Passat 3 de gener
de 2016 es va celebrar al Cap i Casal del País Valencià la denominada “Festa de
la Infantesa”. La iniciativa va partir de la Societat Coral El Micalet i,
coordinada per Cristina Escrivà, de l’Associació Cultural Institut Obrer, va
anar sumant entitats què desitjàvem una festa de solstici d'hivern alternativa,
desvinculada de referents religiosos i monàrquics, completament laica i ben
visibilitzada al cor mateix de la ciutat. Com a referent històric es va prendre
la cavalcada anomenada “Dia del nen” que es va fer en temps de la II República
Espanyola, el 7 de gener de 1937, organitzada per l'aleshores dit Ateneu
Popular, hui en dia Ateneu Mercantil. Per a la recuperada “Festa de la Infantesa” de 2016 l'Ajuntament de València no només la va
autoritzar sinó que de bon grat va voler col·laborar i va oferir el balcó
consistorial per als parlaments, cosa absolutament excepcional i impensable
durant els últims 79 anys.
Benimaclet
Viu va participar a través de la colla Gegants de Benimaclet on junt a
l'Assemblea de Veïns vàrem fer ballar per les cèntriques avingudes la geganta
Cleta (construïda al 2013) i els ja històrics i emblemàtics Moro Maclet i
Tirant Lo Blanc. Hi vingueren també, com no podia ser d'altra manera, la colla
de tabal i dolçaina Estrela Roja, el grup de danses L'Esvaraeta, la Colla de
Dimonis de Benimaclet i la Muixeranga de València entre moltes altres
associacions i entitats culturals. Però les protagonistes de la cavalcada varen
ser, sense dubte, les 3 Magues de Gener, Llibertat, Igualtat i Fraternitat,
encarnades per Llum Fos i les germanes Rosa i Manola Roig, vinculades al món de
la literatura infantil i més enllà.
Sembla que tan estimable iniciativa
va fer remoure els budells d'un grup de polítics recentment descosits de les
seues poltrones els quals varen traure tota l'artilleria de la seua potent
“caverna mediàtica” per esvalotar la ciutadania sense cap mena d'escrúpol a
l'hora de mentir, tergiversar, inventar, falsejar, capgirar, calumniar, insultar
i humiliar protagonistes, organitzadors i hostes com el propi alcalde, com
haureu pogut comprovar als autoanomenats “mitjans de comunicació” de suposada
solvència i objectivitat. La brofegada cavernícola ha sigut lamentable però
nosaltres, sincerament, esperem que es torne a la contra i que gràcies a la
seua ràbia desfermada i als seus lladrucs grollers molta gent arreu el País
s'haja adonat que n'hi ha una altra València que fins ara havia viscut amagada
i menyspreada, bandejada i ignorada pels poders públics i fàctics. Potser ara
mateix n'hi ha més gent de la que abans del dia 3 n'hi havia pensant que alguna
cosa no quadra en allò que li han contat i que les coses potser es poden fer
d'altra manera, amb més llibertat, més fraternitat i més igualtat, obrint
rescloses que barraven el pas a amples sectors de la societat i donant veu a
qui fins ara estava vetat i silenciat, tot sense fer callar cap altre.
Això
és el que atia la seua por, el que els turmenta, el que els fa veure cada volta
més a prop el dia de rendir comptes. Contra la mentida i la confusió,
l'honestedat i la sinceritat del poble que batega. Per molt enrenou que facen
nosaltres mai arriarem veles. Gegants de Benimaclet per molts anys!
Ernest Estornell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada