titelles i objectes, de poesia i humor" 

En primer lloc Ernest Estornell ens parlarà de què és això del micromecenatge o "crowdfunding" i després Rosa Navarro i Alba Alegre de Lluerna Teatre ens explicaran el seu projecte. 

La companyia després farà  4 "squetches" de l'obra.

Es tracta d'un espectacle de titelles per a adults, un espectacle de petit format on el titellaire representarà una sèrie d’onze números amb titelles i objectes i entre número i número farà una petita presentació  on es farà saber el “com” i “perquè”. Coneixerem així què l’ha motivat a fer el que ha fet i de quina manera ha triat posar-ho en escena. Són sis poemes d’autors com Antoni Defez, Federico G. Lorca, Josep Mir, Vicent A. Estellés, Gonzalo Lagos  Manel Alonso i una cançó de J. Brel. La resta fa referència al teatre popular de titelles. El fil conductor és l’ofici de titellaire: quina mena d’impuls aboca a una persona, aparentment normal, a dedicar-se a aquest ofici alhora vulgar i misteriós.

La presentació tindrà lloc en el CENTRE SOCIAL EL TERRA, situat al carrer Baró de Sant Petrillo nº9 baix, 46020 Benimaclet – València. El dia 26 de setembre a les 19h. 

Benimaclet torna a vibrar amb la poesia.

La III Festa Estellés de Benimaclet es consolida com un dels principals esdeveniments de les retrobades de final d’estiu, just al llindar de l’arribada de la quotidianitat tardorenca, i ho fa al nostre antic poble de L’Horta -ja sense poble ni horta, tret del llençolet que hem aconseguit recuperar-ne- com a acte cultural, lúdic i festiu, integrador, cohesionador i transgeneracional: una autèntica festa de poble com cal.

Passades les 7 de la vesprada del passat dissabte 15 de setembre començarem la xerrada sobre l’estat de la llengua i els continus embats i menyspreus que rep per part dels nostres governants. El lema que enguany havien escollit és suficientment explícit: Estellés, la dignitat d'una llengua. A la taula, la premiada escriptora Raquel Ricart es va encarregar de la presentació de la jornada, per a passar la paraula, a continuació, a Irene Jaume, d'Illencs pel català i originària de Mallorca i a Adrià Martí, d'Escola Valenciana. Tots dos ens varen fer un bon repàs de les polítiques lingüístiques de Ses Illes i del País Valencià, del bandejament i, fins i tot, de l’odi que semblen mostrar els governants envers la llengua i la cultura pròpies del nostre territori i contra les quals no dubten en legislar, utilitzant arguments de suposada llibertat d’elecció. Tanmateix, al pols hi guanya, no sense esforç i patiment però amb molt de coratge, la resposta ferma de tota una nova generació que no vol renunciar al seu llegat i que obri les portes a l’esperança de poder, algun dia, fer capgirar les coses.

Va caure el sol per la banda de ponent i, a l’hora del sopar, el carrer estava ple de gom a gom, amb vora dues-centes persones disposades a tenir bona cura del bon recapte a base de la fideuà, cuinada per la gent del Centre Social Terra, escortada per altres productes típics de la terra. I mentres fèiem córrer la mistela per endolcir les veus en la càlida nit, varen passar per l’entaulat tot el reguitzell de poetesses i poetes què, vinguts de tots els racons d’on va ser possible, volgueren passar aquesta nit de joia amb nosaltres i assumir la veu d’un poble com a protagonistes. Amb les pròpies paraules, enlairades per Pili Micó al carrer, ara us ho conte:

“Avui gaudirem de la sensualitat electritzant de la berguedana Laia Martínez i López, bregada en el món de l'spoken word d'arreu del món, i vinguda des del seu exili mallorquí a conquerir la València dels amants d'Estellés amb els versos del seu L'abc de Laia Martinez Lopez o fer-nos ballar d'alegria amb la cantarella encomanadissa del seu darrer poemari L'estiu del tonight tonight.

