Sense boatos de capità moro, sense bòlids a
300 km/h, sense altars megalítics per a prínceps de l'església, sense flors ni
himnes regionals i sense la poca vergonya de tant de lladre a les poltrones, la
Societat Coral El Micalet va celebrar dissabte passat, 30 de gener de 2016, un
senzill i molt emotiu acte basat en quatre facetes, com les puntes principals
de la rosa dels vents: la cloenda de la reeixida Festa de la Infantesa 2016 amb
tot d'entitats i associacions col·laboradores; la convocatòria per a la següent
edició, 2017, 80é aniversari de la festa de 1937 que va ser la inspiració
formal de la recuperació; la presentació del projecte de realització documental
sobre la festa republicana i la seua recuperació a través de la coneguda
plataforma de micromecenatge Verkami; i l'acte merescut de desgreuge a les 3
Magues de Gener, les magnífiques Rosa Roig, Manola Roig i Llum Fos, vestides
amb els colors de la bandera republicana -com va observar el nostre company
Joan Ortega- i que van patir en primera persona les ires i insults d'aquells
que veuen ensorrar-se el seu imperi de foscor, balafiament i corrupció i dels
seus llepons. Així és la màgia! Un dia tot és gentola brofegant, maleint,
mentint i insultant i al sendemà res! On està tota eixa gent? Potser amagats a
les seues cases? O als despatxos dels seus advocats per veure si podem
escapolir-se de la presó? Màgia, pura màgia, providencial màgia!
Al Micalet ens
donàrem cita representants de les associacions i entitats que havíem contribuït
a la cavalcada de les Magues, Benimaclet Viu com a part de Gegants de Benimaclet. David Vidal va conduir l'acte a través de
poesies d’Estellés, algunes de retocades
per a l'ocasió, Cristina Escrivà va recordar tot allò fet a la Setmana de la
Infància i a la cavalcada i va presentar, junt a Sergi Tarín, el projecte de
realització del documental titulat provisionalment Jo també sóc maga! València 1936-2016, i com no podia ser d'altra
manera, les 3 Magues ens varen il·luminar amb les seues varetes màgiques
transformades en somriures i paraules engrescadores. Després de la presència a
l'entaulat i de rebre un senzill diploma d'agraïment per part dels
organitzadors, el moment àlgid va arribar amb la interpretació de La Muixeranga
en versió per a piano, flauta, colla reduïda de tabal i dolçaina -dirigida per
Ferran Navarro, d’Estrela Roja de Benimaclet- i la tremendament captivadora veu
de Mireia Pardiñas. Ja vos podem assegurar els que allí estiguérem que
brollaven llàgrimes i espurnes d'emoció per tot arreu. N’hi hagué més, perquè
ací cal contar les coses un poc condensades, però de segur que si teniu interés
en trobareu de relats més detallats. Per si us serveixen de pistes, per ací
trobareu dreceres a seguir:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada