Plataforma d'entitats de Benimaclet
dilluns, 30 de novembre del 2015
IV Mostra del llibre i del disc en valencià a Benimaclet: 12 de desembre de 2015.
dimarts, 22 de setembre del 2015
VI Festa Estelles - Benimaclet VIU. Reserva sopar de pa i porta
26 de setembre de 2015 a les 20:00h a la plaça de Benimaclet
Disposarem un bo d’ajut de 3€. Cal adquirir-lo just abans del sopar.
Hi hauran taules i cadires i beguda i picaeta per a totes.
Per reservar, cal apuntar-se a les llistes que hi trobareu al Murta o al Terra, o si ho preferiu, envieu un correu electrònic amb el nom i el nombre de persones a benimacletviu2010@gmail.com
dilluns, 21 de setembre del 2015
Isabel Garcia Canet, Isabel Robles i Jaume Pérez Montaner, poetes convidats a la VI Festa Estellés.
La Festa Estellés
que organitza Benimaclet Viu al si de l'antic poble de l'horta, enguany
plenament centrada a la plaça del poble, es celebrarà proper dissabte 26 de
setembre de 2015 acabat de superar l'equinocci de tardor, moment en què el sol
creua l'equador celeste (dia 23, a les 10:21 h) i el dia i la nit tenen la
mateixa durada per a, a partir d'eixe moment, començar a tenir dies cada volta més
curts i nits més llargues, sensació que creixerà quan d'ací un més i escaig es
produisca l'incomprensible canvi horari oficial per coordinar-nos amb l'horari
d’una part d'Europa que no és la nostra. Però bé, nosaltres tindrem com hem
anunciat la nostra nit de joia i lloança de la poesia què després de la inauguració amb Ximo Caffarena i Quim Sanç i entre ígnies participacions populars i més o menys
espontànies, serà protagonitzada per les poetesses Isabel Garcia Canet i Isabel
Robles i pel poeta Jaume Pérez Montaner. Per si vos dona temps a fer una
ullada, ací vos fem cinc cèntims de tots tres i vos donem alguna pista per
resseguir (però perdoneu les irregularitats induïdes per les estretors del
temps):
Jaume Pérez Montaner (L'Alfàs del Pi, 1938) ha publicat els poemaris Adveniment de l’odi (1976), Màscares (1992), Fronteres (1994), L'oblit
(1996), Solatge (2009), Geografies de l'oblit (2013) i La casa buida (2014). És autor de
diversos estudis sobre V. A. Estellés, A. March, J. Brossa i J. Fuster, i ha
traduït W. Stevens, A. Sexton, W. Sttaford, B. Kingsolver i E. Sanguinetti.
Isabel
Robles Gómez (Alhambra,
1948) ha publicat els poemaris L'Espiral (1994),
Llibre dels adéus (2009), Les sabates i altres poemes (2014).
Especialitzada en crítica literària des d'una perspectiva feminista, ha estat
traductora també de M. Lamb, A. Sexton, E.E. Cummings i E. A. Poe.
Isabel Garcia
Canet (Pego, 1981) ha publicat el recull Pell de serp a dins del llibre col·lectiu La quietud de les pedres (2004), i els poemaris Claustre (2007) i L'os de la música (2013).
dijous, 17 de setembre del 2015
Ximo Caffarena i Quim Sanç a la Festa Estellés 2015.
divendres, 4 de setembre del 2015
VI Festa Estellés a Benimaclet, dissabte 26 de setembre
Hui, 4 de setembre,
s'acompleix el 91é aniversari del naixement de Vicent Andrés Estellés, el gran
poeta de Burjassot, el fill del forner
com s'autoanomenava. A molts indrets de les nostres comarques es celebra la
Festa Estellés, ben puntuals i fins i tot alguns d'avançats a dia d'ahir i inclús abans, alguns amb potent suport municipal, d'altres amb el voluntarisme
d'uns pocs, però sempre amb molta il·lusió. A Benimaclet arribarem un poc
més tard i a més enguany ens
desplaçarem a la mateixa Plaça de Benimaclet, l'epicentre de l'antic poble, per
portar endavant la VI Festa Estellés a Benimaclet.
Recordeu que l'instigador de tot açò va ser l'escriptor d'Alginet
Josep Lozano i la inspiració li va venir del Burns Supper escocés, commemoració reivindicativa on, en record de
la figura literària del poeta Robert Burns (1759-1796), es reafirma la
identitat escocesa amb poemes i menjars típics. Al 2010, Lozano va proposar fer
un sopar semblant al voltant de la poesia i la identitat valencianes i que,
després de debatre diverses opcions, secundat pel també escriptor Àlan Greus, va
optar per anomenar “Festa Estellés” i celebrar-ho al voltant de la data del
naixement del poeta o en dates properes. Benimaclet Viu, aleshores nounada com a
plataforma-associació, no va dubtar des del primer moment en agafar la
iniciativa riberenca, junt a alguns altres pobles més, i el 18 de setembre de 2010
férem la nostra primera Festa Estellés.
Arribem per tant ara a
la VI edició, què serà proper dissabte 26 de setembre, amb algunes novetats de
relleu a més del ja esmentat canvi d'ubicació. Com des del primer moment hem
intentat a la Festa Estellés tindrem poetes actuals de diverses generacions què
ens faran un tast, per força breu, dels seus versos propis, tindrem adaptacions
i musicacions diverses de poemes, alguna que altra sorpresa i -com no?- la
lectura popular i voluntària de poemes d'Estellés o de qualsevol altre poeta
que la gent vulga difondre en una nit de joia i lloança de la nostra poesia.
Com a novetat, també enguany el sopar serà exclusivament de pa i porta, de cabasset
o de faixa -com preferiu, que tot sembla voler dir el mateix- però caldrà reservar
lloc resseguint les instruccions que en breu farem públiques ací mateix, al nostre bloc, i resta de xarxes socials.
Si l'any passat la part inicial va ser a càrrec de Tomàs
de los Santos i Mireia Vives amb el magnífic “Veus manifestes” i com a poetes
de base comptàrem amb Eduard Ramírez Comeig, Manel Marí i Antoni Defez, enguany
encomanarem l'obertura de poemes musicats, al voltant de les 20:00 h, a Ximo
Caffarena, històric membre del grup Al Tall, i el seu fill Quim Sanç, cantautor
emergent. Després del sopar de pa i porta, com a nucli de poetes comptarem amb els
veterans Jaume Pérez Montaner i Isabel Robles, i amb la jove poetessa Isabel
Garcia Canet. A més tindrem la lectura col·lectiva de “L'Hotel París”, la
iniciativa “Estellés a ritme de rap”, el poema visual de Lluerna Teatre, poesia
pròpia del Teatre Lliure de Benimaclet i la lectura oberta per a tots els que
vulguen participar.
A poc a poc anireu trobant més detalls al nostre bloc. I no deixeu de seguir el bloc general de la Festa Estellés, per comprovar amb goig com s'estén
cada volta més la celebració.
Recordeu que totes les activitats de Benimaclet Viu i els
seus associats les podreu trobar impecablement organitzades i tenir sempre a mà
si vos instal·leu l’aplicació per a
dispositius mòbils “Benimaclet Viu”, disponible tant per
al sistema operatiu Android
com per a l’iOS.
Ernest Estornell
4 de setembre de
2015
dimarts, 1 de setembre del 2015
Estellés-Xàtiva-Ramos-Madrid-Montaner-Benimaclet
El nostre company Ernest Estornell, habitual redactor
d'aquest bloc, ens ha fet una petició. A l'any 2012 i amb motiu de la III Festa
Estellés a Benimaclet va escriure un article què, com molts altres, va circular
per diverses xarxes però sense acabar de trobar cau estable i ara vol
depositar-lo ací, on els buscadors ho troben. Com sovint fa el nostre company,
l'article és dens i dispers i barreja massa coses alhora, però ens ha semblat
que allò que conta és interessant, així que l'afegim a continuació. A més, no
costa res complaure'l: si voleu el llegiu i si no, passeu de llarg.
Un bon dia, l'Associació
d'Amics de La Costera ‑històrica, activa i longeva agrupació d'intel·lectuals
costerencs- va mamprendre la iniciativa de publicar els poemes que Vicent
Andrés Estellés havia dedicat a la ciutat de Xàtiva, entre els quals es troben
els potents i ben coneguts versos del M'aclame a tu (sonet XII del Llibre
de Xàtiva del Mural del País Valencià) què van musicar Ovidi Montllor i Toti
Soler. El llibre es va completar amb altres poemes dispersos i amb els que el
poeta va escriure després de l'estada a Xàtiva què va servir per engegar el
projecte. Els versos havien de ser acompanyats per il·lustracions adients i aquestes
van ser encomanades al pintor Joan Ramos i Monllor -de qui ja us he parlat,
artísticament i genèticament, amb motiu de la publicació de l'últim disc de Pep
Gimeno, Botifarra a banda- qui va
optar per fer-ne gravats a punta seca sobre planxa de coure. Quasi es va deixar
els dits de les mans en aquesta feixuga feina, però va aconseguir unes imatges
dramàtiques i potents, en consonància amb la força dels poemes què havien
d'acompanyar. El llibret (dit així per la reduïda extensió, que no per la seua qualitat)
va veure la llum l'estiu de 1980, al mateix temps que Ovidi lliurava 4-02-42 (la seua data de naixement) amb M'aclame
a tu com a obertura, últim disc de
l'alcoià formalment editat abans que, com a resultat dels pactes que produí el
clima violent de la Batalla de València
i de la desactivació generalitzada del nacionalisme emergent amb la reculada
que va suposar aquella farsa anomenada oficialment “intent de cop d'estat” de 1981, fóra bandejat i silenciat tant com
es va poder. Ximo Corts, mestre, glossador, activista cultural, infatigable
blocaire i actual president d’Amics de la Costera, va replegar al seu llogaret
virtual Xàtiva; punts de vista, fa un parell d'anys, la
història de la publicació del llibre ‑article prèviament publicat al diari
Levante- amb interessants detalls i anècdotes que no hauríeu de perdre-vos,
així com el breu tast de les il·lustracions de Ramos que conté (Cucarella i Aliaga van fer també eco de la nota de Corts).
Aquella reeixida iniciativa va suposar una
estreta relació del poeta amb aquella colla de xativins inquiets -socarrats,
si voleu- i hi van sorgir amistats, complicitats i col·laboracions. Pel que a
mi em toca de més a prop, sembla que al poeta li varen agradar molt els gravats
que el pintor va estampar per al llibre i, de manera extensiva, la resta de la
seua obra artística, i això em va permetre conèixer personalment a Estellés -aleshores
ja fràgil, malaltís, sempre recollit en algú racó ombrívol- quan a alguna
presentació poètica o pictòrica hi coincidien tots dos. Aquesta col·laboració
es va perllongar durant anys i ens va deixar unes quantes joies de bibliòfil,
com el llibre Canals, fet a imitació
del de Xàtiva, però molt més bonic, amb tot luxe de recursos gràfics, doncs era
publicat amb orgull pel mateix ajuntament de la vila el 1987
i sense reparar en despeses. Però el més sorprenent va ser el llibre Versos per acompanyar una esperança, un recull de poemes publicats per
Ediciones Vanguardia Obrera de Madrid. El llibre conté dos poemes inèdits de la
sèrie de cinc que Estellés va escriure amb motiu de les execucions de setembre
de 1975 que el dictador Franco va ordenar a menys d'un més de la seua mort, una
sèrie de poemes què formen part d'El Procés (publicat al 1978) sota la mateixa temàtica i el Gran oratori pels
morts valencians de la postguerra, altrament titulat “Vora el barranc del
Carraixet”, composició què forma part de
l’Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset, que fou afusellat a
Paterna el 24 de maig de 1941 (aquell
dens poemari en què sempre el primer vers comença per “Vora el barranc del
Carraixet...” i que va ser publicat al 1979). El més curiós és que l’edició és
bilingüe català-castellà i que va ser el mateix Estellés qui majoritàriament va
traduir-ne els poemes.
El poeta va demanar que Joan Ramos
il·lustrara el llibre amb dibuixos originals, a més de contar amb algunes
reproduccions de quadres d’Antoni Miró. Versos per acompanyar una esperança
va ser presentat a l’Ateneo de Madrid, el 12 de juny de 1986, on Jaume Pérez Montaner,
què acabava de publicar L'heura del desig (Lentament es dessagna el violí /
obri la boca seca i s'estremeix / en un esglai final sota la pluja / llarga de
sols ferits i de tenebres...) i era
aleshores director del Col·legi Major Lluís Vives ‑que com haureu de saber
acaba de ser extingit com a residència i com a centre cultural per a gran
disgust de molts de nosaltres, assidus seguidors de la seua interessant i
enriquidora programació- va encarregar-se de la glossa, en presència del poeta
i del pintor. Quina va ser la repercussió del llibre a la gran congregació
urbana de l'altiplà ja no ho recorde, a excepció del paper que va tenir el
poeta andalús Rafael Alberti, qui va ficar improvisada cullerada a l'acte, però
sí em ve al cap que més o menys al mateix temps se n'anava en orris el projecte
d'una sèrie de retrats fantàstics dels reis valencians (propis i aliens,
privatius i compartits) que li havia sigut encomanada a Ramos amb motiu del
750é aniversari de la conquesta de València per Jaume I, la qual s'havia de
celebrar fastuosament el 1988, però que va ser desunflada pel govern valencià
davant el perill d'exaltació nacionalista i revifada de la Batalla de
València.
La
veritat és que no sé ben bé per què estic contant-vos aquestes coses. Potser hi
ha una mica d'exaltació de l'ego, potser note que la meua memòria comença a
defallir i vull deixar testimoni d'alguns records abans que s'esvaïsquen. O
potser enyore temps d'il·lusions i esperança que semblen oblidats: us imagineu
que ara mateix passaren aquestes coses? A Madrid? Impossible! En repassar les
meues anotacions vaig retrobar unes paraules de Cucarella, escrites fa un
temps, que ara em semblen ben adients per completar el meu escrit, massa planer
i maldestre: varen ser escrites per a la presentació, a Ca Revolta, d'Una llengua musicada de Carla González Collantes i us recomane que les repasseu sense deixar-vos ni una coma. I ja que hi som en pla
rememoratiu, al bloc de Feliu Ventura ‑com vegeu, hui anem de socarrats plens a
vessar- podreu trobar més flaixos de la memòria d'aquells temps, acompanyats
d'un impagable vídeo de 1983 amb Ovidi i Raimon: ni fet a
posta, perquè jo també hi era allà! Feu una pausa i mireu-s'ho bé.
M'aclame a tu. Estellés és un símbol. Qui anava a dir-me fa uns anys que acabaria
passant-me mitja vida al seu poble, una mica a la vora, si voleu, però just
front al cementiri on reposen les seues despulles, i que cada volta que faig
constar la meua adreça laboral, escric amb orgull el seu nom. Però sembla que
quan parlem de literatura, de música, de pintura o de cultura en general només
traiem a relluir tres o quatre noms, sempre els mateixos, com si no hi haguera
més aigua per pouar. Però no passa res. Això és el que fa tothom i amb tota
normalitat: enlairar senyeres i penons per fer-se visible. Per què no també
nosaltres? I Estellés és una de les nostres senyeres més enlluernadores.
Honorar Estellés és estimar els seus versos, i fruir els seus poemes és valorar
la poesia en valencià, i llegir poesia en valencià és conèixer tants i tan bons
poetes i poetesses que tenim i expandir el nostre esguard a tots els indrets de
la llengua comuna i fer créixer la nostra malmesa cultura: la senyera és al cim
d’un volcà que bull per dins, que deixa regalimar la lava roent i que, algun
dia, acabarà esclatant i s’endurà per davant, amb un gegantesc tsunami, totes
les pors i recels que ens han imposat per segles.
Estellés va nàixer al 1924, a
Burjassot, tal dia com l'acabat d'estrenar hui, 4 de setembre. Al 2010, Josep
Lozano ‑malgrat no ser de Xàtiva- va llançar la idea de, al voltant de
l’efemèride del naixement del poeta, fer un sopar literari i popular per tota
la nostra geografia amb inspiració directa del Burns Supper escocés. Benimaclet Viu va recollir immediatament el suggeriment i ara
ja preparem la III Festa Estellés de Benimaclet, que com bé sabeu, la fem amb un mica de retard per qüestions
logístiques, enguany el dia 15 de setembre i amb la ferma intenció de donar veu
a un bon reguitzell de joves poetes de tot el nostre àmbit lingüístic. Llegim
doncs Estellés, llegim poesia i somriguem a la renovada esperança, malgrat els
temps durs que els financers especuladors, empresaris ambiciosos i polítics
balafiadors ens han portat. Ah, i si teniu una estoneta lliure, feu un repàs
del programa que miraculosament va dedicar Canal 9 a Estellés el passat març,
amb la participació d’un bon grapat de bons amics i que encara podeu trobar a la web de RTVV
(afanyeu-vos que no deu faltar massa per a que la clausuren!). Com diuen,
optimistes, els nostres amics d'Obrint Pas a Alegria: Perquè avui cantem per celebrar / que ningú
mai no ens farà callar / i que la vida és coratge i alegria / un got a l'aire
un brindis pel demà / perquè avui desafiem la por / que el poble que canta mai
no mor / amunt els punys amunt les il·lusions / que si cantem / si cantem mai
morirem!
Ernest Estornell i Ramos
4 de setembre de 2012
Nota: Part dels
enllaços del text han perdut el seu vincle original. L'autor ha provat de
substituir-los per accessos vigents, però no sempre ha estat possible. Però del
que sí que podeu gaudir ara mateix és d'un bon tast de la fantàstica obra pictòrica de Joan Ramos
1 de setembre de
2015
diumenge, 30 d’agost del 2015
Sarau d'Estiu (i van dos!)
Fa un any, en contar-vos les coses, jugàvem un poc amb la
manera de com diferents diccionaris -sovint magnífiques col·leccions de
definicions orientatives i poc precises on solem navegar desconfiadament els
cercadors de paraules ignotes o dubtoses però als quals no podem ni sabem
renunciar- provaven d'explicar amb la seua brevetat sintètica el que era un “sarau”
(recordeu-ho ací).
Allò va ser el primer Sarau d’Estiu a Benimaclet.
Enguany, com ho avisarem, hem repetit tan corprenedor esdeveniment, de nou
organitzat conjuntament per Benimaclet Viu,
la colla de ball L’Esvaraeta
i el Centre Instructiu Musical de Benimaclet (El Musical)
amb el suport de la casolana empresa de productes avícoles Pollos Planes. I
la raó de tornar-se a enviscar amb açò no és altra que l'absolut convenciment
de que entre tantíssims dèficits que té el nostre país -financers, tributaris, d'honestedat
política, d'atencions socials, educatius, culturals, d'orgull privatiu i
identitaris- també es troba el vincle amb la música i el ball tradicional,
manifestació viva i espontània de la nostra idiosincràsia, com la de tots els
pobles del món, però a la nostra llar bandejada i amagada, titllada despectivament
d'arcaica i de folklòrica, quan no exhibida com a tal, com a pesa de museu
etnogràfic i no com a element cultural viu, actiu i propi d'un poble modern.
I per això -i moltes coses més que caldria explicar amb
més calma i temps- vam llançar la convocatòria que va congregar passat dissabte
28 de juny al saló principal del CIM de Benimaclet, enguany acaronades per llamineres
bufades d'aire fresc impulsades per nous aparells de condicionament, persones
vingudes de molts racons de la nostra geografia i des d'agrupacions què
treballen per dignificar les nostres tradicions. Així, comptarem amb gent
vinguda des de Riola, Sant Joan d'Alacant, Forcat, Llíria, Quart de Poblet,
Aldaia, Riba-roja de Túria, Pobla de Vallbona així com de la Falla Padre Alegre
de Benimaclet, la Falla de la Plaça la Reina de València, del grup Alimara i de
Roda i Volta de Gandia, tots en resposta a la crida de Vicent Marín, cap del
grup L'Esvaraeta. Per torns o tots plegats, el ball, ben regat per bona mistela
i nodrit per coques salades i dolces, no va acabar fins que es va fer ben de
nit i això que el solstici encara estava ben a prop. Però sense música no n’hi
ha ball i cap lloar sense pal·liatius ni falses modèsties la magnífica rondalla
que va reunir el mestre del guitarró Vicent Carrasco, on entre cordes de
diversos timbres i veus sublims vam poder comptar amb Pakito Tormo, Carles
Aguado, Eduard Navarro, Lola Ledesma, José Vicente Gil, Juan Escrig, Octavio
Vila, Ramon Bosch, Tica Llopis, Merxe Martínez i algun més que la memòria
traïdora ens ha deixat -de segur- fora de llista.
Sens dubte, aquells que mai heu compartit una experiència
així -grans, joves o menuts- no hauríeu de deixar passar una nova ocasió: si
aconseguim connectar tradició i modernitat -i cada volta veiem més clar el
camí- estarem més a prop del nivell de qualsevol poble europeu que es reconeix
com a tal. Per la nostra part i si les circumstàncies personals, grupals, locals,
nacionals i globals ho permetran, proper any hi haurà un nou Sarau d'Estiu a Benimaclet.
Ernest Estornell
4 de juliol de 2015
La present crònica
es va escriure pocs dies després de l'esdeveniment, es va perdre per atzars
informàtics, va ser parcialment recuperada, ha esta reescrita en la data
indicada i finalment publicada. Demanem disculpes a tots aquells que l'estàveu
esperant tant de temps.
29 d’agost de 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)