Del mestratge incomparable d'un corsari eivissenc, Manel Marí, amb la veu temperada pel raïm dels cups del poeta persa Omar Kayam i la dicció mesurada per l'alentida profunditat de qui pareix haver descobert nous colors dins el blanc. I és que no hi ha ningú que el diga amb tant de sentiment, aquest poema: El vi homenatge a Estelles.

Pau Sif, de La Creu, de La Pobla de Farnals, el qui fins fa quatre dies fóra el valent lector de català a la Universitat de Zadar, home d'empenta a qui devem tota una munió de neoaprenents de català hooligans i apitxats enamorats del sud, d'aquesta llengua mil·lenària a l'altra banda d'Europa. El viatger que s'extravia, l'home que, finalment, assumí les propietats de l'Ikea i sobrevisqué per explicar-ho.

Ainoa Lorca, de Benimaclet, la més jove d'aquesta colla i no obstant això la de ratxes amerades d'una maduresa torbada i atípica. Nàufraga del decasíl·lab. Obcecada versificadora. Indeturable veu. Prengueu nota. Pareu-hi esment...

Ivan Brull, de Silla, senyor de les implosions i els Cantaments, pell-roja deshabitat de la selva del dedins. L'home que viu dins el poema i no n'ix ni per a....

I Andreu Galan, d'Alboraia, somiatruites general de l'exèrcit d'un sol home. El qui deixa la bugada onejant sobre el terrat...”

Poesia de tots el colors i olors, escrita amb mestratge i dita amb sentiment, poesia que va il·luminar com l’Arc de Sant Martí i omplir de flaire vaporós els ulls i oïdes deleroses del nombrós públic què no va dubtar a agrair-lo a bastament amb efusius aplaudiments a cada intervenció dels mestres de la paraula.

La participació popular no es va fer d’esperar, però amb un pessic d’expectació, perquè ja abans del sopar Pili Micó ens va fer agafar uns misteriosos sobres que penjaven del mural homenatge a Estellés on la gent deixava escrits els seus poemes, retolador en mà. Cada sobre contenia un fragment d’una coneguda composició del poeta de Burjassot. Arribat el moment, ben ordenats i amb tota la bona voluntat d’emular als professionals que ens havien precedit, els varen llegir, honestament, iradament, sense pensar en ninguna posteritat.

En acabar, quasi improvisadament, la gran cantant Eva Dénia va sembrar més emocions, guitarra a la mà, per delectar-nos amb les seues versions personals de grans poemes musicats i, en un tres i no res, va farcir l’entaulat d’amics cantadors i sonadors, encapçalats per Maria Amparo Hurtado, que ens van fer tornar la sang en mistela amb els càntics ancestrals de L’Horta.

I com no hi festa valenciana sense música, siga quina siga, el rap polifacètic, reivindicatiu i engrescador dels joves Atupa, vinguts des de Montcada de L’Horta amb el seu disc acabat de lliurar després d’una reeixida experiència de micromecenatge: unes cançons que cal escoltar amb deteniment i parant atenció al que diuen.

Gran nit de poesia i música a Benimaclet, doncs, però també de veïns irats -uns més que altres- què no entenen que el carrer no és només de falles i clavaris, de vigilants de la llei indolents que només miren a un costat i no a l’altre i de ciris cremats en processons purificadores de cínics pecats. Gran nit a Benimaclet. No serà fàcil, però intentarem superar-la l’any vinent, quan es compliran els 20 anys de la desaparició del gran poeta.

Ernest Estonell

18 de setembre de 2012

(Si voleu conservar aquesta nota, la podeu trobar també en versió pdf. També podeu copiar i pegar aquesta nota, o la part d’ella que us convinga, als vostres blocs i altres andròmines virtuals. I si sou afeccionats a conservar memòria gràfica dels esdeveniments, també podeu pescar un bon paquet de fotografíes, sense mandra, perquè l’enllaç caduca ràpid; però si sou dels lents i el trobeu perdut, només heu de demanar la seua reposició).

III Festa Estellés a Benimaclet: dissabte, 15 de setembre.

