BENIMACLET T'ESTIME: LA CRÒNICA (I)

Benimaclet t’estime, en quatre paraules (o alguna més).

Un bon vi necessita un temps d’oxigenació per a desprendre tota la seua potència aromàtica. De la mateixa manera, hem deixat passar uns dies per a parlar de la nostra festa anual per tal d’assimilar ben bé totes les aromes, però també perquè, com sempre, continuem treballant pel nostre antic poble i necessitem recuperar l’alè de tant en tant.

Sovint desaprofitem la gran teranyina tecnològica. La fem servir -i de manera molt valuosa- per a comunicar, això si,  actes i esdeveniments i així assabentar-nos de moltes coses que van a passar, tantes que ens resulten pràcticament inabastables. Però quasi sempre, la informació és queda ací: si no hem pogut estar presents, ningú no ens contarà el que ha passat. Hi ha d’excepcions, clar, i molt estimables, però ens cal més gent que conte les coses, hem d’anar més enllà del simple tauler d’anuncis efímers i generar continguts de lectura extemporània, que expliquen experiències i donen idees. A poc a poc, ho intentarem.

El dia 5 de maig, l’oratge ens va fer patir. El dia va alçar-se ennuvolat i humit, però de bon matí, la gent de Benimaclet Viu ja es trobava a la plaça per bastir tota la infraestructura requerida. I a mitjan matí, el potent so de les dolçaines i els tabals de la colla Estrela Roja obria pas als simpàtics i volguts gegants de Benimaclet, el Moro Maclet i el Tirant Lo Blanc, precedits de la pancarta de la declaració fonamental: t’estime. A la crida de la cercavila pels antics carrers, la gent va anar apropant-se a la plaça, l’epicentre de tota la jornada i punt de trobada, perquè recordeu que l’essència de Benimaclet t’estime és la trobada, l’ocasió per a que tota la gent que esmerça les seues hores d’esbarjo en millorar la vida del veïns de Benimaclet des de tots els punts de vista possibles interaccione, intercanvie experiències i establisca col·laboracions enfortidores. Molt actius varen estar Maulets i la Plataforma contra els Desnonaments, però també la productora discogràfica Mésdemil -ja sabeu el que pensem a Benimaclet Viu de la música- què ben matiners ja varen desplegar el seu ventall de produccions.

Però l’ambientació musical del matí va recaure en la nostra centenària societat musical, el Centre Instructiu Musical de Benimaclet, què amb una representació de músics de la banda i de mestres de l’Escola de Música va fer vibrar l’humit aire de la plaça, al mateix temps que els més menuts gaudien d’un taller de sensibilització musical on podien tastar diversos instruments i construir-ne de propis. I tot això al temps del taller de dansa d’Anna Codonyer, què anava instruint al personal en els passos tradicionals per al gran ball de la vesprada i que va acabar ballant la música en directe dels músics del CIM.

Al voltant del migdia, Lluerna Teatre feia entrar el titella Pinotxo a l’entaulat davant desenes d’ulls oberts com plats. De ponent, núvols foscos s’apropaven i per uns moments ens varen fer pensar en una versió aquàtica de la història del famós titella, però finalment la cosa es quedà en quatre gotetes que els valents xiquets i xiquetes de Benimaclet varen suportar sense badar.

I con que tot això feia venir bona gana, les variades paelles cuinades per la gent del CS Terra varen ser vistes i no vistes, perquè ben bones que varen eixir. Després del cafenet a algun dels bars dels voltants, el programa de Benimaclet t’estime va continuar amb la III Fira de la Música, la trobada del món musical autòcton, què enguany va contar amb la participació en directe d’Andreu Valor, Lluís Vicent, TanStuPids, Rafa Xambó, Bertomeu, Petita Amanida Peiotaire, Oliva Trencada, Xavier Morant i Abraham Rivas, Carles Pastor, la nova promesa local Poetes Anònims, Tardor, Hugo Mas i VerdCel, a més de les productores Mésdemil (abans esmentada), La Casa Calba i Comboi Records. Quasi res: el bo i millor de cada casa. I tot això dirigit per l’infatigable Ernest Estornell i per Àlvar Carpi a peu d’entaulat i amb la inestimable col·laboració de Josep Vicent Frechina -savi musical on els haja- al micròfon d’entrevistes.

L’oratge, tot el dia amenaçador, deixava anar de tant en tant alguna goteta, però continuava aguantant-se. Cap a les set del vespre, Ballàgora, el nou grup format per músics ben coneguts dins l’àmbit de la música tradicional valenciana i més enllà -Xavi Folch, Paco Medina, Juanjo Blanco, Pep Mama i la veu de Maria Amparo Hurtado- va desplegar el seu repertori tradicional mentres l’ample espai deixat front l’entaulat s’omplia de gent amb moltes ganes de ballar i on poguérem comprovar els avanços del taller matinal al ritme de polques, valsos i boleros valencians.

I acabat el ball popular i festiu, al caure la nit, un bon soparet de pa i porta de germanor, tranquil i per xerrar, fer coneixences i trobar sinèrgies que impulsen la nostra cultura i milloren la convivència veinal, perquè no oblideu que eixe és l’objectiu fonamental de Benimaclet Viu i del Benimaclet t’estime que fem amb tant d’esforç però amb tanta il·lusió.

Anirem contant més coses, a poc a poc i amb més detall, però de moment, ací tenim el resum, que ja és bona cosa.