Assumiràs la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a
sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et
seguirà una polseguera. I tindràs fam i tindràs set, no podràs escriure els
poemes i callaràs tota la nit mentre dormen les teues gents, i tu sols estaràs
despert, i tu estaràs despert per tots. No t’han parit per a dormir: et pariren
per a vetlar en la llarga nit del teu poble.
Els coneguts versos de Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924 - València 1993)
de segur que rondinaven a la ment de l’escriptor d’Alginet Josep Lozano quan,
fa un parell d’anys, al 2010, va llançar la proposta de, al voltant de la data
de naixement del poeta, el 4 de setembre, fer un sopar o dinar popular amb els
següents ingredients: a) Cuinar un plat
del nostre país o països, amb la seu beguda corresponent. b) Sopar o dinar ben
dinats o sopats. c) Llegir un poema d’Estellés, el que més us agrade. d) Fer
llegir o cantar altres poemes d’Estellés o d’altres poetes nostres, en una
festa que hauria de ser lúdica i popular. L’objectiu era instituir una celebració com a un nou recurs amb què
cohesionar la gent progressista, promocionar la nostra autoestima i defensar la
nostra cultura i llengua d’una manera festiva i popular. La inspiració va
ser el Burns Supper, allò que fan els
escocesos -des de fa ja més de dos-cents anys- cada 25 de gener, per celebrar
el naixement del poeta en llengua escocesa Robert Burns (1759-1796).
Com a altres indrets, Benimaclet Viu va recollir
immediatament el repte, no només com a esperó cultural, sinó també lúdic perquè
ací hi ha coincidència amb les festes
patronals, fins aleshores privatives només del sector de ciri i processó de la població i excloents
d’una bona part de la resta i, per això, mancades del tarannà integrador i cohesionador
que ha de tenir una festa de poble -o
de barri, si preferiu- i més en aquest estimat raconet que es resisteix tant a
ser engolit per la gran ciutat.
Arriben, doncs, a la III
Festa Estellés de Benimaclet, que serà dissabte, 15 de setembre. Enguany hem
volgut dedicar la jornada a la situació actual de la nostra llengua,
contínuament atacada per tots els costats i per això obrirem amb una
xerrada-col·loqui que hem titulat Estellés,
la dignitat d’una llengua i on participarà gent de tots el racons de la
nostra geografia, com es dita popular: de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
Després del bon
sopar a la fresca, com sempre, preparat amb els millors ingredients i les més
acurades mans al Centre Social Terra (cal reservar lloc amb antelació, bé
directament o mitjançant correu electrònic), i per
si de cas la xerrada de la vesprada ens ha deixat una mica de regust, farem córrer
la mistela mentre escoltarem les creacions d’un nodrit grup de joves poetes
vinguts de tot arreu per mostrar-nos el seu talent i com a immillorable exemple
de la vitalitat i la força que, malgrat tots els entrebancs, té la nostra
llengua i la nostra cultura. I per a tots aquells que a un lloc i circumstància
així no podeu tenir la boca tancada, obrirem a continuació la participació
voluntària i popular per honorar Estellés amb la lectura col·lectiva dels seus
més coneguts poemes i més sorpreses que de segur arribaran.
El fi de festa li ho hem encomanat enguany als Atupa i al seu Quatribarap, que de segur heu escoltats tots. I si no ho heu fet,
encara esteu a temps de descarregar-se’l del Bandcamp per tal de venir ben
preparats a l’esdeveniment i corejar les cançons sense fer vergonya.
I si encara teniu un poquet més de ganes de llegir,
Ernest Estornell ens ha deixat a disposició una nota personal escrita amb motiu
de l’aniversari del poeta, massa íntima i local, però què sembla que fa goig llegir-la.
Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble. I tu,
greument, has escollit. Després del teu silenci estricte, camines decididament.
Vicent Andrès Estelles, Llibre de les meravelles, 1971.