Assumiràs la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera. I tindràs fam i tindràs set, no podràs escriure els poemes i callaràs tota la nit mentre dormen les teues gents, i tu sols estaràs despert, i tu estaràs despert per tots. No t’han parit per a dormir: et pariren per a vetlar en la llarga nit del teu poble.

Els coneguts versos de Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924 - València 1993) de segur que rondinaven a la ment de l’escriptor d’Alginet Josep Lozano quan, fa un parell d’anys, al 2010, va llançar la proposta de, al voltant de la data de naixement del poeta, el 4 de setembre, fer un sopar o dinar popular amb els següents ingredients: a) Cuinar un plat del nostre país o països, amb la seu beguda corresponent. b) Sopar o dinar ben dinats o sopats. c) Llegir un poema d’Estellés, el que més us agrade. d) Fer llegir o cantar altres poemes d’Estellés o d’altres poetes nostres, en una festa que hauria de ser lúdica i popular. L’objectiu era instituir una celebració com a un nou recurs amb què cohesionar la gent progressista, promocionar la nostra autoestima i defensar la nostra cultura i llengua d’una manera festiva i popular. La inspiració va ser el Burns Supper, allò que fan els escocesos -des de fa ja més de dos-cents anys- cada 25 de gener, per celebrar el naixement del poeta en llengua escocesa Robert Burns (1759-1796).

La carta de crida inicial de Lozano es va publicar a Infomigjorn, però la podeu trobar també a la web de Rodonors Invictes. Ell mateix ho va explicar al reportatge videogràfic de la I Festa Estellés d’Alginet del 2010. La convocatòria, dispersada pers mars i muntanyes via xarxes electròniques, va germinar ràpidament, amb un creixement exponencial fins ara què podeu constatar al Bloc Festa Estellés.

Com a altres indrets, Benimaclet Viu va recollir immediatament el repte, no només com a esperó cultural, sinó també lúdic perquè ací hi ha coincidència amb les festes patronals, fins aleshores privatives només del sector de ciri i processó de la població i excloents d’una bona part de la resta i, per això, mancades del tarannà integrador i cohesionador que ha de tenir una festa de poble -o de barri, si preferiu- i més en aquest estimat raconet que es resisteix tant a ser engolit per la gran ciutat.

Arriben, doncs, a la III Festa Estellés de Benimaclet, que serà dissabte, 15 de setembre. Enguany hem volgut dedicar la jornada a la situació actual de la nostra llengua, contínuament atacada per tots els costats i per això obrirem amb una xerrada-col·loqui que hem titulat Estellés, la dignitat d’una llengua i on participarà gent de tots el racons de la nostra geografia, com es dita popular: de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Després del bon sopar a la fresca, com sempre, preparat amb els millors ingredients i les més acurades mans al Centre Social Terra (cal reservar lloc amb antelació, bé directament o mitjançant correu electrònic), i per si de cas la xerrada de la vesprada ens ha deixat una mica de regust, farem córrer la mistela mentre escoltarem les creacions d’un nodrit grup de joves poetes vinguts de tot arreu per mostrar-nos el seu talent i com a immillorable exemple de la vitalitat i la força que, malgrat tots els entrebancs, té la nostra llengua i la nostra cultura. I per a tots aquells que a un lloc i circumstància així no podeu tenir la boca tancada, obrirem a continuació la participació voluntària i popular per honorar Estellés amb la lectura col·lectiva dels seus més coneguts poemes i més sorpreses que de segur arribaran.

El fi de festa li ho hem encomanat enguany als Atupa i al seu Quatribarap, que de segur heu escoltats tots. I si no ho heu fet, encara esteu a temps de descarregar-se’l del Bandcamp per tal de venir ben preparats a l’esdeveniment i corejar les cançons sense fer vergonya.

I si encara teniu un poquet més de ganes de llegir, Ernest Estornell ens ha deixat a disposició una nota personal escrita amb motiu de l’aniversari del poeta, massa íntima i local, però què sembla que fa goig llegir-la.

Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble. I tu, greument, has escollit. Després del teu silenci estricte, camines decididament.

Vicent Andrès Estelles, Llibre de les meravelles, 1971.