III Festa Estellés a Benimaclet: dissabte, 15 de setembre.

Assumiràs la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera. I tindràs fam i tindràs set, no podràs escriure els poemes i callaràs tota la nit mentre dormen les teues gents, i tu sols estaràs despert, i tu estaràs despert per tots. No t’han parit per a dormir: et pariren per a vetlar en la llarga nit del teu poble.

Els coneguts versos de Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924 - València 1993) de segur que rondinaven a la ment de l’escriptor d’Alginet Josep Lozano quan, fa un parell d’anys, al 2010, va llançar la proposta de, al voltant de la data de naixement del poeta, el 4 de setembre, fer un sopar o dinar popular amb els següents ingredients: a) Cuinar un plat del nostre país o països, amb la seu beguda corresponent. b) Sopar o dinar ben dinats o sopats. c) Llegir un poema d’Estellés, el que més us agrade. d) Fer llegir o cantar altres poemes d’Estellés o d’altres poetes nostres, en una festa que hauria de ser lúdica i popular. L’objectiu era instituir una celebració com a un nou recurs amb què cohesionar la gent progressista, promocionar la nostra autoestima i defensar la nostra cultura i llengua d’una manera festiva i popular. La inspiració va ser el Burns Supper, allò que fan els escocesos -des de fa ja més de dos-cents anys- cada 25 de gener, per celebrar el naixement del poeta en llengua escocesa Robert Burns (1759-1796).

La carta de crida inicial de Lozano es va publicar a Infomigjorn, però la podeu trobar també a la web de Rodonors Invictes. Ell mateix ho va explicar al reportatge videogràfic de la I Festa Estellés d’Alginet del 2010. La convocatòria, dispersada pers mars i muntanyes via xarxes electròniques, va germinar ràpidament, amb un creixement exponencial fins ara què podeu constatar al Bloc Festa Estellés.

Com a altres indrets, Benimaclet Viu va recollir immediatament el repte, no només com a esperó cultural, sinó també lúdic perquè ací hi ha coincidència amb les festes patronals, fins aleshores privatives només del sector de ciri i processó de la població i excloents d’una bona part de la resta i, per això, mancades del tarannà integrador i cohesionador que ha de tenir una festa de poble -o de barri, si preferiu- i més en aquest estimat raconet que es resisteix tant a ser engolit per la gran ciutat.

Arriben, doncs, a la III Festa Estellés de Benimaclet, que serà dissabte, 15 de setembre. Enguany hem volgut dedicar la jornada a la situació actual de la nostra llengua, contínuament atacada per tots els costats i per això obrirem amb una xerrada-col·loqui que hem titulat Estellés, la dignitat d’una llengua i on participarà gent de tots el racons de la nostra geografia, com es dita popular: de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Després del bon sopar a la fresca, com sempre, preparat amb els millors ingredients i les més acurades mans al Centre Social Terra (cal reservar lloc amb antelació, bé directament o mitjançant correu electrònic), i per si de cas la xerrada de la vesprada ens ha deixat una mica de regust, farem córrer la mistela mentre escoltarem les creacions d’un nodrit grup de joves poetes vinguts de tot arreu per mostrar-nos el seu talent i com a immillorable exemple de la vitalitat i la força que, malgrat tots els entrebancs, té la nostra llengua i la nostra cultura. I per a tots aquells que a un lloc i circumstància així no podeu tenir la boca tancada, obrirem a continuació la participació voluntària i popular per honorar Estellés amb la lectura col·lectiva dels seus més coneguts poemes i més sorpreses que de segur arribaran.

El fi de festa li ho hem encomanat enguany als Atupa i al seu Quatribarap, que de segur heu escoltats tots. I si no ho heu fet, encara esteu a temps de descarregar-se’l del Bandcamp per tal de venir ben preparats a l’esdeveniment i corejar les cançons sense fer vergonya.

I si encara teniu un poquet més de ganes de llegir, Ernest Estornell ens ha deixat a disposició una nota personal escrita amb motiu de l’aniversari del poeta, massa íntima i local, però què sembla que fa goig llegir-la.

Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble. I tu, greument, has escollit. Després del teu silenci estricte, camines decididament.

Vicent Andrès Estelles, Llibre de les meravelles, 1971.